10
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
20:47h
La setmana passada, va embarrancar al Parlament. L'acord per modificar la llei de política lingüística va ser ajornat per tercera vegada mentre la voràgine del Catalangate monopolitzava l'agenda política. I han estat els tribunals, un cop més, els que s'han encarregat de deixar al descobert la incapacitat política del front institucional per donar una resposta a la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles. El que la setmana passada era ajornable a petició reiterada de Junts, la nova interlocutòria del TSJC ha convertit en urgent a ulls d'ERC, el PSC i els comuns, que consideren ara que el canvi legal ha d'estar vigent en, com a molt, 15 dies, el temps que la justícia ha donat al Govern per executar la sentència.
La pressió està situada sobre Junts, a qui la resta de grups responsabilitzen del fet de no haver aprovat ja un acord que genera discrepàncies internes a la formació. Republicans, socialistes i comuns tenen prou majoria per fer prosperar la modificació de la llei, però sostenen que la protecció del català mereix preservar el màxim consens, motiu pel qual han acceptat fins ara els terminis que demanava Junts per resoldre el debat. Els de Carles Puigdemont, però, estan immersos en aquests moments en el seu procés congressual i la renovació d'una cúpula, que quedarà en mans del tàndem format per l'exconseller Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Precisament, aquesta darrera va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic, malgrat que n'havia estat informada prèviament. Junts se'n va despenjar vuit hores després d'haver-lo signat un cop va constatar que sectors independentistes s'hi oposaven perquè consideren que obre la porta al castellà com a llengua vehicular.
L'objectiu de la majoria dels grups impulsors, que insisteixen que es tracta d'un paraigua legal que preserva la immersió sense fixar percentatges, és que el procés per modificar la llei de política lingüística arrenqui en el ple que comença aquest mateix dimarts o en el següent. Fins i tot apunten que es podria convocar un ple extraordinari la setmana que ve. El congrés de Junts és el 4 de juny, fet que obligaria els postconvergents a pronunciar-se sobre aquesta qüestió abans del conclave, uncalendari que complica que en 15 dies es pugui recosir l'acord a quatre, via esmenes. Sobretot perquè suposa encaixar crítiques de sectors independentistes que assenyalen que el que s'està fent és "liquidar la immersió" -com denuncia la CUP- i també una fotografia de la qual en forma part el PSC en un moment d'alta tensió amb la Moncloa pel Catalangate.
Malgrat que tant ERC com el PSC i els comuns han subratllat la importància de preservar Junts dins de l'acord, els de Jéssica Albiach consideren que la reacció al Parlament ha de ser immediata. "Podem sortir d'aquest ple amb el català blindat a les escoles i protegint els centres educatius, professors i alumnat. Estem en temps de descompte i no pot pagar aquesta sentència infame la comunitat educativa", ha assegurat la presidenta d'En Comú Podem en una entrevista a TV3. És per això que la seva formació, que ja es va quedar sola a la junta de portaveus la setmana passada reclamant accelerar la materialització de l'acord, està en converses amb socialistes i republicans perquè l'ordre del dia del ple ja en marxa s'alteri per incloure almenys el debat per lectura única i comencin a córrer els terminis. Junts tindria la possibilitat de reenganxar-se posteriorment a l'entesa en dies posteriors el tràmit d'esmenes.
Mantenir l'acord a quatre com a objectiu
Tant ERC com el PSC, però, són partidaris de blindar l'acord a quatre prèviament i s'acullen al termini de 15 dies per aconseguir-ho a través d'una esmena que sigui capaç de reunificar els suports. Els d'Oriol Junqueras, que confien que es guanyarà temps amb el recurs que ultima el Govern, han redoblat la pressió verbal sobre Junts, de qui, com la resta de grups, assenyalen la incapacitat per apaivagar la divisió interna. "La defensa de la llengua no pot estar supeditada als interessos i les discrepàncies internes d'un partit. "Dilatar-ho ens deixa a mercè dels tribunals", ha deixat caure la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa. El temor dels republicans és, però, veure's en la tessitura d'haver de tirar endavant el canvi legal sense Junts.
El PSC, per la seva banda, ha subratllat que fa un mes es podria haver aprovat la modificació de la llei i que s'ha produït un "fracàs polític". En tot cas, ha assegurat la portaveu socialista, Alícia Romero, el seu grup defensarà que cal agilitzar el paraigua legal. Tot i això, de la mateixa manera que l'entesa genera incomoditat a Junts, també en provoca dins del PSC, que fa equilibris a l'hora d'explicar per què va de la mà dels sobiranistes en aquesta qüestió al Parlament. Salvador Illa ha defensat en declaracions a TVE que "no passa res perquè hi hagi una matèria addicional en castellà" a les escoles al mateix temps que es considera que el català és "el centre de gravetat" del model.
Un intent per fugir dels percentatges imposats
Entre bambolines, els grups admeten que ni tan sols el canvi en la llei de política lingüística de 1998 pot garantir que els tribunals no exigiran l'execució del 25% de castellà, però sostenen que almenys és una resposta per intentar esquivar imposicions de percentatges. De fet, l'acord parlamentari registrat el 24 de març recull com a objectiu fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial.
La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre i en base a un resultat que garanteixi que l'alumne té el coneixement tant escrit com oral -fins ara no es feia aquesta valoració- del català i del castellà.
La pressió està situada sobre Junts, a qui la resta de grups responsabilitzen del fet de no haver aprovat ja un acord que genera discrepàncies internes a la formació. Republicans, socialistes i comuns tenen prou majoria per fer prosperar la modificació de la llei, però sostenen que la protecció del català mereix preservar el màxim consens, motiu pel qual han acceptat fins ara els terminis que demanava Junts per resoldre el debat. Els de Carles Puigdemont, però, estan immersos en aquests moments en el seu procés congressual i la renovació d'una cúpula, que quedarà en mans del tàndem format per l'exconseller Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Precisament, aquesta darrera va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic, malgrat que n'havia estat informada prèviament. Junts se'n va despenjar vuit hores després d'haver-lo signat un cop va constatar que sectors independentistes s'hi oposaven perquè consideren que obre la porta al castellà com a llengua vehicular.
L'objectiu de la majoria dels grups impulsors, que insisteixen que es tracta d'un paraigua legal que preserva la immersió sense fixar percentatges, és que el procés per modificar la llei de política lingüística arrenqui en el ple que comença aquest mateix dimarts o en el següent. Fins i tot apunten que es podria convocar un ple extraordinari la setmana que ve. El congrés de Junts és el 4 de juny, fet que obligaria els postconvergents a pronunciar-se sobre aquesta qüestió abans del conclave, uncalendari que complica que en 15 dies es pugui recosir l'acord a quatre, via esmenes. Sobretot perquè suposa encaixar crítiques de sectors independentistes que assenyalen que el que s'està fent és "liquidar la immersió" -com denuncia la CUP- i també una fotografia de la qual en forma part el PSC en un moment d'alta tensió amb la Moncloa pel Catalangate.
Malgrat que tant ERC com el PSC i els comuns han subratllat la importància de preservar Junts dins de l'acord, els de Jéssica Albiach consideren que la reacció al Parlament ha de ser immediata. "Podem sortir d'aquest ple amb el català blindat a les escoles i protegint els centres educatius, professors i alumnat. Estem en temps de descompte i no pot pagar aquesta sentència infame la comunitat educativa", ha assegurat la presidenta d'En Comú Podem en una entrevista a TV3. És per això que la seva formació, que ja es va quedar sola a la junta de portaveus la setmana passada reclamant accelerar la materialització de l'acord, està en converses amb socialistes i republicans perquè l'ordre del dia del ple ja en marxa s'alteri per incloure almenys el debat per lectura única i comencin a córrer els terminis. Junts tindria la possibilitat de reenganxar-se posteriorment a l'entesa en dies posteriors el tràmit d'esmenes.
Mantenir l'acord a quatre com a objectiu
Tant ERC com el PSC, però, són partidaris de blindar l'acord a quatre prèviament i s'acullen al termini de 15 dies per aconseguir-ho a través d'una esmena que sigui capaç de reunificar els suports. Els d'Oriol Junqueras, que confien que es guanyarà temps amb el recurs que ultima el Govern, han redoblat la pressió verbal sobre Junts, de qui, com la resta de grups, assenyalen la incapacitat per apaivagar la divisió interna. "La defensa de la llengua no pot estar supeditada als interessos i les discrepàncies internes d'un partit. "Dilatar-ho ens deixa a mercè dels tribunals", ha deixat caure la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa. El temor dels republicans és, però, veure's en la tessitura d'haver de tirar endavant el canvi legal sense Junts.
El PSC, per la seva banda, ha subratllat que fa un mes es podria haver aprovat la modificació de la llei i que s'ha produït un "fracàs polític". En tot cas, ha assegurat la portaveu socialista, Alícia Romero, el seu grup defensarà que cal agilitzar el paraigua legal. Tot i això, de la mateixa manera que l'entesa genera incomoditat a Junts, també en provoca dins del PSC, que fa equilibris a l'hora d'explicar per què va de la mà dels sobiranistes en aquesta qüestió al Parlament. Salvador Illa ha defensat en declaracions a TVE que "no passa res perquè hi hagi una matèria addicional en castellà" a les escoles al mateix temps que es considera que el català és "el centre de gravetat" del model.
Un intent per fugir dels percentatges imposats
Entre bambolines, els grups admeten que ni tan sols el canvi en la llei de política lingüística de 1998 pot garantir que els tribunals no exigiran l'execució del 25% de castellà, però sostenen que almenys és una resposta per intentar esquivar imposicions de percentatges. De fet, l'acord parlamentari registrat el 24 de març recull com a objectiu fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial.
La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre i en base a un resultat que garanteixi que l'alumne té el coneixement tant escrit com oral -fins ara no es feia aquesta valoració- del català i del castellà.