El passat 25 de maig en el cicle de l’edició d’enguany Cuidem-nos, a l’Ateneu de Vic, espai de diàleg, reflexió i coneixement impulsat pel Casino de Vic, l’Ajuntament de Vic i la UVic-UCC varen compartir i debatre entorn els professionals socials de proximitat que ens cuiden, essencials i invisibles alhora.
La cura de les persones i de les famílies, durant tot el cicle de la vida, ha sigut al llarg de la història una responsabilitat de les dones, gairebé d’argumentació genètica i cultural, sense remunerar ni valorar. Avui encara els cuidadors familiars, majoritàriament dones, són una part substantiva de la cura de les persones, dels nens, de les persones amb dependència, de les persones amb malaltia aguda o crònica a les llars. Els darrers anys s’ha anat creant, encara fràgil, un suport professional i aquest torna a ser molt feminitzat, en especial en els serveis de continuïtat de la cura, en el domicili propi, centres diürns o en l’àmbit residencial.
Les necessitats socials vinculades a l’envelliment de la població i a l’increment de la vulnerabilitat social per pobresa o per malaltia mental o discapacitat són un dels reptes més importants de les societats actuals. A Catalunya hi ha un 20% (8.1 milions de persones i d’aquests 1,6 milions) de persones de 65 anys o més i els joves de 15 anys o menys representen el 15% (1.215 milions). Segons dades oficials del Departament de Drets Socials i Inclusió 250.190 tenen un grau de dependència reconegut. Les prestacions públiques són:107.622 prestacions econòmiques a cuidadors familiars, 38.435 atenció residencial (fins 60.000 totals), 33.850 prestacions serveis d’ajut a domicili, 27.635 teleassistència, 23.850 prestacions econòmiques vinculades a serveis, 13.812 prestacions de centres de dia.
Les llistes d’espera per llar amb suport o residències són: 12.728 persones pendents de residència per a persones grans, 3.884 persones amb discapacitat intel·lectual, 436 persones amb discapacitat física i 1.334 persones amb malaltia mental, pendents de llar amb suport o residència. No hi ha dades contrastades del nombre de persones amb suport privat a la llar a través d’empreses mercantils o en l’economia submergida, però hi ha constància del seu fort creixement.
El sistema social públic es fonamenta damunt dels serveis socials dels ajuntaments i de les comarques i de moltes entitats del tercer sector arrelades als territoris. La Generalitat decideix les polítiques i el finançament, amb pocs serveis de titularitat pròpia. El sector mercantil és proveïdor de suports a domicili i àmbit residencial, dins i fora del finançament públic.
Si, posem el focus, com exemple a les comarques d’Osona i el Lluçanès, veiem les fortaleses i les debilitats. Aquestes tenen 170.000 habitants i entorn de 6.800 persones amb grau de dependència reconegut i unes 1.500 d’aquestes viuen en llars amb suport o residències. A la ciutat de Vic, amb 50.000 habitants, hi ha 2000 persones amb dependència reconeguda. A Osona el servei públic de suport social al domicili o en centres de dia arriben a unes 1.300 persones a l’any amb uns 100 treballadores familiars a través de FADO (Fundació dels ajuntaments de Vic, Manlleu, Mancomunitat de la Plana i pobles de la comarca, Consell Comarcal, Consorci Hospitalari de Vic, Hospital Santa Creu i Hospital Sant Jaume de Manlleu). L’Ajuntament de Vic ofereix serveis complementaris de transició i suport a domicili amb infermeres i treballadors socials per a persones amb més necessitats sanitàries i socials i un programa demostratiu comarcal social i sanitari de gestió de l’atenció complexa (PGAC).
La tecnologia s’està incorporant en el suport social. La Fundació Sant Tomàs, entitat de 58 anys d’existència ofereix tot tipus de serveis sociolaborals, educatius i d’habitatge per les persones amb discapacitat al llarg de tota la vida. Més de 2.868 persones ateses i gairebé 1.000 persones hi treballen. Osonament, entitat constituïda l’any 1979, atén a 1013 persones amb malaltia mental amb 110 treballadors des d’un model sociolaboral i sociosanitari integrat conjuntament amb la xarxa d’atenció primària sanitària i social i l’Hospital de Vic, responsable la xarxa sanitària de salut mental. En paral·lel, hi ha moltes entitats socials i de voluntariat que donen suport a les persones amb vulnerabilitat social i Osona Acció Social i els ajuntaments ofereixen suport a nens, joves i famílies amb dificultats socioeconòmiques.
Però les necessitats són superiors a les prestacions i en molts casos de baixa intensitat en temps i amb intervencions fragmentades amb els altres sistemes, educatiu, sanitari, laboral, justícia, tot i que Osona-Lluçanès és un model més avançat d’atenció integrada en el context mig de Catalunya. Cal donar valor, reconeixement als serveis socials vinculats a la cura igual que ho donem als serveis de salut. Són serveis socials essencials i molt invisibles amb falta d’estructuració sistèmica i precarització dels professionals, serveis i programes.
Els reptes actuals necessiten estructurar un sistema social fort amb un treball conjunt entre la Generalitat i els ajuntaments, ens locals, orientat a la promoció de l’autonomia i la prevenció de les vulnerabilitats i a una atenció global a les persones amb diverses dependències i a les seves famílies. La proximitat, el territori és el lloc d’enxarxar administracions i entitats amb propòsits compartits treballant per la dignitat de les persones, amb les famílies i les comunitats.
Cal rescatar de l’economia submergida a tantes persones que cuiden sense contractes i acordar un conveni del sistema integral de serveis i acció social de Catalunya. S’ha d'agilitzar i desburocratitzar el sistema social donar-li l’autoritat per l’Acció Social a totes les polítiques, igual que la Salut a les polítiques. L’Agència Atenció Social i Sanitària ha de ser una oportunitat per un la Governança compartida i l’acció pel nou model. Els territoris són part de la solució i és el moment, l'oportunitat de tenir un sistema social de responsabilitat pública robusta i suficientment finançat. El dèficit fiscal de Catalunya minora les possibilitats d’aquest.
Els propers 10 i 11 de juliol en el V Congrés de l’Acció Social, Inclusió.Cat a Vic, organitzat per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya amb el suport de l’Associació Catalana de Direccions de Serveis Socials d’Àmbit Local (ACDISSAL), debatrem el com construir un sistema social fort davant de les complexitats actuals. Com avançar en l’estructuració del sistema social de Catalunya, amb integració horitzontal i vertical més enllà de les competències i titularitats. Allò que és essencial cal donar-li visibilitat i valor. Els cuidadors familiars, professionals i suports de voluntariat són la vertebració per la dignitat de les persones.
