Hi ha modes que semblen passatgeres, però que van arrelant amb intencions de quedar-se sinó per sempre, almenys per a molt de temps. Aquesta és la de les autocaravanes i campers que han envaït no només pobles i ciutats, sinó el món rural, en general. 

HI ha una dita ben catalana “totes les masses piquen”, i és ben veritat que tenir unes quantes visites i estades, a la setmana, poden suposar alguns ingressos per a pobles rurals, però quan aquestes visites i estades es perllonguen i sobretot es massifiquen, es converteixen en un problema. 

I el problema ja el tenim perquè en molts pocs anys, el nombre ha crescut de manera exponencial. Cert que els pobles van rebre unes ajudes per habilitar alguna zona del nucli urbà, però sempre pensant en uns pocs visitants. El problema comença a ser important quan els espais esdevenen insuficients o quan alguns practicants, no segueixen les normes establertes. 

I més problemàtica és la relació del sector amb el món pagès – ramader. Hi ha molta consciència urbana, però poca de rural, i això comporta incidents i conflictes cada vegada més habituals. HI ha qui somia en establir-se al costat d’un prat, considerant que la zona de pastura és la seva gespa natural, de la qual se’n pot servir com si estès a casa seva. Si hi sumem que molts caravanistes porten el seu gos o gossos, que alliberen en aquest espai, tenim ja tots els elements perquè una petita il·legalitat es converteixi en un enfrontament i derivi en conflicte greu. 

Al costat d’aquesta situació en constatem altres lligades a la mobilitat. Molts conductors no estan acostumats a circular per carreteres secundàries o terciàries del nostre país, i cada encreuament es converteix en un perill, per a ells mateixos, però lògicament pels conductors que porten el vehicle en direcció contrària. I puc assegurar que molts dies de la setmana patim quan veiem monstres amb rodes, circulant per segons quines carreteres. 

I per reblar el clau, hi ha els que busquen racons apartats, idíl·lics per a ells, per passar-hi un parell o tres de dies. Moltes vegades, sense més informació que la seva intuïció, es fiquen per camins rurals i fins i tot pistes forestals, amb greus dificultats per trobar un lloc on estacionar, i més difícil encara, girar per retornar a carretera. 

Es així com es poden trobar amb pagesos i ramaders conduint tractors i remolcs, cada vegada de més volum, fins el punt de que es fa impossible la mobilitat d’uns i altres. Hi ha qui aparca a la vora del camí, calculant que l’espai que deixa és suficient per passar un altre vehicle, sense tenir idea de l’espai que necessita la maquinària agrícola – ramadera. Resum, conflicte i mals rotllos que empitjoren la vida i treball en el món rural. 

En resum, toca actuar a nivell informatiu i normatiu per tal que la invasió d’autocaravanes i campers no acabi malament. Els espais on anar i parar, han d’estar molt ben detallats i evitar l’aventura. El món rural no està per aguantar més aventures, perquè en té gairebé tot l’any. Els espais agrícoles – ramaders han de ser protegits i respectats per propis i estranys, i ningú pot creure que estan al servei de tots els qui els vingui en gust. Les finques han de tenir la mateixa consideració que els pisos de les ciutats. Cadascú a casa seva i Déu a casa de tots.