Agenda democràtica i confiança

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Paz Esteban, funcionària de carrera adscrita als serveis d'intel·ligència i fins fa ben poc anònima directora del CNI. I ara ja boc expiatori, tallafoc o fusible, com en vulgueu dir. Pedro Sánchez l'ha cessada i ha admès la gravetat de la situació de l'espionatge, tant del que van patir ell i els seus ministres i que el Centre no va ser capaç de prevenir, com del que han patit els independentistes catalans, provinent del mateix Centre o de qualsevol altre servei de l'Estat. El cessament d'Esteban és rellevant, és un primer pas que ahir va indignar la premsa espanyolista, la dreta i el personal de la casa, que és com anomenen al CNI als entorns governamentals, que considera que el govern espanyol els ha deixat en evidència.

Sánchez intenta així tancar la crisi i aplacar a ERC, que exigia caps. I el d'Esteban és important, és clar. Només cal veure les reaccions irades. Però és evident que no n'hi ha prou, de la mateixa manera que tampoc n'hi hauria prou amb el cap de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que és el que va demanar el president Pere Aragonès fa uns dies. Perquè no va d'això. Sánchez cometrà un error d'apreciació si creu que amb el cessament acaba la polèmica, més encara després de permetre que Robles aparenti sortir-ne reforçada en situar com a substituta la seva segona al ministeri, una altra funcionària del CNI.

Calia assumir responsabilitats, i segurament ho hauria de fer Robles. Sánchez no ha volgut deixar caure la ministra preferida de la dreta -Federico Jiménez Losantos va ser, en to luctuós, el primer a donar la notícia del cessament d'Esteban-, però que hagués estat ella tampoc hauria resolt la situació. Es tracta d'evitar que torni a passar. I per això calen reformes de fons. En la llei de secrets, que és de 1968 i que el PSOE es nega a canviar malgrat la insistència del PNB els darrers anys, i també en la llei del CNI del 2002.

Les dues normes faciliten una gestió poc democràtica dels serveis secrets. I mentre en tramita els canvis, el govern espanyol podria anar, per exemple, desclassificant els documents que justifiquen haver espiat personalitats vinculades a l'independentisme per saber què ha passat i per què i donar elements de debat a les comissions parlamentàries que s'haurien d'impulsar. 

El govern espanyol ha d'actuar, si vol ser creïble i recuperar confiances amb ERC, com afirmava ahir que intentava fer, en dos plans. D'una banda, en democratitzar els aparells de l'Estat. En quatre anys de Sánchez a la Moncloa no consta cap gestió o iniciativa per acabar amb el funcionament arbitrari i "patriòtic" de la Justícia, del ministeri de l'Interior i les seves policies o del servei secret, que incomprensiblement continua adscrit al ministeri de Defensa com si la seguretat -la seva missió és prevenir amenaces- s'hagués d'abordar amb òptica militar.

És urgent una agenda democratitzadora que permeti trencar inèrcies, fer net al deep state i evitar que aquestes situacions es repeteixin. La Moncloa espera, com deia, que el cessament d'Esteban permeti reconduir les relacions amb ERC. Entre les lleis que hi ha bloquejades al Congrés a l'espera de refer ponts hi ha la llei mordassa (el PSOE va prometre derogar la del PP, que ha limitat drets civils) i la de memòria democràtica. Aquesta última és una assignatura encara pendent de la democràcia espanyola, que 47 anys després de la mort del dictador segueix sense investigar els seus crims ni reparar-ne com cal a les víctimes. 

Hi ha un segon pla. Té a veure amb el compliment d'acords, l'escàs diàleg polític i les qüestions materials. En aquesta carpeta hi ha, per exemple, la llei d'habitatge, també bloquejada. El projecte promogut pel govern espanyol no dona marge d'actuació als territoris que, com Catalunya, han volgut regular a favor dels llogaters per evitar abusos, per exemple.

Avui el col·lectiu Batec ha convocat una "vaga de pagaments" al servei de tren de rodalia per denunciar la baixa inversió i les males dades d'execució del pressupostat per mantenir al dia la xarxa. El govern espanyol i els partits que li donen suport es defensen argumentant que just ara hi ha força obres de manteniment i millora -els usuaris les noten-, però per recuperar el temps perdut i les confiances trencades cal molt més que jubilar Esteban uns mesos abans que li arribi l'edat per fer-ho oficialment. Les dades sobre els incompliments en comparació amb Madrid que avui us presenta Roger Tugas no poden deixar a ningú indiferent.

Sánchez no avançarà les eleccions perquè vol presentar-s'hi després de la presidència espanyola de la UE del segon semestre de 2023. Si hi vol arribar aprovant lleis, posant els pressupostos al dia i amb un projecte polític mínimament coherent ha de fer més. ERC no té marge per als actes de fe si no vol malbaratar el seu capital polític. 

» I parlant de capital polític, Junts ha estat capaç de mantenir-lo i els seus líders han estat capaços d'entendre's amb la vista posada al proper congrés. Ningú ha volgut córrer el risc de trencar -o de perdre- i Jordi Turull i Laura Borràs han cedit i han acordat. Ell serà secretari general i ella presidenta amb funcions executives. Tothom hi guanya. Sobre el paper, el de la unitat interna i l'entesa entre diferents és el millor escenari per afrontar els reptes i les dificultats que venen. No us perdeu les informacions imprescindibles d'Oriol March sobre qui és qui en l'executiva d'unitat i el que implica l'acord.
 

---

Avui no et perdis

» Perfil: Esperanza Casteleiro, una espia sobre el terreny; per Pep Martí.

» Fil directe: «L'orgull de Robles»; per Joan Serra Carné.

» Crònica | Junts fia l'era post‑Puigdemont a la cohabitació entre Borràs i Turull; per Oriol March.

» Qui és qui en la candidatura unitària Borràs‑Turull al congrés de Junts?; per Oriol March.

»Dades | Renfe i Adif incompleixen amb Catalunya deu cops més que amb Madrid; per Roger Tugas.

» Opinió: «Rodalies, quan no és un all, és una ceba»; per Marina Fernàndez.

» Crònica | Pressió sobre Junts per aprovar al Parlament el canvi legal per defensar la immersió; per Sara González.

» Opinió: «El futur del català passa per l’acció»; per Marta Rovira Martínez.

» Catalunya torna a superar els 1.000 ingressats amb Covid però les UCI continuen buides.

» S'haurà de pagar per utilitzar Bizum?

» Per què Badalona crema un dimoni per celebrar la festa major?; per Lluís Girona.

»Canvi radical al món del futbol: així serà la nova Champions; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

La periodista de Mediaset (Tele5 i Cuatro) Pilar García de la Granja és la presentadora habitual de les jornades del Cercle d'Economia, una entitat que sempre fa gala de la seva moderació i de promoure el diàleg. Passa, però, que la subdirectora de la seva plataforma digital Niusdiario no n'és massa de moderada. L'any passat, la presentadora de les jornades del Cercle ja va carregar contra els indults i ahir li va tocar rebre a Pedro Sánchez per cessar la directora del CNI. "Quina vergonya @sanchezcastejon", va piular després de retuitar un afectat comentari de l'exdirector d'El País, el conservador Antonio Caño, que es mostrava sorprès que Sánchez hagués "arribat tan lluny".

Vist i llegit

Les eleccions a Irlanda del Nord de dijous passat van donar una nítida victòria als nacionalistes del Sinn Féin. Va ser un triomf històric, ja que per primera vegada l'unionisme del DUP va ser derrotat pels partidaris de la reunificació d'Irlanda. Però convé ser prudent a l'hora de valorar l'impacte d'aquesta elecció. Fa uns dies en parlàvem a NacióDigital i la professora Lesley-Ann Daniels, de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, destacava la complexitat de l'escenari polític a l'Ulster.

La periodista de The Guardian, Lisa O'Carroll, ho explica també en aquest article d'eldiario.es, on recorda que els Acords de Divendres Sant són calculadament ambigus sobre un full de ruta perquè l'Ulster pogués votar en un referèndum per abandonar el Regne Unit. La competència per convocar referèndums continua en mans del ministre britànic per a Irlanda del Nord. O'Carroll destaca que els catòlics estan a punt de ser majoria a Irlanda del Nord, però també que creix un sector anomenat d'"unionistes seculars" que, sense adscripció religiosa clara, prefereixen romandre dins de la corona britànica.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1717 s'inaugurava la Universitat de Cervera. El triomf dels Borbons a la guerra de Successió va suposar suprimir les set universitats de Catalunya. D'acord amb el cànon francès, se'n va fer una de nova i, d'entre totes les ciutats que van ser fidels a la nova dinastia, Cervera era la que reunia millors condicions. La llegenda, malèvola, deia que Felip V va concedir als cerverins la universitat, que d'entrada van gestionar els jesuïtes, per instruir-los després que aquests els demanessin un port de mar per correspondre la seva lleialtat. La universitat va ser sempre un baluard ideològic de l'absolutisme i font d'oposició als corrents liberals. A mitjan segle XIX es va incorporar a la Universitat de Barcelona i ara el seu majestuós edifici central, d'estil barroc, és una de les seus de la UNED. Aquest vídeo de la paeria de Cervera la dona a conèixer. 

 L'aniversari

L'11 de maig de l'any 1904, avui fa 118 anys, va nàixer a Figueres el pintor (i també escriptor) Salvador Dalí. "El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que, envoltat dels tumults de la història, és capaç de pintar pacientment una pera". Són paraules de Dalí, que va morir el 23 de gener de 1989, a l'edat de 84 anys. És considerat un dels principals representants del surrealisme, va formar part de la genial generació del 27. Les seves habilitats artístiques es vinculen moltes vegades a la influència i admiració per l'art renaixentista. Aquí podeu escoltar l'entrevista que el 1977 li va fer a TVE Joaquín Soler Serrano. El museu Dalí de Figueres és molt recomanable. Dalí va ser desenterrat el 2017 arran d'una demanda de paternitat que va resultar falsa.
 ​Fes clic aquí per rebre'l