La portaveu de la plataforma, Rosa Pahissa, ha qualificat de “victòria històrica” aquesta cessió i ha reivindicat el paper de la PAHC, “l’acció directa i la lluita col·lectiva, perquè al final dona els seus fruits”. A més, ha apuntat que l’acord, que estableix un lloguer social de 150 euros mensuals i que si supera el 30% dels ingressos accediran a les ajudes del lloguer, es gestionarà de forma “horitzontal i assembleària” amb valors com “el companyerisme, l’antifeixisme i el feminisme”.
Precisament, Serracant ha posat l’accent en què Sabadell “és la primera ciutat que té un contracte sociocomunitari innovador”, ja que es farà seu el funcionament del veïnat, que serà “comunitari, el bloc s’autorganitza i es gestiona de forma horitzontal”. Ha presumit que la ciutat tingui una organització com la PAHC per “la lluita per l’habitatge i l’acompanyament que fa”. Per això, ha manifestat la voluntat del govern municipal “d’estar al costat de les mobilitzacions populars”.
Quatre anys a la cerca de l’acordhttps://t.co/g2iEg6egeM Victòria històrica de l’autoorganització popular #VictòriaPAHCSabadell
— PAHC Sabadell 🎗 (@PAH_Sabadell) 1 de juny de 2018
El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala, ha destacat la “dificultat” que ha suposat la cessió, per part de la propietària, la Sareb. "Volia carregar els costos de l'estació transformadora, que impedia la cèdula d'habitabilitat", ha explicat Sala i ha provocat que les negociacions s'hagin allargat gairebé quatre anys. Ha recordat que aquests impediments no han passat a d'altres blocs ocupats a Salt i Manresa.
Sala ha precisat que la Generalitat ha aconseguit la cessió de quasi 4.000 immobles, en mans de grans tenidors, d'aquests ja estan habilitats 2.800, 193 a la ciutat. També, un 10% del gairebé miler d'habitatges aconseguits en el dret de tanteig són a la capital del Vallès Occidental. En aquesta línia, ha determinat que de "cada euro que posa l'Estat, la Generalitat n'aporta tres", amb xifres del 2017.
