Treballs per eliminar una planta al·lòctona i la processonària dels boscos

Publicat el 03 de maig de 2008 a les 10:42
 
L'altre actuació destacada que farà com a prova pilot el CENR és un nou sistema de tractament de la processionària. Es tracta de la instal·lació d'unes 'trampes de feromones' per 'captar aquests insectes que provoquen aquestes bosses blanques que hi ha a molts dels arbres de la comarca'. Aquest sistema mai no s'ha aplicat als arbres del Ripollès pel que es començarà a actuar en una superfície d'entre 500 i 600 hectàrees.
 
El projecte per la millora els boscos i espais naturals del Ripollès té un cost total de 144.400 euros. D'aquests 87.000 els aporten la Fundació La Caixa i la Diputació de Girona. Les actuacions s'executaran en un any. Els treballs consisteixen en desbrossar i fer millores per reduir el risc d'incendi o actuacions destinades a disminuir el risc d'accidents de la fauna salvatge com són substituir tanques amb punxes per altres menys agressives.

Entre les actuacions també hi ha l'adequació com espai d'ús públic de l'entorn del Refugi de Vallfogona. Aquest espai s'havia convertit en un punt de difícil accés per la població a causa de l'altura dels matolls, arbustos i altres plantes de la zona.

Totes aquestes actuacions al medi les realitzen treballadors amb persones amb problemes d'inserció laboral del Ripollès. La brigada la formen quatre persones guiats per un capatàs forestal i un enginyer forestal. Algunes d'aquestes tindran la possibilitat d'incorporar-se a la plantilla del CENR.

Actualment el CENR gestiona un total de 25.000 hectàrees forestals a la comarca que equivaldria a una quart part de la superfície de la comarca. Aquesta superfície està repartida en deu dels 19 municipis que té la comarca.

La vicepresidenta del CENR i alcaldessa de Vallfogona, Carme Freixa, el representant de la Fundació La Caixa, Gabriel Gual i el diputat de medi ambient de la Diputació de Girona, Josep Maria Rufí, han visitat aquest divendres els treballs que han valorat molt positivament. Rufí i Gual han assegurat que han iniciat les converses per renovar el conveni que en el camp del medi natural tenen les dues institucions i que consideren com de molt profitós.