Permeteu-me avui explicar-vos una anècdota personal que segur us mostrarà amb una imatge un procés sovint amagat o no evident de la gent que treballem des del govern municipal de la ciutat o com a representants electes dels nostres veïns i veïnes. El procés d’escoltar i observar primer, analitzar i discernir després i finalment actuar en conseqüència.
Fa una mica més d’un mes vaig poder assistir a la “IV Trobada d’Estudiants i Famílies Gitan@s” que es va dur a terme a la Biblioteca del Nord com a regidor d’Acció Social i alhora en representació del govern de Sabadell. Allà un nen em va lliurar una carta dirigida a l’alcalde. El seu nom era José Garcia, veí del barri La Plana del Pintor, i la seva carta anava en la línia de la campanya “La pregunta de Samuel”, organitzada per la Fundació Secretariat Gitano. En José demanava una cosa molt senzilla i molt normal en països que reconeixen la diversitat de la seva població: donar suport institucional a la petició d’incorporar al currículum educatiu la història i la cultura del poble gitano.
Però la cosa no va quedar aquí. En José em va preguntar, micròfon en mà i davant de totes les persones que compartíem l’acte, si jo pensava que la ciutat de Sabadell donaria suport a la seva petició. Vaig oferir una resposta immediata, que no podia ser una altra que: “José, no dubtis que la teva petició serà aprovada el proper Ple de l’Ajuntament. N’estic convençut i treballarem perquè això passi”.
El passat dijous 27 de juliol, vora les 8 del vespre, aquesta proposta va ser debatuda i aprovada per unanimitat de tots els grups municipals en el Ple. Jo, en representació d’ERC, vaig intervenir i en aquell moment vaig sentir una alegria immensa i també l’orgull de ser un dels representants de la ciutat que tenim l’oportunitat de treballar per aconseguir una societat on hi puguin conviure totes les diferències però on es combatin totes les desigualtats. I, sense cap mena de dubtes, aquesta aprovació marca una fita històrica per tots els veïns i les veïnes de la nostra ciutat, i especialment pels que formen part del poble gitano a Sabadell.
Amb aquesta votació seguim avançant com a ciutat que treballa activament perquè totes les diferències siguin reconegudes i puguin viure plenament i amb el respecte que totes mereixen. Tanmateix, des del Grup Municipal d’ERC sabem que cal seguir treballant per avançar en altres aspectes, altres fronts encara oberts i també en aquells que ens pertoquen a nosaltres directament com a l’administració més propera a la gent.
Amb nosaltres, és a dir amb els homes i les dones orgullosos de ser els “republicans de l’esquerra nacional”, sempre podreu comptar els “paios i gitanos”, ja que la societat que volem, la República que anhelem i l’actual procés d’emancipació nacional que estem protagonitzant només té sentit amb tothom els que formem part d’aquest país. I el poble gitano, amb més de 600 anys d’història compartida, és part indestriable d’aquesta nació.
Així doncs, José, et comunico a través d’aquest article que a Sabadell, la teva ciutat, la petició que vas fer ha tingut resposta favorable. Al mateix temps, i per a acabar, et deixo una frase que m’agradaria que tots els nens i nenes, pares i mares, paios i gitanos, tinguin sempre molt present i que va escriure Nelson Mandela: "L'educació és el gran motor del desenvolupament personal. És a través de l'educació que la filla d'un pagès pot convertir-se en una metgessa, el fill d'un miner pot convertir-se en el cap de la mina, o el fill de treballadors agrícoles pot arribar a ser president d'una gran nació".
Fa una mica més d’un mes vaig poder assistir a la “IV Trobada d’Estudiants i Famílies Gitan@s” que es va dur a terme a la Biblioteca del Nord com a regidor d’Acció Social i alhora en representació del govern de Sabadell. Allà un nen em va lliurar una carta dirigida a l’alcalde. El seu nom era José Garcia, veí del barri La Plana del Pintor, i la seva carta anava en la línia de la campanya “La pregunta de Samuel”, organitzada per la Fundació Secretariat Gitano. En José demanava una cosa molt senzilla i molt normal en països que reconeixen la diversitat de la seva població: donar suport institucional a la petició d’incorporar al currículum educatiu la història i la cultura del poble gitano.
Però la cosa no va quedar aquí. En José em va preguntar, micròfon en mà i davant de totes les persones que compartíem l’acte, si jo pensava que la ciutat de Sabadell donaria suport a la seva petició. Vaig oferir una resposta immediata, que no podia ser una altra que: “José, no dubtis que la teva petició serà aprovada el proper Ple de l’Ajuntament. N’estic convençut i treballarem perquè això passi”.
El passat dijous 27 de juliol, vora les 8 del vespre, aquesta proposta va ser debatuda i aprovada per unanimitat de tots els grups municipals en el Ple. Jo, en representació d’ERC, vaig intervenir i en aquell moment vaig sentir una alegria immensa i també l’orgull de ser un dels representants de la ciutat que tenim l’oportunitat de treballar per aconseguir una societat on hi puguin conviure totes les diferències però on es combatin totes les desigualtats. I, sense cap mena de dubtes, aquesta aprovació marca una fita històrica per tots els veïns i les veïnes de la nostra ciutat, i especialment pels que formen part del poble gitano a Sabadell.
Amb aquesta votació seguim avançant com a ciutat que treballa activament perquè totes les diferències siguin reconegudes i puguin viure plenament i amb el respecte que totes mereixen. Tanmateix, des del Grup Municipal d’ERC sabem que cal seguir treballant per avançar en altres aspectes, altres fronts encara oberts i també en aquells que ens pertoquen a nosaltres directament com a l’administració més propera a la gent.
Amb nosaltres, és a dir amb els homes i les dones orgullosos de ser els “republicans de l’esquerra nacional”, sempre podreu comptar els “paios i gitanos”, ja que la societat que volem, la República que anhelem i l’actual procés d’emancipació nacional que estem protagonitzant només té sentit amb tothom els que formem part d’aquest país. I el poble gitano, amb més de 600 anys d’història compartida, és part indestriable d’aquesta nació.
Així doncs, José, et comunico a través d’aquest article que a Sabadell, la teva ciutat, la petició que vas fer ha tingut resposta favorable. Al mateix temps, i per a acabar, et deixo una frase que m’agradaria que tots els nens i nenes, pares i mares, paios i gitanos, tinguin sempre molt present i que va escriure Nelson Mandela: "L'educació és el gran motor del desenvolupament personal. És a través de l'educació que la filla d'un pagès pot convertir-se en una metgessa, el fill d'un miner pot convertir-se en el cap de la mina, o el fill de treballadors agrícoles pot arribar a ser president d'una gran nació".