Tothom qui té o ha tingut mascotes sap que els gossos grans viuen de mitjana menys anys que els petits. I ara, un equip de científics ha explicat per primer cop el perquè d'aquesta realitat pel que fa a l'esperança de vida: conclouen que la cria selectiva per mida ha fet que les races grans siguin més susceptibles a desenvolupar un càncer.

Experts de la Universitat d'Adelaide, a Austràlia, han examinat les causes de les diferències en l'esperança de vida entre 164 races de gossos, que van des del Chihuahua fins al Gran Danès, i han publicat els resultats a la revista The American Naturalist. "Quan vam analitzar aquests conjunts de dades, vam descobrir que els gossos més grans tenien més probabilitats de morir de càncer a una edat més primerenca en comparació dels gossos més petits", ha explicat en un comunicat el doctor Jack da Silva de la Facultat de Ciències Biològiques.

Els gossos més grans no necessàriament envellien més de pressa, matisa l'estudi. La clau és que, a mesura que augmenta el pes corporal mitjà de la raça, també augmenten les taxes de càncer. "Creiem que la relació entre la mida del cos d'un gos i la seva esperança de vida pot respondre a un retard evolutiu en les defenses contra el càncer", ha explicat da Silva. Tot seria gràcies a la cria selectiva dels gossos més petits, fet que ha permès que es reproduïssin els gossos millor preparats genèticament per no desenvolupar la malaltia.

[noticiadiari]2/254811[/noticiadiari]
L'estudi conclou que l'esperança de vida més curta s'explica per una teoria de l'envelliment coneguda amb el nom de "Teoria de l'optimització de la història de vida". Es basa en la idea que si inverteixes la major part dels teus recursos i energia en el creixement i la reproducció, no pots invertir-los també en la reparació cel·lular i les defenses contra el càncer.

[plantillavirals]