Ja està, ja ha passat, ja ho hem fet. La pilota ara està a la teulada dels polítics. Les pròximes passes les han de fer ells i són crucials. Han d'aprovar, units, la llei de consultes. I, units, han de trobar la manera que votem el 9N. Artur, Oriol, Joan, David: els vostres votants no hem tingut cap inconvenient de fer-nos una monumental foto junts, barrejats i alegres als carrers de Barcelona. No us perdonarem que sigueu vosaltres els que trenqueu aquesta foto, aquesta unitat que hem viscut al carrer. Pensem molt diferent els uns dels altres, per això votem i fem coses diferents, però hem sortit junts al carrer. Hem cridat volem votar i us hem expressat el suport més massiu que una classe política europea té en aquest moments.
Sabem que no és fàcil, sabem que la situació i el moment són greus, que al davant hi ha un adversari sense escrúpols. Sabem que segons què es faci podem posar en risc el poc que tenim. Tot això ho sabem. Però també sabem que s'ha acabat el temps de les componendes, de les giragonses per arribar al mateix punt d'origen, dels acomplexaments i de la por. Estem defensant l'ideal més alt, que no és la independència sinó la democràcia, i som a Europa, i som al segle XXI, i som una societat madura, i som pacífics. No pot ser que un tribunal polític que ja ens ha humiliat una vegada ho torni a fer. Artur, Oriol, Joan, David: quan arribi la suspensió, tanqueu-vos a una habitació i no en sortiu fins que us hagueu posat d'acord. Us volem veure en una única foto, com el dia que vau anunciar la data i la pregunta. Us volem veure junts explicant-nos que votarem i com votarem. Si ho feu així, no patiu, us seguirem fins al final.
