Fa uns dies, el govern de la Generalitat de Catalunya anunciava una bona notícia per a la nostra ciutat en matèria de drets i atenció a les persones: la construcció de la primera residència pública de Sabadell i la dotació de 90 places residencials i 20 més de centre de dia.
I això serà possible perquè el govern de la Generalitat, encapçalat pel president Pere Aragonès, a través del departament d'Afers Socials de la consellera Violant Cervera, ha tingut l'oportunitat i el bon criteri d'encabir la construcció de la primera residència pública de Sabadell dins els fons europeus Next Generation. Per tant, cal agrair aquesta decisió política a favor de la nostra ciutat i de la seva gent gran al govern del país, a la Nova Generalitat Republicana.
Ara: no seria ni just ni ètic per part meva no donar les gràcies i reconèixer tothom que ha treballat i s’ha esforçat per fer-ho possible des de diferents espais de treball, i, molt especialment, la reivindicació incansable que han fet d'aquest equipament plataformes, entitats veïnals i diferents persones de la ciutat, que fructifica al cap de 16 anys. Gràcies a tothom, de tot cor, per no abdicar-ne mai. Sense aquesta lluita i sense aquest compromís, no hauria estat possible.
I, tal com Esquerra Republicana Sabadell hem expressat públicament, estem contents i satisfets perquè, gràcies als fons extraordinaris Next Generation, el govern de la Generalitat pot plantejar-se assumir la construcció d'un equipament que la ciutat reclamava des de fa gairebé dues dècades, i que la nostra gent gran necessita amb urgència i es mereix des de sempre. Davant d'una situació excepcional inimaginable com la pandèmia i de la injecció econòmica que ha suposat per part de la Unió Europea, el govern del país ha estat a l'altura amb Sabadell i troba els recursos per fer-ho possible.
Però jo sí que tinc molt clar, davant d'alguns «oblits» dels de sempre, que hi ha raons i responsabilitats molt concretes i diverses del fet que la nostra ciutat continuï, a data d'avui, amb aquest dèficit, sense aquest equipament en funcionament i sense donar la resposta necessària a la gent gran dependent i fràgil.
En primer lloc, l'incompliment crònic i sistemàtic del finançament per part del govern espanyol –governi el PP, el PSOE en solitari o el PSOE amb Podemos– envers la Generalitat de Catalunya. La llei estatal de dependència, en vigor des de l'any 2007, obliga el govern espanyol a finançar-ne el 50%, però l'incompleix, i, tant sols aquest últim any, només n'ha pagat el 14%. Estem parlant d'una xifra anual que el 2019, per exemple, va ser de 570 milions d'euros. Només cal imaginar quantes noves places de residència, centres de dia, serveis a les persones, construcció de noves residències i rehabilitació de les existents es podrien fer amb aquesta import que l'estat espanyol ens pren cada any. És indignant i cal denunciar-ho.
I, en segon lloc, els que han governat la ciutat durant 20 anys dels últims 24 també n'han tingut i en tenen la seva quota de responsabilitat, ja que van ser incapaços de trobar cap mena de solució per revertir la situació de greuge. I, si no hi hagués hagut una pandèmia i aquests fons europeus extraordinaris, si fos per ells, continuaríem sense la residència. Només es queden amb el seu conegut mantra: «Tot és culpa de la Generalitat», però sense mencionar, evidentment, el principal culpable de l'asfíxia financera en matèria de dependència del govern del país: l'estat espanyol. Nacionalisme banal de sempre –de tall espanyol– dels de sempre.
Nosaltres com a Esquerra Republicana i jo, personalment, com a exregidor d'Acció Social de la ciutat, vam treballar honradament i amb exigència durant els quatre anys que vam governar perquè la residència, un centre de dia i un centre de serveis socials fossin realitat. Amb les limitacions, els condicionants i totes les exigències del moment: 100% places públiques, 100% construcció pública i 100% gestió pública. Vam preparar els treballs, els primers dibuixos i els estudis de cost per a un equipament de concepció innovadora i avançada (amb un plantejament de la residència semblant al presentat fa uns dies per la Generalitat), i estàvem disposats a construir-lo nosaltres com a Ajuntament. Amb una fórmula que ens permetés recuperar la inversió inicial.
A canvi, la Generalitat es comprometia per fer-se càrrec de la concertació de les places públiques de residència i de centre de dia (102 i 25, respectivament), amb una aportació de 2,2 milions d'euros anuals. Si l'actual govern liderat pel PSC no s'ho hagués carregat, estaria gairebé acabada, i, en tot cas, a data d'avui, estaríem treballant per fer realitat i assolir la segona residència pública de la ciutat.
Perquè, com tots sabem, malauradament, la necessitat de dotar de places públiques de residència la nostra ciutat és enorme: la llista d'espera actual se situava el 2019 per sobre de les 750 persones. Més de 750 famílies sabadellenques que pateixen per no poder assolir la plaça, perquè no es poden permetre pagar places privades. Gent gran; avis nostres que, en molts casos, moren sense el dret d'haver gaudit de l'atenció que necessiten durant els últims anys de vida.
Per això, aquesta primera residència, aquestes futures 90 places, sens dubte, ajuden, però no són suficients, en cap cas, per revertir la situació que la ciutat pateix en matèria de necessitats dels dependents. Necessitem més places públiques de residència, més places públiques en centres de dia, més atenció domiciliària a la dependència i més professionals, més ben remunerats i més reconeguts. Per això, cal incrementar els recursos econòmics públics i cal que es doni una col·laboració lleial entre les diferents administracions públiques concernides (govern espanyol, Generalitat i Ajuntament).
Aquesta ha estat la meva visió, aquest és el meu compromís actual de treball amb i per a la ciutat. Serà possible. Perquè tinc molt clar que els drets no es demanen: es conquereixen al carrer i a les institucions.
PS: Ah, i un últim detall: nosaltres continuem apostant perquè la gestió de la nova Residència del Sud sigui pública. Des de la nostra visió republicana i d'esquerres, no ens podem imaginar que la gestió d'un equipament públic que ha costat tant temps i tant esforç pugui recaure en mans d'una empresa de l’Íbex-35. ;-)
I això serà possible perquè el govern de la Generalitat, encapçalat pel president Pere Aragonès, a través del departament d'Afers Socials de la consellera Violant Cervera, ha tingut l'oportunitat i el bon criteri d'encabir la construcció de la primera residència pública de Sabadell dins els fons europeus Next Generation. Per tant, cal agrair aquesta decisió política a favor de la nostra ciutat i de la seva gent gran al govern del país, a la Nova Generalitat Republicana.
Ara: no seria ni just ni ètic per part meva no donar les gràcies i reconèixer tothom que ha treballat i s’ha esforçat per fer-ho possible des de diferents espais de treball, i, molt especialment, la reivindicació incansable que han fet d'aquest equipament plataformes, entitats veïnals i diferents persones de la ciutat, que fructifica al cap de 16 anys. Gràcies a tothom, de tot cor, per no abdicar-ne mai. Sense aquesta lluita i sense aquest compromís, no hauria estat possible.
I, tal com Esquerra Republicana Sabadell hem expressat públicament, estem contents i satisfets perquè, gràcies als fons extraordinaris Next Generation, el govern de la Generalitat pot plantejar-se assumir la construcció d'un equipament que la ciutat reclamava des de fa gairebé dues dècades, i que la nostra gent gran necessita amb urgència i es mereix des de sempre. Davant d'una situació excepcional inimaginable com la pandèmia i de la injecció econòmica que ha suposat per part de la Unió Europea, el govern del país ha estat a l'altura amb Sabadell i troba els recursos per fer-ho possible.
Però jo sí que tinc molt clar, davant d'alguns «oblits» dels de sempre, que hi ha raons i responsabilitats molt concretes i diverses del fet que la nostra ciutat continuï, a data d'avui, amb aquest dèficit, sense aquest equipament en funcionament i sense donar la resposta necessària a la gent gran dependent i fràgil.
En primer lloc, l'incompliment crònic i sistemàtic del finançament per part del govern espanyol –governi el PP, el PSOE en solitari o el PSOE amb Podemos– envers la Generalitat de Catalunya. La llei estatal de dependència, en vigor des de l'any 2007, obliga el govern espanyol a finançar-ne el 50%, però l'incompleix, i, tant sols aquest últim any, només n'ha pagat el 14%. Estem parlant d'una xifra anual que el 2019, per exemple, va ser de 570 milions d'euros. Només cal imaginar quantes noves places de residència, centres de dia, serveis a les persones, construcció de noves residències i rehabilitació de les existents es podrien fer amb aquesta import que l'estat espanyol ens pren cada any. És indignant i cal denunciar-ho.
I, en segon lloc, els que han governat la ciutat durant 20 anys dels últims 24 també n'han tingut i en tenen la seva quota de responsabilitat, ja que van ser incapaços de trobar cap mena de solució per revertir la situació de greuge. I, si no hi hagués hagut una pandèmia i aquests fons europeus extraordinaris, si fos per ells, continuaríem sense la residència. Només es queden amb el seu conegut mantra: «Tot és culpa de la Generalitat», però sense mencionar, evidentment, el principal culpable de l'asfíxia financera en matèria de dependència del govern del país: l'estat espanyol. Nacionalisme banal de sempre –de tall espanyol– dels de sempre.
Nosaltres com a Esquerra Republicana i jo, personalment, com a exregidor d'Acció Social de la ciutat, vam treballar honradament i amb exigència durant els quatre anys que vam governar perquè la residència, un centre de dia i un centre de serveis socials fossin realitat. Amb les limitacions, els condicionants i totes les exigències del moment: 100% places públiques, 100% construcció pública i 100% gestió pública. Vam preparar els treballs, els primers dibuixos i els estudis de cost per a un equipament de concepció innovadora i avançada (amb un plantejament de la residència semblant al presentat fa uns dies per la Generalitat), i estàvem disposats a construir-lo nosaltres com a Ajuntament. Amb una fórmula que ens permetés recuperar la inversió inicial.
A canvi, la Generalitat es comprometia per fer-se càrrec de la concertació de les places públiques de residència i de centre de dia (102 i 25, respectivament), amb una aportació de 2,2 milions d'euros anuals. Si l'actual govern liderat pel PSC no s'ho hagués carregat, estaria gairebé acabada, i, en tot cas, a data d'avui, estaríem treballant per fer realitat i assolir la segona residència pública de la ciutat.
Perquè, com tots sabem, malauradament, la necessitat de dotar de places públiques de residència la nostra ciutat és enorme: la llista d'espera actual se situava el 2019 per sobre de les 750 persones. Més de 750 famílies sabadellenques que pateixen per no poder assolir la plaça, perquè no es poden permetre pagar places privades. Gent gran; avis nostres que, en molts casos, moren sense el dret d'haver gaudit de l'atenció que necessiten durant els últims anys de vida.
Per això, aquesta primera residència, aquestes futures 90 places, sens dubte, ajuden, però no són suficients, en cap cas, per revertir la situació que la ciutat pateix en matèria de necessitats dels dependents. Necessitem més places públiques de residència, més places públiques en centres de dia, més atenció domiciliària a la dependència i més professionals, més ben remunerats i més reconeguts. Per això, cal incrementar els recursos econòmics públics i cal que es doni una col·laboració lleial entre les diferents administracions públiques concernides (govern espanyol, Generalitat i Ajuntament).
Aquesta ha estat la meva visió, aquest és el meu compromís actual de treball amb i per a la ciutat. Serà possible. Perquè tinc molt clar que els drets no es demanen: es conquereixen al carrer i a les institucions.
PS: Ah, i un últim detall: nosaltres continuem apostant perquè la gestió de la nova Residència del Sud sigui pública. Des de la nostra visió republicana i d'esquerres, no ens podem imaginar que la gestió d'un equipament públic que ha costat tant temps i tant esforç pugui recaure en mans d'una empresa de l’Íbex-35. ;-)