Mireia Ingla (ERC): «Si ERC no lidera el pròxim govern, Sant Cugat recularà»

El retrat del canvi. Després de 32 anys d'alcaldes convergents, la republicana Mireia Ingla aconseguia fer-se amb la vara del bastió de CiU després de vertrebrar un govern progressista de la mà del PSC i la CUP. A dia d'avui, la faixa que limita les aliances polítiques entre forces sobiranistes i constitucionalistes ja resta força esquinçada; però l'any 2019, les sinergies santcugatenques van ser pioneres.

Amb la voluntat de "canviar el rumb" de la ciutat, aquest tripartit es va conjurar per "trencar dinàmiques" i renunciar a "deixar més gent enrere". Quatre anys després, Ingla fa balanç del mandat, analitza els reptes pendents del municipi i respon a escenaris postelectorals amb l'anhel de revalidar l'alcaldia.

- Quin balanç fa del govern de coalició? Considera que ha funcionat?

- És evident que ha funcionat i des de l’oposició ja ni s’atreveixen a qüestionar-ho. I ha funcionat perquè tots compartíem un objectiu comú. un acord que ja ens vam posar a treballar profundament des de l'endemà de les eleccions després de constatar que teníem diversos punts en els quals ens podíem entendre. Els municipis necessiten governs forts i aquests s’han de vertebrar sota un lideratge clar i on tothom treballi amb generositat i complicitat. I, aquí, ho hem aconseguit.

- Quin és aquest objectiu comú i amb el qual han arribat fins al final del mandat contra el pronòstic de molts?

- I tant que n'eren molts. I per això dic que aquest és un argument crític que es va utilitzar durant els primers mesos i que, després, ja van haver de canviar molt intel·ligentment perquè no hi havia motius per posar en dubte la solvència d'aquest govern. Pel que fa als objectius compartits, aquests sobretot es van fonamentar en posar sobre la taula l’exclusió residencial -és a dir, visibilitzar que els nostres fills i tantes famílies es veien obligades a marxar- i sota el convenciment que havíem d’adaptar urgentment la ciutat als nous temps i emergències sense renunciar a la qualitat de vida i al benestar social. 

"No he hagut d'impostar en cap moment"

- Ha arribat a perillar mai l’estabilitat de govern?

- Mai. I tampoc s’ha traslladat mai res de portes enfora perquè no hi ha hagut cap perill de res. El més important no és que hàgim viscut moments complicats sinó la nostra capacitat interna per resoldre’ls. Només puc valorar el dia a dia en positiu i agrair la feina als meus companys de govern que m’ho han posat molt fàcil.  

- Amb quina de les dues forces han tingut més sinergies, amb el PSC o la CUP?

- Amb ambdues hem treballat amb molta generositat i sinceritat. En aquest sentit, jo també tinc una manera de ser i de funcionar molt transparent i necessito estar còmode per poder treballar. En aquest sentit, no he hagut d’impostar en cap moment. 

- I en aquesta línia de generositat que comenta, a què han hagut de renunciar els republicans per a la configuració del pacte de govern?

- La generositat sempre és en genèric. Nosaltres, com a força més votada, hem mantingut l’alcaldia i això ens ha implicat assumir una responsabilitat extra. D’altra banda, per exemple, pel que fa a la configuració del cartipàs, vaig tenir molt clar des del primer moment que les tres forces havien de tenir el mateix nombre de tinències d’alcaldia. Si vols que una cosa funcioni és natural estar disposat a sacrificar coses. I és que abans de discernir el cartipàs, com t'he comentat abans, vam dedicar moltes hores a parlar del propi acord de govern, I penso que aquesta va ser una de les claus de l’èxit. 
 
- Dels quatre anys de mandat, de què està més orgullosa com a alcaldessa?

- Que s'hagi acceptat la realitat i es comenci a parlar d’habitatge de forma natural. Aquesta ciutat s’havia oblidat directament d’aquest tema i inclús es negava que s’estava expulsant persones. Com a pilar del nostre acord de govern, aquests darrers quatre anys no només ens els hem passat dibuixant polítiques d’habitatge -algunes literalment-, sinó que també ens hem dedicat a confrontar aquest discurs, parlant-ne i evidenciant aquesta emergència. 

- I, en contraposició, d’alguna cosa que s’hagi quedat en el tinter?

- Hi ha dues coses de les quals no podem estar satisfetes. La primera, i prioritat d’aquest govern, és l’escola La Mirada. Se m’havia traslladat que aquest mandat la inauguraríem i, això no només no ha passat, sinó tot el que ha passat. Tinc un profund sentiment de decepció sobre com han anat les coses i la incapacitat de trobar empatia a l’altra banda. En alguns moments, com a alcaldessa, no he volgut insistir en la responsabilitat col·lectiva de per què hem arribat a la situació actual amb l’obstrucció del primer emplaçament. Calia consens i unitat i ens hem trobat que des de l’oposició, sovint, es rentaven les mans. I l’altre tema pendent és la segona residència pública de gent gran.

"La credibilitat es demostra estant a l'alçada en projectes com el de La Mirada"

- El tinent d'alcalde de Presidència, Pere Soler, va afirmar al darrer ple que l'oposició no s'havia comportat bé ni havia actuat de forma responsable. Ho comparteix?

- Jo no generalitzaria tampoc. Però amb el tema de La Mirada és cert que no ho han fet i és quelcom que lamento profundament. En projectes com aquest, quan estàs al capdavant d’un Ajuntament, has d’anar per feina i fer costat del govern, que simplement vol dir posar-te al costat de l’escola i de les famílies afectades. Això no és una dèria política d’aquest executiu. La credibilitat es demostra estant a l’alçada en moments com aquest.

- Fan alguna mena d'autocrítica de la legislatura?

- És evident que les coses sempre es poden fer millor i seria mentida afirmar que aquest govern ho ha fet tot bé. Això sí, hem donat el màxim que podíem donar. Hem vertebrat un govern estable, solvent i responsable. I aquí ho hem fet molt bé i això és indiscutible. D’altra banda, cal recordar i ser conscients que la meitat d’aquest mandat hem estat gestionant una pandèmia que ens ha frenat i marcat -també emocionalment- la nostra acció de govern. 

- No obstant això, les dades de l'Observatori Sociològic constaten que, a parer de la ciutadania, aquest ha estat el pitjor govern de tot l'històric. Què n'opina?

- És lògic. Aquesta ha estat una ciutat governada durant 32 anys sota una hegemonia política molt clara que ha gaudit de grans majories absolutes. I de sobte arribem tres forces polítiques noves. Per tant, és normal que ens valorin fatal. Malgrat tot, val a dir que quan es fa una valoració dels polítics arreu de l’Estat amb enquestes com el CIS o el CEO, la immensa majoria de representants polítics suspenen. De fet, en aquest país, l’únic que aprova és l’Oriol Junqueras (ERC). I la valoració d’aquest govern i d’aquesta alcaldessa és superior. N’estic molt contenta.

- Bé, el govern aprova amb un 5,2 i vostè amb un 5,1. Entenc que aquesta mateixa anàlisi l’atribueix també a la seva nota…

- Sí, perquè al final la gent no discrimina tant, tal com es pot veure amb una nota pràcticament idèntica. Ara bé, després surto al carrer, escolto el que diu la gent i la població està satisfeta. 

- En diverses ocasions, tots dos partits de l'oposició han afirmat sentir-se "maltractats" pel tarannà poc dialogant de l'executiu al llarg de la legislatura i les seves "esbroncades" públiques… Què els contestaria?

- És que realment resulta molt complicat formar part de l’oposició. A un d’ells -Junts- li està costant molt després de tots aquests anys d’hegemonia i d’haver guanyat les eleccions. Entenc que és una situació complicada d’acceptar i gestionar. De l’altre -Cs-, que siguin ells qui parlin de conflictes quan l’únic que saben fer és generar-los sense presentar ni plantejar propostes constructives… No hi entraré. No saben ni quin és el seu lloc ni cap a on anar. Per això afortunadament els està anant com els està anant.

"A la vida tot té un principi i un final. Sobretot en política"

- Entenc que no ERC no hagi comptat de nou amb Alba Gordó a les primeres posicions de la llista electoral per ajudar-la a compatibilitzar i conciliar el seu nomenament com a nova cap de Relacions Institucionals de la conselleria d'Acció Climàtica. Però i en el cas del regidor de Seguretat, Esports i Benestar Animal, Francesc Carol? No estàveu satisfets amb la seva gestió?

- No té res a veure i la feina d’ambdós durant aquests anys ha estat puntal. A més, la decisió de no repetir de la regidora Gordó ja s’havia pres abans d’aquest nomenament. Els projectes polítics s’han d’anar actualitzant per aportar nous projectes i perfils. A la vida tot té un principi i un final. Sobretot en política. 
 
- Com que coincideix que han estat dues àrees que no han estat exemptes de polèmiques, com ara amb el tancament de la comissaria de la Policia Local la nit prèvia al Cap d’Any o el malestar pel repartiment d’equipaments esportius per part de les entitats…

- Discrepo. Crec que les entitats esportives no han aixecat la veu i que han estat escoltades perquè aquests anys hem anat treballant agafats de la mà destinant més de 10 milions d’euros en reformes i construccions de noves instal·lacions esportives. Una xifra que també preveiem de cara a la pròxima legislatura. I pel que fa a seguretat, Sant Cugat és la ciutat de l’Àrea Metropolitana que compta amb les millors dades -també de percepció de seguretat- de l’entorn, segons l’estudi que ha realitzat l’Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals. En Francesc Carol ha fet una molt bona feina durant aquests quatre anys. 

- Carol també va ser protagonista en una enganxada amb el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, que va desembocar en una crisi institucional entre ambdues administracions. Se’n penedeix d’haver afirmat que Puig no era un “interlocutor vàlid”?

- No. I no va haver-hi cap crisi institucional.

- Home, dir-li al president de la Casa de la Vila que no és un interlocutor vàlid…

- Ni me'n recordava. Imagina’t la crisi institucional que em va suposar. 

- Doncs des de l’altra administració encara ho tenen molt present. En aquesta línia, el propi govern valldoreixenc (Junts) va insinuar en la roda de premsa de valoració del mandat que el tripartit s’havia dedicat a torpedinar la gestió de l’EMD per tal de desgastar-los…

- Des de l’Ajuntament hem estat al seu costat i oferit recursos des del minut zero. Fins i tot els vam dir que, una vegada tinguessin el projecte d’urbanització de l’avinguda Baixador enllestit, nosaltres invertiríem en allò que calgués. I, en lloc d’anar cap endavant, han anat fent passes enrere i ara tenen tots els veïns disgustats. Si una cosa ha demostrat el govern de Valldoreix és la poca capacitat que han tingut per tirar endavant aquells reptes pendents per consolidar una vila moderna. 

- Quina lectura en fa de la gestió econòmica que s'ha fet aquest mandat, tenint en compte que s'han deixat les finances del consistori amb un dèficit de 3,2 milions d'euros i la necessitat d'efectuar un pla de sanejament?

- Una cosa no té res a veure amb l’altra. Per una banda, hi ha un dèficit respecte al reequilibrament d’ingressos i despeses i, per l’altra, el pla de sanejament que tindrà la funció d’adaptar la nova realitat econòmica del consistori després d'experimentar una significativa reducció dels ingressos, sobretot arran de la reducció de la recaptació de les plusvàlues que van passar dels 21 milions l’any 2019 a 5 milions l’any 2022. Aquesta caiguda no és responsabilitat de ningú, sinó del canvi de la llei relativa a l’impost.

"Jo no sé qui és l’oracle que té la capacitat de preveure tantes coses, però aquí ens hem dedicat a gestionar i a poder oferir a la població els serveis i les inversions compromeses"

- Però aquesta davallada d’ingressos es podia haver previst…

- I ho vam fer, però aquests ingressos es consideraven pràcticament estructurals. Jo no sé qui és l’oracle que té la capacitat de preveure tantes coses, però aquí ens hem dedicat a gestionar i a poder oferir a la població els serveis i les inversions compromeses. I això hem fet. El pressupost és una eina viva que hem anat adaptant a les noves necessitats. Si surts al carrer i preguntes als ciutadans si la seva vida s’ha vist afectada per alguna cosa referent al pressupost, tothom et dirà que no. I aquesta és la nostra responsabilitat. Gestionar els ingressos de forma honesta, transparent i coherent. 

- I com es pot justificar que el pressupost s'hagi aprovat sempre tard, tenint en compte que el govern ha gaudit de majoria absoluta?

- Això és veritat i ha passat. No hem tingut cap urgència per fer-ho a temps. Ara bé, aquests retards no han tingut una repercussió negativa a la població -gràcies al romanent i a les modificacions pressupostàries habilitades pel reglament- ni ha provocat que perdéssim ingressos extraordinaris. A tothom li ha estat indiferent si el pressupost s’ha aprovat a temps o no. Al cap i a la fi, el que a mi m’importa és que la ciutat funcioni i els serveis es puguin prestar.

- Indiferent a les entitats per les subvencions no ha estat…

- Bé, però al final també ho hem aconseguit gestionar. Si la pregunta és que si m’hauria agradat que el pressupost hagués estat aprovat a temps, doncs la resposta és que sí. 

- Parlem d'habitatge, un dels pals de paller en la vertebració d'aquest tripartit. Considera que l’estudi sobre el padró municipal del sociòleg Oriol Nel·lo, on diagnosticava que la ciutat estava experimentant una paulatina substitució poblacional pel desorbitat preu de l’habitatge en detriment de les classes més populars, ha suposat un canvi de paradigma?

- El canvi de paradigma és que ara tothom n'estigui parlant malgrat que nosaltres ja intuíssim les conclusions d'aquest estudi. Quan vaig llegir-lo no vaig pensar: “Ostres, no ho hauria dit mai això”. Perquè, malgrat que molts en fóssim conscients, aquest estudi el vam decidir encarregar justament perquè durant massa anys s'havia estat negant l’existència d'una complexa situació que resultava en una dolorosa conseqüència: que molta gent es veia expulsada de la ciutat.

- En aquesta línia, l’objectiu del govern ha estat potenciar el parc d'habitatge públic i assequible per mirar de revertir aquesta situació. Ara bé, més enllà d'un document (Pla d'Habitatge Assequible 2030) on s'assenten les bases de diverses projeccions de cara al futur, en tota la legislatura no s'ha aixecat cap nova promoció pròpia…

- En aquest mandat s’han construït 158 pisos. El doble que l’anterior. 

- Però aquestes promocions ja venien planificades del mandat passat…

- Home, només faltaria que Sant Cugat no tingués una previsió d’habitatge públic fins i tot per part d’aquells que negaven l’existència d’un problema en l’accés de l’habitatge. Entre d’altres, perquè és obligatori. Nosaltres hem tirat endavant aquestes promocions, però també hem anat més enllà.
 
En relació amb el parc d’habitatge total, en aquests moments no arribem ni al 3% d’habitatge assequible comptant també el de propietat. Així doncs, en aquest temps ens hem dedicat a dibuixar tot allò que fins ara no s’havia previst per ampliar-lo perquè únicament amb el sòl públic no anàvem enlloc i haguéssim estat condemnats al fracàs. Així doncs, la gran virtut d'aquest nou pla és aquesta capacitat que hem tingut de buscar tota mena d’espais disponibles pendents a urbanitzar i posar-nos d’acord amb les promotores des d’una col·laboració publicoprivada. Hem utilitzat totes les eines al nostre abast perquè la ciutat se’n vegi beneficiada. En cap cas hi ha hagut paràlisi. 

"A mi el que realment em preocupa és que en el proper mandat Sant Cugat vagi enrere"

- No obstant això, aquesta mirada és agosaradament optimista, ja que resta supeditada a una futurible continuïtat d’un govern progressista al capdavant de l’Ajuntament. En cas d’un retorn de Junts, i davant de les persistents crítiques de no haver-hi participat, podrien agafar el Pla i llençar-lo a les escombraries. 

- I és probable que ho facin. De fet, feia 32 anys que governaven la ciutat i mai havien acceptat que existia un problema amb l’habitatge. D'altra banda, és fals que no hagin participat perquè ho han fet en el marc de les comissions informatives i reunions específiques amb el tinent d’alcaldia d’Urbanisme. 

- I, aleshores respecte a aquesta por que finalment els últims quatre anys no hagin servit per a res…

- A mi el que realment em preocupa és que en el proper mandat Sant Cugat vagi enrere. Que retrocedeixi. I fets com aquesta pregunta em demostren que aquesta preocupació té raó de ser. Últimament estic sentint massa: “Això nosaltres no ho farem”, “això nosaltres no ho continuarem”... Aquesta és una gran ciutat perquè venim d’on venim, però si no som capaços de mirar endavant i adequar-nos a les noves realitats -manca d’habitatges assequibles, canvi climàtic, episodis de sequera- tornarem al passat. Però no a un passat pròsper, sinó tot el contrari.

Em preocupa que aquest document, que ha estat treballat tècnicament de la mà de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), només se li vegi càrrega política i el despatxin simplement perquè l’ha fet el tripartit o perquè aborda una realitat que es neguen a acceptar: que els nostres fills no podran quedar-se a viure a Sant Cugat. 

- El pla en si, que preveu la construcció d'uns 3.000 habitatges assequibles al llarg de la pròxima dècada, és realista?

- És una xifra que està molt ajustada als espais viables que hem trobat i que requereixen modificacions urbanístiques. Uns tràmits que no són tan ràpids com ens agradaria. Tot i això, reitero que és un document que no està tancat i que pot anar incorporant nous projectes o fer-los caure. 

- La majoria d’aquests habitatges estan contemplats que s’ubiquin a Ca n’Ametller. Això sí, no hi ha cap partit polític que estigui satisfet amb els renders presentats fa dos mesos sobre com serà aquest espai. Ni tan sols pels companys de govern del PSC i la CUP que també se'n desmarquen…

- No hi entenc gaire sobre renders. Potser se li està donant més valor del que se li hauria de donar. En tot cas, a mi em van semblar bé. I que aquests habitatges es facin allà és normal perquè és l’única gran pastilla que encara té la ciutat pendent per desenvolupar i que, sí o sí, s’acabarà desenvolupant perquè existeixen uns propietaris d’aquests terrenys que tenen dret a urbanitzar-los. 

- Sempre que hi hagi un cobriment de vies que ho habiliti…

- Al cap d’una setmana de ser alcaldessa, ja tenia els promotors del barri de Ca n’Ametller a la porta. I ho he agraït moltíssim. Vam acordar seure’ns i visualitzar el futur de l’indret des d’una mirada més global perquè tots hi sortíssim guanyant. Habitatges sí, però també calia planificar els equipaments i serveis enmig d’una connexió intermodal de transport públic. Aquests promotors es van integrar en el grup d’estudi que ha planificat el futur entorn on garantim que la meitat del futur parc d’habitatge de l’indret sigui assequible i sota criteris de sostenibilitat. A mi em sembla que va ser una gran decisió.

- Què ha passat amb el projecte de Ragull Centre. Fa temps que no se’n sap res…

- Doncs que continuem avançant en la transformació urbanística de l’entorn mentre que també hem anat treballant en la forma de les torres, que és on potser es va centrar gran part de la polèmica. Tenim moltes alternatives respecte a l’alçada i algunes ja les hem presentat al veïnat de la zona. 

- Per tant, persisteix.

- Sí, sí. La qüestió és que quan tinguem la transformació urbanística feta haurem d'acabar de dissenyar com ho volem fer. Un equipament que pugui acollir una alta demanda de serveis públics. Tenim l’oportunitat d’aprofitar l’espai i està obert a possibles modificacions.

"Els grups polítics que es dediquen a portar la política als tribunals tenen un problema"

 

- Quina opinió els val que Junts portés aquest projecte als tribunals criticant que el govern estava trencant l’”skyline” urbanístic de la ciutat?

- Fa temps que opino que els grups polítics que es dediquen a portar la política als tribunals tenen un problema. I això val per a qualsevol que ho faci.

- Respecte a l'escola de La Mirada que es mantindrà indefinidament sota bloqueig judicial. Què hem de fer aquí? No caldria començar a buscar alternatives en cas d’obtenir una sentència desfavorable i evitar perdre més temps?

- És que l’alternativa és la mateixa. El pla B és el pla A. I el pla C, també és el pla A. Precisament perquè és un projecte molt treballat i integrat a l’entorn i al barri de Volpelleres. No seríem on som si tot això fos tan fàcil. I, per tant, restem a l’espera que s’aixequin les cautelars i puguem continuar. De fet, tots els esculls judicials que hem anat trobat els hem salvat, excepte, de moment, aquestes mesures cautelars. 

- Pel que fa a la campanya electoral, en contraposició als discursos del 2019, les consignes independentistes ja no apareix gairebé enlloc. S'ha evolucionat a una altra etapa on s’abraça una mirada més pragmàtica des del municipalisme?

- A la gent d’ERC aquest canvi d’etapa ens sobta poc perquè hem estat independentistes tota la vida i sempre hem dit que tot el que fem és per aquesta raó de ser. Aquesta lluita la fem alhora des d’una mirada nacional i social: governar per a tothom i fer-ho per garantir els drets més fonamentals. I per això fa quatre anys vam prendre la decisió que vam prendre, per avançar des del municipalisme en el progrés social i econòmic de Sant Cugat mentre vetllem per una igualtat d’oportunitat i posem les bases perquè més persones vegin la independència com una bona sortida. Nosaltres tenim molt clar que la independència només la guanyarem amb un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol i Europa. 
 
- A l'entrevista a NacióSantCugat, el tinent d'alcalde de Presidència, Pere Soler (PSC), se'n vanagloriava d'haver aconseguit "trencar l'independentisme des del propi independentisme". No els fan mal aquesta mena de declaracions?

- No entro a valorar el que comentin altres forces polítiques.

- No és una força política qualsevol, és una formació que ha estat companya de govern aquests últims quatre anys…

- No valoro les declaracions que fan dirigents d’altres partits. 

- Com va acabar la causa judicial de la pancarta pels presos polítics on se l’amenaçava d’inhabilitar-la per desobediència i multes econòmiques… 

- Doncs no ha acabat. Allà està pendent de resoldre, com les mesures cautelars de La Mirada. De fet, és la mateixa jutgessa qui porta tots dos casos. Deu tenir els dos expedients damunt o sota de la taula perquè encara no hi ha resolució ni d'un ni de l’altre.

- Va arribar a pagar alguna multa econòmica? Eren 500 euros setmanals per mantenir la pancarta penjada…

- No, perquè vaig recórrer. I aquí s’ha quedat el tema. 

- Fa uns dies, des de l’ANC van lamentar que no s’hagin vist complerts cap dels seus dos objectius: tornar a penjar una pancarta de la façana de l’Ajuntament i implementar la sobirania fiscal. Molestos de forma transversal amb Junts, ERC i CUP pel seu “bloqueig” en la consecució de la República Catalana ara han reclamat el vot per la candidatura d'Independents. Què contestaria?

- No responc a les declaracions que fan altres dirigents polítics que també es presenten amb la seva candidatura pròpia -Independents- a les eleccions.

- Les tres forces del govern heu insistit en la gran necessitat que hi havia a Sant Cugat per abraçar un canvi de govern després de 32 anys de model convergent. Aquest plantejament no prohibiria, conseqüentment, un possible pacte post-28M amb Junts?

- No entraré a valorar els pactes i el que pugui passar després de les eleccions. És evident que haurà d’haver-hi coalicions, però ara mateix no estic en aquest escenari.

- Tot i això, prèviament comentava la seva preocupació davant la possibilitat que Sant Cugat retrocedís, pactar amb els hereus d’aquell model no seria contradictori?

- No visualitzo cap pacte ara mateix. 

"No entraré a mercadejar amb els anys d’alcaldia o repartir-se cadires abans de les eleccions"

 

- I quins serien els aliats naturals d'ERC?

- No es tracta d’aliats naturals, sinó de qui es vulgui sumar a continuar endavant amb aquest projecte de fer avançar la ciutat als estàndards del segle XXI. I fer-ho sota criteris que garanteixin la qualitat de vida de la ciutat, el dinamisme econòmic i que vetlli pels drets de l’habitatge.

- L'entrada dels comuns, afavoriria o dificultaria l'entesa i la gestió en un futurible quadripartit?

- La veritat és que no m’ho he plantejat. Nosaltres ens centrem en el projecte. 

- A mig mandat, Junts va intentar seduir-vos per trencar el tripartit. Com veu el plantejament de pactar una alcaldia compartida?

- Ves que no em vaig sentir seduïda. No entraré a mercadejar amb els anys d’alcaldia o repartir-se cadires abans de les eleccions. La ciutadania no espera això de nosaltres. El que vol la població és sentir a parlar de projecte i ciutat. 

- Davant la petició socialista, investiria ERC a Pere Soler com a alcalde si fos la primera força política del bloc de les esquerres?

- Com t’he dit abans, no responc a les declaracions o propostes hipotètiques que fan altres líders polítics. Insisteixo, no repartiré res abans de saber el resultat de les eleccions. 

- Es quedaria com a regidora al plenari en cas de no obtenir l'alcaldia? 

- No valoro escenaris a futuribles que passin després del 28 de maig. Només estic concentrada en revalidar l’alcaldia d’ERC. 

- Hi ha qui observa el fitxatge de l'exsenador Bernat Picornell com un possible hereu a Mireia Ingla...

- El que visualitza la gent amb el fitxatge de Picornell és que es tracta d’un gran fitxatge per a ERC com una persona gran coneixedora de la ciutat i del seu teixit associatiu. Un actor polític d’una gran vàlua. Contenta, satisfeta i orgullosa que s’hagi sumat al nostre projecte.

- Per anar tancant, per què ERC i Mireia Ingla haurien de continuar liderant la governança d’aquesta ciutat?

- Perquè el que hem fet aquest mandat ha estat tirar endavant un govern que ha deixat enrere una inèrcia de molts anys que feia perillar aquest benestar i qualitat de vida dels quals hem estat referents. Som una ciutat de 100.000 habitants on caldrà assumir i prendre decisions per adequar-la a les noves necessitats. La paràlisi real prové per part d’aquells que eviten fer canvis per por a generar conflictes i nosaltres som on som perquè la ciutat pugui avançar. Ara hem posat unes bases de forma sòlida i cal continuar mirant endavant. Em preocupa que, si ERC no està al capdavant del pròxim govern, Sant Cugat reculi.

- Per últim, el PSC es va mullar i va assegurar que, si els números donaven, apostarien per revalidar un govern progressista. ERC, també?

- Fins que no hi hagi els resultats del 28 de maig no em posicionaré en res.