Així, l'estudi demostra que les escoles i els instituts són els espais on el jovent de la ciutat parla més català. Ara bé, aquesta dada cauria a gairebé la meitat fora de l'àmbit escolar tot i que resulta el 60% dins de l'àmbit familiar.
En la mateixa línia, entre els resultats també destaca l'empat que es recull entre els joves que pensen en català (42%) i castellà (42%); malgrat que el 52% dels enquestats tenen el català com a llengua materna davant d'un 39% amb el castellà. Ara bé, sobretot resulta significatiu que, mentre el 73% dels joves se senten "relaxats i/o còmodes" parlant en la llengua catalana; un 27% confessa que se sent "forçat i/o nerviós".
Davant d'aquesta radiografia, la regidora de Joventut, Esther Madrona, i la regidora de Polítiques Lingüístiques, Núria Fernàndez, agraint la tasca del Consell, s'han compromès a treballar de la mà de les entitats i associacions locals per evitar el retrocés de l'"ús social" del català tot combatent la diglòssia. "Hem d'emprendre polítiques valentes i fer que els joves deixin de veure el català únicament com una llengua acadèmica", ha declarat Fernàndez amb la voluntat de treballar per promoure l'ús i consum habitual de la llengua, sobretot pel que fa al contingut audiovisual i a les xarxes socials. "El català, com a part important de la nostra identitat i cultura, cal preservar-lo", ha sentenciat.
Resultats de l'enquesta del Consell de Joves sobre l'ús del català by Sergi Baixas on Scribd