Hi va haver una època daurada en què Sabadell va brillar per la seva capacitat de producció industrial en l’àmbit del tèxtil. Va ser gràcies a l’especialització i a l’empenta dels empresaris locals, però sobretot per la capacitat de convertir una tradició local pel bon camí. Aquest vespre, el Gremi de Fabricants de Sabadell (carrer Sant Quirze, 30; 19.00 hores) acull la conferència Dues fibres, dos motors: llana i cotó en l’attencada industrialitzadora de Sabadell 1790-1870, on l'historiador Josep Maria Benaul analitza aquesta etapa.
 
Entre finals del segle XVIII i el tercer terç del XIX el creixement industrial de Sabadell es va sostenir no només per la producció llanera, que era la principal, sinó també per la cotonera. Així, al 1850, Sabadell era el cinquè centre més important de Catalunya de tissatge de cotó.
 
“La indústria llanera era completa, aquí s’hi feia tot el procés, des de que arribava, es seleccionava, es filava, es teixia i es tenyia, fins que s’acabava el teixit, i fins i tot en part es comercialitzava”, explica Benaul en declaracions a NacióSabadell. En canvi, la cotonera només es feia part del filat i sobretot el teixit en cru, és a dir, en blanc, sense que es comercialitzés el producte des de Sabadell.
 
“La solien vendre els fabricants de Barcelona, que l’encarregaven a Sabadell”, apunta. Per això, la indústria de la llana era més forta, perquè comptava amb el cicle complet.
 
Sabadell, tradició tèxtil
 
Els orígens de l’activitat tèxtil a Sabadell es remunten al segle XVI, quan es constitueix l’activitat en aquest àmbit igual que en altres poblacions catalanes, sobretot del centre de Catalunya. “A Sabadell hi teníem el Gremi de Paraires, i a finals del segle XVI apareix el de Teixidors”, explica Benaul.
 
Ara bé, per què Sabadell, juntament amb Terrassa, despunten com a productors tèxtils? “Perquè es van especialitzar amb el teixit de més qualitat, que permetia substituir el teixit que venia de l’estranger i prescindir de les importacions”, assegura l’historiador.
 
En aquell moment, molta gent vestia amb cotó perquè era més econòmic que la llana i més fàcil de rentar, però la llana tenia una qualitat insubstituïble. A partir de fer draps de qualitat als anys 30 del segle XIX, es van començar a fer teixits de novetat, amb dibuixos i ratlles de moda, que els va fer dominar tot el mercat.
 
La caiguda
 
A partir dels anys 70 i 80 del segle XX, però, va venir l’etapa més dura per a la producció tèxtil. “Durant el franquisme hi havia hagut un nivell de proteccionisme molt elevat respecte la competència exterior, fer que va fer que els productors d’aquí fossin poc competitius”, explica Benaul. A partir d’aquí, quan la dictadura acaba i l’economia espanyola s’obre al món, la indústria llanera ho passa malament, fet que se suma a l’explotació d’aquesta mateixa activitat des dels països asiàtics que tot just es començaven a industrialitzar.
 
Tot i això, el nom de Sabadell anirà sempre de la mà de la qualitat d’unes peces de roba que van fer que el la ciutat es passegés amb orgull per tot el món a través de les seves etiquetes, ara peces de museu per recordar el seu passat gloriós industrial.