
Precisament, aquesta va ser una de les reivindicacions d'Anna Pagans, que va recordar que “hi ha espais econòmics, polítics i socials on la mirada de la dona hi és absent”. L'alcaldessa de Girona va incidir en qüestions on la igualtat real -que va definir com “un dels canvis culturals més importants de les darreres dècades”- encara no és efectiva, un fet que va evidenciar amb l'exemple de Kathryn Bigelow, que acaba de passar a la història per convertir-se en la primera dona premiada amb un Òscar a la millor direcció. La desigualtat de salaris a les empreses o el repartiment encara no suficientment equitatiu de les labors domèstiques són altres dels exemples on Pagans considera que la societat hauria d'avançar.
Espais per avançar que haurien fet un pas endavant des de l'aprovació de la Llei 3/2007 d'igualtat efectiva entre dones i homes i que l'alcaldessa de Campdevànol va posar damunt la taula. Núria López va exposar dades que demostrarien que la llei aprovada pel Govern espanyol ha permès que la dona ocupi espais que tradicionalment s'havien reservat als homes. A més, va criticar el Partit Popular per haver posar en dubte l'eficàcia d'aquest instrument legislatiu.
D'altra banda, l'alcaldessa amfitriona de l'acte, Iolanda Pineda, va fer servir els referents d'un curtmetratge que els assistents van poder veure abans de la intervenció. Qué culpa tengo yo de la lluvia incideix en els estereotips construïts des de la societat que redueixen la posició de la dona a una situació de desigualtat i que encara avui es mantenen en la nostra societat. Iolanda Pineda va encoratjar els assistents a revisar aquestes conductes del dia a dia basades més en tòpics que en la realitat.