Opinió

La pobresa energètica mata

La 24/2015 representa per a les subministradores passar de la graciabilitat de la responsabilitat social corporativa al reconeixement dels ciutadans com a subjectes amb drets que cal garantir

Gabriel Fernàndez
18 de novembre del 2016
Actualitzat a les 23:05h
Escric aquestes línies des de la tristesa i la indignació, però alhora des de la voluntat que la reflexió i la determinació col·lectiva ens portin, d’una vegada per totes, a l’acompliment dels preceptes que vetllen pel respecte dels drets fonamentals de les persones per sobre de tot. La mort d’una anciana a Reus, directament relacionada amb el fet que se li hagués tallat la llum per impagament, és un fet dramàtic, lamentable i que ens qüestiona a tots i totes. Però encara més si tenim en compte que disposem d’un marc normatiu plenament vigent, que protegeix totes les persones que, com en aquest cas, pateixen una clara situació de vulnerabilitat. Parlo de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Una norma nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i que les principals companyies de subministrament energètic continuen, a hores d’ara, sense complir.
 
La 24/2015 representa un nou paradigma com a societat que garanteix la protecció dels més vulnerables i obliga les companyies a informar els ajuntaments abans de fer un tall de subministrament i a demanar-los un informe sobre la situació de les persones afectades. Si es tracta de ciutadans o famílies vulnerables, impedeix el tall de servei. La norma, per tant, representa per a les subministradores de llum, gas i aigua passar de la graciabilitat de la responsabilitat social corporativa al reconeixement dels ciutadans com a subjectes amb drets reconeguts que cal respectar i garantir.
 
Certament és un plantejament nou respecte a la política energètica i la gestió d’aquesta al nostre país i és aquí on es troba el conflicte que, en el fons, la 24/2015 posa en evidència: l’enfrontament entre la democràcia, representada pel poder polític a traves de la llei, i el capitalisme i els poderosos oligopolis que controlen el mercat energètic. En aquest marc, aquells que representem la voluntat sobirana des de les institucions hem de fer tot el possible, amb tots els mitjans legals a l’abast i de forma proactiva, perquè la llei es compleixi.
 
És per això que, des d’un primer moment, com a Govern de Sabadell, hem fet tot allò que les competències municipals ens permeten per afavorir el desplegament de la Llei 24/2015. En aquest sentit, vam iniciar una campanya denunciant que les companyies no estaven complint la norma i vam advertir que com a Ajuntament iniciaríem procediments sancionadors, al mateix temps que des d’Acció Social vam començar a redactar informes de vulnerabilitat independentment de si l’empresa ens els demanava o no abans de fer un tall de subministrament. També vam estudiar el marc competencial i al juny, emparant-nos en els drets protegits per la 24/2015 i en el Codi de Consum, i a través de la Regidoria de Consum, vam iniciar els processos de sanció sobre un total de 243 expedients.
 
Alhora hem procurat afavorir el debat, la reflexió col·lectiva i la posada en comú entre els diferents actors relacionats amb aquest àmbit. Fa uns dies, i de manera coorganitzada amb altres municipis, institucions i entitats, Sabadell va acollir el I Congrés Català de Pobresa Energètica, amb la participació de 450 persones, prop d’un centenar de ponents i més de 70 entitats.
 
Però no volem enganyar ningú. La lluita contra la pobresa energètica és un repte clar de lluita de sobirania, en aquest cas de sobirania energètica. És una lluita per conquerir drets, que com a societat hem d’entomar plegats i continuar treballant fins que els drets fonamentals al nostre país siguin respectats. Els representants de la sobirania popular des de les institucions hem de continuar incidint políticament i amb determinació, acompanyats de la imprescindible tasca que dia a dia porten a terme les entitats, col·lectius, activistes, professionals i tècnics. Sabem quin model de societat volem, aquell que posa el dret a una vida digna de tots els seus membres per davant de qualsevol interès privat o econòmic.

He nascut a Montevideo, per tant uruguaià de naixement i català per opció i adopció, i això no em genera cap dificultat. Faig de regidor d'Acció Social a l'Ajuntament de Sabadell. Vaig arribar a Catalunya a l'any 2003, per a exercir tasques professionals a la Fundació Autònoma Solidària (Universitat Autònoma de Barcelona) i realitzar el Postgrau de Mediació per a la Integració Social (UAB).

El més llegit