​Joan Berlanga: «Som un espai polític que fa por»

Joan Berlanga (Sabadell, 1972) ha estat un dels regidors destacats del mandat actual a Sabadell. Al 2015 encapçalava per primer cop una llista unitària de les esquerres, Unitat per Canvi (UxC), amb la qual va aconseguir quatre regidors i es va convertir en la segona força més votada a la capital vallesana. Les negociacions per assolir l’alcaldia, però, el van situar en un segon terme en dues ocasions, en el pacte inicial de 2015 i en la revisió preestablerta al 2017. Ara aspira a ser la formació més votada a les urnes i a poder liderar un govern amb una forta base social i mirant per la ciutat. N’ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.

- Lidera una llista per segon cop, ara amb Sabadell en Comú. Què ha canviat respecte UxC?

- Tenim la mateixa il·lusió que fa quatre anys, però ara estem molt més preparats. UxC va ser una candidatura de transició entre la coalició d’ICV, EUiA i l’onada del 15-M amb gent de Podem, i ara tenim una estructura amb un partit nacional, Catalunya en Comú, amb una secció local que és Sabadell en Comú, un punt de trobada de diferents partits d’esquerres per treballar conjuntament des de la unitat de l’esquerra per transformar la ciutat.

- I què difereix respecte el projecte inicial?

- Ara tenim aquest referent nacional. Al 2015 estàvem en un moment de transició, es va fer Guanyem Barcelona, però no hi havia aquest referent. Ara l’estructura és molt semblant, amb espais horitzontals, però a més aquest referent existeix, Catalunya en Comú, un partit que feia molta falta per aglutinar esforços de l’esquerra i ser transversal, davant del tema del procés que creua el país.

- Com es tradueix a Sabadell, quines propostes aporta?

- Creiem que l’Ajuntament ha de ser un punt de trobada de gent que hi vulgui treballar per un interès comú. Des de les esquerres, amb ganes de sumar, i no d’una manera sectària ni amb voluntat de dividir, hem de ser pal de paller. I amb sentit de responsabilitat, conscients que una cosa són les lluites al carrer, i una altra la lluita i les transformacions necessàries a les institucions.
 
- Parlava vostè del procés.

- Vivim en uns temps remoguts políticament, amb condicionants importants sobre la taula. A nivell nacional hi ha una derivada pel procés, el processisme, que entenem que el país es troba en un carreró sense sortida, on les posicions s’han polaritzat, i no s’han de fer fronts, hem de tendir ponts per trobar el diàleg i una sortida a la situació actual. Però de vegades ens sentim sols, perquè alguns el seu rèdit es basa en l’enrocament. Això ens allunya de temes principals dels quals s’ha d’encarregar el responsable polític.

- Parla dels companys de govern o de l’oposició?

- Parlo d'un tema de país que ens hem trobat a la ciutat, i que no és l’eix de la nostra campanya ni de les polítiques municipals.

- Quin creu que hauria de ser el futur polític del país?

- La nostra prioritat és treballar per una societat més justa, contra el canvi climàtic i afrontar la lluita contra el patriarcat que mata cada setmana. Entenem que s’ha de solucionar democràticament la situació política amb un referèndum pactat, i per això cal reduir la tensió i tendir ponts de diàleg. Molts es poden sentir enganyats, però a Catalunya ara no hi ha una majoria per assolir la independència.

- En algunes ocasions s’ha manifestat incòmode amb algunes decisions del govern local, com la baixada de la bandera espanyola o la línia independentista de part de l’executiu local. Com ha afectat aquesta situació a la relació entre els socis?

- Nosaltres hem fet un gran exercici de responsabilitat, vam ser els primers que ens vam creure aquest govern abans, durant i després de les eleccions. Era l'única opció política política possible per remuntar la ciutat després del cas Mercuri. Hem discrepat de com els dos alcaldes han plantejat la qüestió (independentista), amb un excessiu protagonisme que els allunyava de les seves funcions com alcalde.
 
- Precisament vostè representa la força més votada de l’actual govern, però no ha assumit l’alcaldia, tot i el terrabastall de mitjans de 2017, en què finalment el successor de Juli Fernàndez va ser Maties Serracant. Hi ha un abans i un després en les relacions entre vostès?

- Aquest mandat té una anomalia extraordinària, que és que la força més votada no ha tingut l’alcaldia, no per falta de ganes ni d’habilitat negociadora. És perquè som un espai polític que fa por. Som els més votats, hereus directes del PSUC d’Antoni Farrés, amb més presència als barris, i hi ha hagut des de la nostra creació l’objectiu de tornar a tenir l’alcaldia i iniciar una etapa de llarga durada. Davant d’aquest bloqueig i els incompliments d’alguns dels acords de govern on s’explicitava que en la segona part del mandat seria la força més votada la que assumiria l’alcaldia.

- I per què van accedir?

- Nosaltres vam posar per davant l’interès de ciutat, i és del que em sento més orgullós de l’espai polític que represento, perquè malgrat aquesta mala passada, aquesta clara injustícia, sempre hem posat per davant l’interès de ciutat, que era que el govern continués amb l'única suma possible, per no fer el ridícul i que el PSC tornés a tenir l’alcaldia. Ja ho vam fer al 2015 quan en les negociacions se’ns va bloquejar, i al 2017, amb una situació que desencallem nosaltres.

- Parla clarament d’injustícia.

- Som l’enemic a abatre, a nivell social i polític l’espai dels comuns és el majoritari a la ciutat. Al 2015 cinc regidors del PSUC van donar suport a la candidatura d’Unitat pel Canvi i a mi com a alcalde. Tenim una centralitat en el procés, i es veu com el nostre espai té un potencial a la ciutat. Ens van faltar 300 vots per guanyar les eleccions de 2015, i ara estem convençuts que els podem remuntar i guanyar.
 
- Els personalismes van jugar una mala passada en les negociacions del 2017?

- Les ambicions personals d’alguns van posar en risc aquest govern, i la generositat política que va posar-hi l’espai polític que jo represento ens ha evitat fer el ridícul.

- El cas és que les quatre formacions que configureu el govern repetiu candidat. Aquests personalismes que deia poden danyar la capacitat de negociadora a partir del 27 de maig?

- A aquestes alçades ens coneixem més bé tots i totes. És difícil, però ens hem d’aïllar dels factors personals. Representem uns programes polítics i uns projectes, i això és el que ha de comptar. Hem de deixar de banda les simpaties i les antipaties.

- Com valora la gestió del govern?

- Hem aconseguit l’objectiu principal, tancar l’etapa del bustisme, hem fet coses bé, regular i malament, però la valoració conjunta és bona. Però també entenem que els alcaldes no han aportat el plus que s’esperava en dos aspectes, a nivell de coordinació interna i en la seva mirada estratègica. Han estat massa pendents de la seva projecció personal i del procés que de les seves competències específiques.
 
- I Vox? Quina incidència pot tenir a Sabadell?

- L’actual sistema econòmic i polític crea frustracions, i lamentablement es canalitza cap a idearis polítics autoritaris i d’extrema dreta, passa a Europa, a Espanya, a Catalunya, i també pot passar a Sabadell. Com a responsable d’una formació política d’esquerres entenc que la nostra obligació és fer-ho el millor possible perquè la indignació sigui la mínima, fent que els serveis públics funcioni i que quan governem ho fem bé.

- El seu company de grup municipal Ramon Vidal es presenta com a candidat d’Ara Sabadell, i la setmana passada vam veure com Podem també es presenta en solitari i que a EUiA hi ha hagut divergències internes.

- La tradició política que represento sempre ha tingut moviments així, en aquests sentit els comuns és el pal de paller en què moltes persones i partits deixen les sigles i la militància per sumar, que és el que interessa a les classes populars. Algunes persones han optat per fer projectes personals. Són lliures de fer-ho, però la ciutadania ha de considerar el seu valor.
 
- Temen que això impliqui una fugida de vots que els resti vots?

- És evident que quanta més unides van les esquerres és millor per als interessos de la gent treballadors, però no tenim elements per valorar aquests escenaris. Sabem que la campanya va molt bé, que hem creat un equip molt cohesionat i preparat, i la sensació que tenim al carrer i als barris és molt positiva.

- Quins reptes es plantegen de cara al proper mandat?

- La ciutat ha tingut el millor municipalisme de Catalunya, el del PSUC de Farrés, la pitjor política d’aparador i corrupció de Manuel Bustos, i un govern de transició d’aquest quatre anys. La ciutadania necessita recuperar una nova etapa que reprengui el fil del millor municipalisme, que requerirà d’acords importants de ciutat, que sigui capaç de posar les bases i tenir una mirada llarga en terme estratègic, d’encaix territorial de la ciutat en el país i en la comarca. Això és en matèria d’infraestructures, de rondes, del Quart Cinturó, o de l’Àrea Vallès. A més, s’ha de tenir en compte la transició a una mobilitat sostenible de la ciutat, abordant la pacificació, amb carrils bici, amb la legislació de patinets, i la mobilitat elèctrica. Però també caldrà tractar el model socioeconòmic, venim d’un model d’una indústria tèxtil que va entrar en crisi, tenim polígons, serveis i un encaix de la formació professional que genera necessitats industrials per agafar un model de ciutat, amb grans acords. Cal un govern que pugui arribar a consensos, gent d’acord, solvent, amb qui governem buscant solucions des de la discreció. La ciutat necessita una embranzida per saber cap a on va. Hem cobert bé la corrupció i l’emergència social de les persones, però ens falten àmbits d’acord amb forces polítiques i de ciutat. És un moment històric important, on cal un alcalde i una força política que lideri amb capacitat d’acord i per arribar a tota la ciutat.