La pastora Marina Vilalta ha mort aquest diumenge a la nit als 99 anys i ha deixat pagesia catalana sense la seva veu més longeva. Filla del Ripollès, nascuda a Ogassa i resident a Bruguera, era la pastora en actiu més gran del país i es dedicava a l'ofici des dels cinc anys, amb un total de 94 anys de trajectòria.
Vilalta no va poder anar a escola i no sabia ni llegir ni escriure, sinó que la seva font principal de coneixement i transmissió de saber era el cançoner popular. Per això, era coneguda també per donar continuïtat a la tradició oral catalana, la qual cosa li va comportar rebre la Creu de Sant Jordi 2022.
En aquest sentit, va aprofitar el seu altaveu per donar suport a les reivindicacions pageses i va baixar fins a Barcelona amb una de les columnes de la Revolta Pagesa el 2024. Va ser un parèntesi i una excepció a la seva vida, ja que va sortir molt poc del poble i del terme municipal de Ribes de Freser, on va estar sempre molt lligada als ramats. Concretament, Vilalta pasturava els ramats d'ovelles i cabres als peus del Taga.
Mor als 99 anys Marina Vilalta, la pastora en actiu més gran de Catalunya.
— 3CatInfo (@3CatInfo) September 14, 2026
Recuperem un vídeo del 2022, de quan li van donar la Creu de Sant Jordi https://t.co/HI7IJU5aaL pic.twitter.com/20wDLzQKiH
De fet, ni tan sols va assistir a l'entrega de la Creu de Sant Jordi al Parlament i l'aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, la va haver de visitar amb diversos membres del Govern per donar-li personalment. Si ve, la cambra la va poder homenatjar amb una ovació durant un ple monogràfic dedicat al sector primari.
Marina Vilalta, una història d'inspiració recollida en un llibre
Amb tot, el periodista de 3Cat Abraham Orriols va recollir la seva història en el llibre Una vida a les muntanyes, on repassa una trajectòria i una història personal única que ha inspirat diverses generacions de pagesos. La seva devoció per la feina i el camp, juntament amb una manera particular d'expressar-se, van contribuir a popularitzar la seva figura, que ara passarà a la història popular i institucionalitzada de Catalunya.
