El medicament, tal com arriba a les mans del pacient a través d’una oficina de farmàcia, proporciona una informació molt valuosa que s’ha de conèixer per fer-ne un ús adequat, i per responsabilitzar-se del seu tractament.
Aquesta informació està a l’envàs o cartonatge, i en el seu prospecte.
Cartonatge
Existeix una legislació sobre les dades que hi han de constar, per tant, tota informació que apareix no és casual ni depèn del criteri del laboratori fabricant.
De cada medicament es facilita:

Caducitat
Un medicament té una durada màxima de cinc anys des de la seva fabricació.
A l’envàs ha d’aparèixer:
El lot de fabricació que s’indica en una sèrie de números i lletres.
La data de caducitat, expressada clarament en mes i any.
En alguns medicaments és precís completar la preparació abans de prendre’ls (per exemple una suspensió de pols on s’ha d’afegir aigua). En aquests casos, apareix un requadre on l’usuari ha d’escriure la data en què s’ha completat la preparació. Al costat apareixerà la validesa del medicament reconstituït.
Cupó precinte
És la part tracalada que treuen en les farmàcies per adjuntar-la a la recepta mèdica. En aquest petit requadre apareix la informació bàsica que identifica el fàrmac:
- Les sigles A.S.S.S. (Assistència Sistema Seguretat Social). Vol dir que està finançat per la Seguritat Social.
- El nom del laboratori, el nom del medicament, la dosi i la presentació.
- El codi nacional i el codi de barres.
- Medicació d’aportació reduïda (el pacient només paga el 10% i un màxim de 2,64 euros).
- Especialitat de diagnòstic hospitalari (necessita recepta d’especialista i visat d’inspecció).
Ve a ser el DNI dels medicaments. És una combinació de sis o net números que és única per cada medicament. Les mateixes presentacions d’un mateix medicament tenen codis diferents.
També hi ha diversos símbols: el “frigorífic” que indica que s’ha de conservar a la nevera, entre 2 i 8 ºC; el “nuclear”, si es tracta de material radioactiu; i el “rellotge de sorra”, si la caducitat és inferior als cinc anys.
Cercles
Fan referència al tipus de recepta que requereix cada medicament.
Un cercle blanc: recepta mèdica ordinària
Un cercle blanc i un meitat blanc-meitat negra: recepta mèdica ordinària però amb seguiment especial per ésser una substància psicotropa (sedants o hipnòtics).
Un cercle negre: recepta especial d’estupefaents (són els derivats de l’opi i s’utilitzen pel tractament del dolor molt sever o per la rehabilitació de drogodependents d’heroïna).
Sense cercle: es pot dispensar sense recepta mèdica.
Sigles
Se situen després del codi nacional.
EFG: Especialitat Farmacèutica Genèrica.
EFP: Especialitat Farmacèutica Publicitària (no dispensable a càrrec de la S.S.). Solen ser fabricats a partir de plantes, o bé, els homeopàtics. És important el consell farmacèutic perquè el seu ús indiscriminat pot provocar problemes.
ECM: Especialitat Especial Control Mèdic. Es tracta de medicaments que requereixen un control especial, per exemple, perquè tenen importants efectes secundaris.
EC: Envàs Clínic. Utilitzat en els envasos hospitalaris. Presentació amb més unitats.
TLD: Tractament de Llarga Durada. En els medicaments indicats per dolences cròniques. Molts són d’aportacions reduïdes.
DH: Especialitat de Diagnòstic Hospitalari. Es dispensen a les oficines de farmàcia però requereixen recepta del especialista i visat d’inspecció.
H: Ús Hospitalari. Sols es dispensen en el Servei de Farmàcia dels hospitals. Com ara: el tractament de l’ hepatitis B i C, tractament del virus de la SIDA...
EQ: Especialitat Bioequivalent. Són medicaments que actuen igual que el medicament original amb marca. Tant l’un com l’altre tenen els mateixos efectes i la mateixa qualitat, i això està demostrat a través dels controls corresponents.
Nom del medicament
Tal com s’indica és el nom del medicament que atribueix el laboratori farmacèutic, és a dir, el nom comercial. En els genèrics apareixen les sigles EFG (Especialitat Farmacèutica Genèrica) a darrera del nom comercial.
Símbol SIGRE
Mitjançant la inclusió del símbol SIGRE en els envasos, els laboratoris adherits al sistema donen garantia que els envasos i productes que comercialitzen seran gestionats adequadament per evitar que puguin malmetre el medi ambient.
Prospecte
El prospecte és un petit follet que conté tota la informació bàsica sobre el medicament, i generalment, està dirigit al consumidor o usuari. Tots els prospectes estan estructurats de la mateixa manera per facilitar l’accés a la informació.
Els diferents apartats dels prospectes són:
Composició: quins principis actius (substàncies amb activitat farmacològiques) conté el medicament i quina dosi. A més a més, els excipients (substàncies sense activitat farmacològica) que s’utilitzen en la preparació del medicament.
Acció i propietats: com actua el medicament en el nostre organisme.
Indicacions terapèutiques: per què s’ha d’utilitzar.
Posologia: quina quantitat s’ha de prendre i cada quant temps.
Contraindicacions: casos en els quals no s’ha de prendre el medicament.
Precaucions: casos en els quals s’ha d’utilitzar amb precaució.
Efectes secundaris: efectes que poden aparèixer i no són desitjats.
Interaccions: problemes que poden sorgir al administrar-los conjuntament amb altres medicaments.
Intoxicació: què fer en cas d’intoxicació amb el medicament, i el tractament adequat.
Conservació: condicions especials de conservació i caducitat
Llegir tot el prospecte detingudament abans de començar a prendre el medicament.
- Conservi el prospecte junt amb el medicament. Pot ser que s’hagi de tornar a llegir.
- Si té algun dubte, consulti amb el seu metge o farmacèutic.
- Aquest medicament ha estat receptat a vostè personalment, i no s’ha de donar a altres persones. Pot perjudicar-los, encara que els símptomes siguin els mateixos.