Recentment el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat una important modificació per al curs vinent 2016/2017 en el model d’atorgament de les conegudes popularment com a “beques menjador” (ajudes de menjador escolar), així com també ha anunciat un increment del pressupost de 10 milions d’euros en aquesta partida.
Aquests ajuts que, recordem-ho, es nodreixen principalment de l’aportació de la Generalitat com a autoritat competent i que la ciutadania sol·licita a través dels ajuntaments, s’atorguen en la gran majoria dels casos bàsicament en funció de les rendes de les famílies. El model de beques dels últims anys contemplava l’existència d’un conjunt de franges d’accés, de les quals em referiré particularment a dues:
Franja d’accés garantit: on d’acord amb un llindar econòmic i una situació social acreditada, es garanteix la concessió de la totalitat o del 50% del preu del menú escolar.
Franja de tram variable: on les famílies sol·licitants no superaven els ingressos màxims per poder accedir als ajuts però estaven per sobre del llindar de la franja garantida. En aquests casos, la concessió del suport estava supeditada a una disponibilitat pressupostària que es coneixia una vegada ja iniciat el curs escolar.
Davant d’aquest model, la tardor de 2015 vam deixar palès el nostre desacord per la falta d’equitat del denominat “tram variable”: primer perquè era un factor de desigualtat territorial --els criteris d’aquesta franja són diferents segons les comarques--. I segon, i més greu, perquè un tram subjecte a si hi ha o no una partida de diners que ningú no coneix exactament fins a la seva concessió als Consells Comarcals, podia deixar molts infants que ho necessiten fora dels ajuts.
Efectivament, els ajuts menjador atorgats a Sabadell aquest curs 2015/2016 (al voltant dels 3.000), van deixar fora de la convocatòria 205 nens i nenes que, segons criteris tècnics municipals, sí hi haurien d’haver accedit. És per això que com a Govern de la ciutat, sense dubtar-ho, vam proposar al Ple de l’octubre destinar 43.000 euros del “fons de contingència” -partida pressupostària reservada per a situacions sobrevingudes- a beques per aquests 205 infants. Una mesura que va ser aprovada. Fins ara mai s’havia utilitzat aquest recurs per a aquest tipus de contingències, tot i que sempre s’havia tingut a l’abast....
Fa uns dies, la Generalitat va anunciar l’eliminació per al proper curs 2016/2017 del tram variable, fet que valorem molt positivament, atès que contribuirà a la millora qualitativa del model. Les reivindicacions iniciades des de la nostra ciutat, amb el suport dels municipis de la comarca, del mateix Consell Comarcal i de la societat en el seu conjunt, arriben a bon port com a resultat del treball d’incidència política fet per tots els actors.
Objectivament hem avançat, però cal continuar endavant. Com a regidor d’Acció Social, us confesso que hi ha un fet en el qual no puc deixar de pensar des del moment en què n’he tingut coneixement: la necessitat de resposta urgent i d’emergència en matèria alimentària a l’educació secundària, on el nombre de beques és escandalosament reduït en comparació amb l’educació primària. No arribem ni a un centenar d’ajuts! Certament hi ha dificultats estructurals importants i que no són noves: la majoria d’instituts públics no tenen servei de menjador ni espais habilitats per poder oferir aquest servei. Però aquestes dificultats no poden ser excusa, perquè la necessitat hi és i cal abordar-la urgentment amb tots els actors implicats. Cal trobar ja els espais i articular una resposta de garantia alimentària millor (qualitativa i quantitativa) per als adolescents de secundària de la nostra ciutat.
No pot ser que hi hagi famílies amb dificultats on un dels fills, a primària, té ajut menjador i l’altre, una mica més gran, no té garantit aquest suport. Estem davant d’una situació que no és nova, però que és del tot inadmissible i no admet dilacions ni pèrdues de temps innecessàries. Perquè com bé sabem, davant del patiment, perdre el temps mai és bo.
Aquests ajuts que, recordem-ho, es nodreixen principalment de l’aportació de la Generalitat com a autoritat competent i que la ciutadania sol·licita a través dels ajuntaments, s’atorguen en la gran majoria dels casos bàsicament en funció de les rendes de les famílies. El model de beques dels últims anys contemplava l’existència d’un conjunt de franges d’accés, de les quals em referiré particularment a dues:
Franja d’accés garantit: on d’acord amb un llindar econòmic i una situació social acreditada, es garanteix la concessió de la totalitat o del 50% del preu del menú escolar.
Franja de tram variable: on les famílies sol·licitants no superaven els ingressos màxims per poder accedir als ajuts però estaven per sobre del llindar de la franja garantida. En aquests casos, la concessió del suport estava supeditada a una disponibilitat pressupostària que es coneixia una vegada ja iniciat el curs escolar.
Davant d’aquest model, la tardor de 2015 vam deixar palès el nostre desacord per la falta d’equitat del denominat “tram variable”: primer perquè era un factor de desigualtat territorial --els criteris d’aquesta franja són diferents segons les comarques--. I segon, i més greu, perquè un tram subjecte a si hi ha o no una partida de diners que ningú no coneix exactament fins a la seva concessió als Consells Comarcals, podia deixar molts infants que ho necessiten fora dels ajuts.
Efectivament, els ajuts menjador atorgats a Sabadell aquest curs 2015/2016 (al voltant dels 3.000), van deixar fora de la convocatòria 205 nens i nenes que, segons criteris tècnics municipals, sí hi haurien d’haver accedit. És per això que com a Govern de la ciutat, sense dubtar-ho, vam proposar al Ple de l’octubre destinar 43.000 euros del “fons de contingència” -partida pressupostària reservada per a situacions sobrevingudes- a beques per aquests 205 infants. Una mesura que va ser aprovada. Fins ara mai s’havia utilitzat aquest recurs per a aquest tipus de contingències, tot i que sempre s’havia tingut a l’abast....
Fa uns dies, la Generalitat va anunciar l’eliminació per al proper curs 2016/2017 del tram variable, fet que valorem molt positivament, atès que contribuirà a la millora qualitativa del model. Les reivindicacions iniciades des de la nostra ciutat, amb el suport dels municipis de la comarca, del mateix Consell Comarcal i de la societat en el seu conjunt, arriben a bon port com a resultat del treball d’incidència política fet per tots els actors.
Objectivament hem avançat, però cal continuar endavant. Com a regidor d’Acció Social, us confesso que hi ha un fet en el qual no puc deixar de pensar des del moment en què n’he tingut coneixement: la necessitat de resposta urgent i d’emergència en matèria alimentària a l’educació secundària, on el nombre de beques és escandalosament reduït en comparació amb l’educació primària. No arribem ni a un centenar d’ajuts! Certament hi ha dificultats estructurals importants i que no són noves: la majoria d’instituts públics no tenen servei de menjador ni espais habilitats per poder oferir aquest servei. Però aquestes dificultats no poden ser excusa, perquè la necessitat hi és i cal abordar-la urgentment amb tots els actors implicats. Cal trobar ja els espais i articular una resposta de garantia alimentària millor (qualitativa i quantitativa) per als adolescents de secundària de la nostra ciutat.
No pot ser que hi hagi famílies amb dificultats on un dels fills, a primària, té ajut menjador i l’altre, una mica més gran, no té garantit aquest suport. Estem davant d’una situació que no és nova, però que és del tot inadmissible i no admet dilacions ni pèrdues de temps innecessàries. Perquè com bé sabem, davant del patiment, perdre el temps mai és bo.