El PSC és una amenaça per al riu Ripoll com a espai natural per al gaudi de tothom i per a la vida al rodal de Sabadell en general. Per a les persones i, si m'ho permeteu, per a la flora i la fauna com les llúdrigues, ara que hem rebut la bona notícia que hi tornen a aparèixer. Em refereixo, sí, al PSC de l'exalcalde Manuel Bustos (el del zoo de Colobrers), amb diverses condemnes per corrupció com bé sabeu, i, també, al PSC de l'alcaldessa actual, Marta Farrés, que no són pas coses diferents, sinó exactament la mateixa: per alguna cosa van governar 12 anys plegats.
Ho repetirem tantes vegades com calgui: quan aquest PSC governa a l'Ajuntament de Sabadell, el Ripoll i el rodal sencer perillen i tremolen. El color polític del govern municipal actual amenaça el nostre riu amb el Quart Cinturó al nord i, al sud, amb un altre projecte anacrònic, mastodòntic, insostenible i allunyat de les necessitats de la majoria de la gent: una piscina d'onades, SurfCity.
Dimarts hi ha ple municipal. L'escàs públic que hi sol haver (una vintena d'espectadors en línia i, com a molt, una altra de presencials), la brevetat de les cròniques i el fet que ja hagi començat el mes de juliol garanteixen prou discreció perquè, al primer punt de l'ordre del dia, es consagri –previsiblement, per la mínima, i sota una "simulació" de lliure concurrència– la cessió a una empresa privada (la primera que ha arribat amb renders sota el braç) d'un terreny públic de 30.000 metres quadrats durant 40 anys. Què en traurà la ciutat? Ben poc, perquè, per començar, el preu que en pagarà és irrisori i, com tot plegat, còmic: poc més de 3.000 euros al mes. Què us sembla?
Faraònic, insostenible, elitista, desconnectat de la realitat de la ciutat i dels seus barris, el projecte no té ni cap ni peus; sembla, fins i tot, una broma, una ocurrència frívola més d'una alcaldessa amb prioritats allunyades dels problemes reals dels sabadellencs. Hi trontolla tot començant pel lloc (un terreny públic en zona inundable d'un parc fluvial, a 30 quilòmetres de la costa, al Mediterrani) i el temps: emergència climàtica mundial.
El govern municipal (i els grups que dimarts li facin costat votant-hi a favor) regala un espai natural de tres hectàrees que ara acull plantes i animals, i dels quals ara pot gaudir tothom, a una societat que s'acaba de constituir a correcuita. Tot plegat, sense planificació rigorosa ni política ni tècnica, sense debat social, sense consens ciutadà (amb una forta oposició cristal·litzada en una plataforma àmplia i diversa que té tot el nostre suport) i –sembla– amb una majoria política precària a l'hora de la veritat. Què en farà l'empresa, d'aquest regal? Arrasar i privatitzar el terreny; treure'n suc malbaratant aigua i energia i venent entrades no aptes per a totes les butxaques: entre 30 i 50 euros. Mourà –remourà– 150.000 metres cúbics de terres i n'abocarà 8.000 de formigó on ara podem flairar ginesta i sentir ocells i granotes.
Aquesta broma irresponsable i pueril farà malbé per sempre el sud del nostre tram de riu i perjudicarà la gent normal i corrent de la ciutat. L'interès general del macropojecte és nul i les seves contrapartides econòmiques són qüestionables i, de fet, fàcilment desmuntables: els llocs de treball d'una piscina són els que són. I la construcció d'una nova rotonda a la B-140 (la carretera de Santiga) facilitarà que el munt de cotxes necessaris per a la viabilitat del projecte, uns 200 cada dia, puguin accedir a l’equipament generant més trànsit, més soroll i més pol·lució. És més: l'ocurrència tindrà conseqüències financeres imprevisibles per a les arques públiques si el projecte no rutlla com ens han dit que rutllarà. I, com sempre, ho acabarem pagant tots nosaltres amb els nostres impostos.
El govern municipal del PSC ens ho ha explicat tard; després de mesos de converses d'amagat, 30 segons abans d'anunciar-ho a la sala de premsa consistorial amb l'agent privat aparegut del no-res en una roda de premsa on va assistir el portaveu de Junts, fidel soci de mandat dels socialistes. Ens ho ha explicat poc i malament, menystenint, una vegada més, els ciutadans, les entitats i l'oposició. I, francament, tenim la sensació que no ens ho ha explicat tot. Què hi ha darrere de la principal mobilització de patrimoni d'aquest mandat municipal? Què no sabem del SurfCity? Què?
Hi votarem que no i, passi el que passi, no ens hi resignarem: farem tot el que sigui a les nostres mans i treballarem incansablement pel nostre riu amb un full de ruta clar definit el mandat anterior, el Programa d’Actuacions 2025, que el govern actual ha desat en un calaix. Té quatre erres com a puntals:
Ho repetirem tantes vegades com calgui: quan aquest PSC governa a l'Ajuntament de Sabadell, el Ripoll i el rodal sencer perillen i tremolen. El color polític del govern municipal actual amenaça el nostre riu amb el Quart Cinturó al nord i, al sud, amb un altre projecte anacrònic, mastodòntic, insostenible i allunyat de les necessitats de la majoria de la gent: una piscina d'onades, SurfCity.
Dimarts hi ha ple municipal. L'escàs públic que hi sol haver (una vintena d'espectadors en línia i, com a molt, una altra de presencials), la brevetat de les cròniques i el fet que ja hagi començat el mes de juliol garanteixen prou discreció perquè, al primer punt de l'ordre del dia, es consagri –previsiblement, per la mínima, i sota una "simulació" de lliure concurrència– la cessió a una empresa privada (la primera que ha arribat amb renders sota el braç) d'un terreny públic de 30.000 metres quadrats durant 40 anys. Què en traurà la ciutat? Ben poc, perquè, per començar, el preu que en pagarà és irrisori i, com tot plegat, còmic: poc més de 3.000 euros al mes. Què us sembla?
Faraònic, insostenible, elitista, desconnectat de la realitat de la ciutat i dels seus barris, el projecte no té ni cap ni peus; sembla, fins i tot, una broma, una ocurrència frívola més d'una alcaldessa amb prioritats allunyades dels problemes reals dels sabadellencs. Hi trontolla tot començant pel lloc (un terreny públic en zona inundable d'un parc fluvial, a 30 quilòmetres de la costa, al Mediterrani) i el temps: emergència climàtica mundial.
El govern municipal (i els grups que dimarts li facin costat votant-hi a favor) regala un espai natural de tres hectàrees que ara acull plantes i animals, i dels quals ara pot gaudir tothom, a una societat que s'acaba de constituir a correcuita. Tot plegat, sense planificació rigorosa ni política ni tècnica, sense debat social, sense consens ciutadà (amb una forta oposició cristal·litzada en una plataforma àmplia i diversa que té tot el nostre suport) i –sembla– amb una majoria política precària a l'hora de la veritat. Què en farà l'empresa, d'aquest regal? Arrasar i privatitzar el terreny; treure'n suc malbaratant aigua i energia i venent entrades no aptes per a totes les butxaques: entre 30 i 50 euros. Mourà –remourà– 150.000 metres cúbics de terres i n'abocarà 8.000 de formigó on ara podem flairar ginesta i sentir ocells i granotes.
Aquesta broma irresponsable i pueril farà malbé per sempre el sud del nostre tram de riu i perjudicarà la gent normal i corrent de la ciutat. L'interès general del macropojecte és nul i les seves contrapartides econòmiques són qüestionables i, de fet, fàcilment desmuntables: els llocs de treball d'una piscina són els que són. I la construcció d'una nova rotonda a la B-140 (la carretera de Santiga) facilitarà que el munt de cotxes necessaris per a la viabilitat del projecte, uns 200 cada dia, puguin accedir a l’equipament generant més trànsit, més soroll i més pol·lució. És més: l'ocurrència tindrà conseqüències financeres imprevisibles per a les arques públiques si el projecte no rutlla com ens han dit que rutllarà. I, com sempre, ho acabarem pagant tots nosaltres amb els nostres impostos.
El govern municipal del PSC ens ho ha explicat tard; després de mesos de converses d'amagat, 30 segons abans d'anunciar-ho a la sala de premsa consistorial amb l'agent privat aparegut del no-res en una roda de premsa on va assistir el portaveu de Junts, fidel soci de mandat dels socialistes. Ens ho ha explicat poc i malament, menystenint, una vegada més, els ciutadans, les entitats i l'oposició. I, francament, tenim la sensació que no ens ho ha explicat tot. Què hi ha darrere de la principal mobilització de patrimoni d'aquest mandat municipal? Què no sabem del SurfCity? Què?
Hi votarem que no i, passi el que passi, no ens hi resignarem: farem tot el que sigui a les nostres mans i treballarem incansablement pel nostre riu amb un full de ruta clar definit el mandat anterior, el Programa d’Actuacions 2025, que el govern actual ha desat en un calaix. Té quatre erres com a puntals:
- Renaturalitzar. Fent més arranjaments a l'entorn practicable del riu millorant-ne més la qualitat de l'aigua, recuperant-ne la llera i eliminant-ne totes les infraestructures obsoletes. El verd del riu ha d'entrar al gris de la ciutat, no viceversa. Som al 2022.
- Reduir i reconvertir del teixit industrial cap a indústries creatives i activitats formatives, lúdiques i del coneixement recuperant el molí d'en Torrella com a enclavament central i nus d'activitats.
- Reconstruir els fronts i les cornises per connectar els deu barris del riu i fer-hi ponts, passeres i ascensors que trenquin les barreres per als recorreguts a peu i en bicicleta.
- Reorientar l’Oficina Tècnica del Ripoll com a un subjecte actiu i transversal per a la seva apropiació social i fer-ne un veritable espai de relacions entre el sector públic i el privat.