Barcelona té oficialment 10.101 pisos turístics que hauran de cessar l'activitat el novembre de 2028. Tanmateix, més enllà de les llicències concedides hi ha centenars d'habitatges il·legals. L'Ajuntament no estima una xifra concreta -el 2016 eren uns 6.000-, però sí que admet que cada mes se'n publiquen entre 300 i 400 a les plataformes. Ara bé, s'han pogut desmantellar 22 de les 38 xarxes mafioses que segons el consistori controlen aquest negoci il·legal i aquest juliol s'ha fet una campanya intensiva d'inspecció contra dos d'aquests grups.
944 ordres de cessament aquest 2024
Quan Barcelona va començar el 2016 la croada contra els pisos turístics il·legals es va estimar que n'hi havia uns 6.000. Una de les eines que compta el consistori per combatre'ls és una aplicació informàtica que, diàriament, rastreja les plataformes i ho compara amb la base de dades de les llicències. "Cada mes se'n detecten entre 300 i 400", explica Laia Bonet, primera tinent d'alcaldia, que assegura que aquests portals els "retiren immediatament".
Aquesta no és l'única via per trobar-ne. Albert Tomas, tècnic de la direcció dels Serveis d'Inspecció, assegura que a banda de l'expertesa de l'equip, les denúncies dels veïns són claus. Només aquest 2024 s'han realitzat un total de 1.214 inspeccions que han acabat amb 944 ordres de cessament d'activitat i 491 expedients sancionadors.
Un ordre de cessament implica que un pis turístic il·legal desaparegui? El consistori admet que no és tan fàcil. "Hi ha incomplidors que continuen amb l'activitat. Però si es reitera, ja que es pot anar per la via penal i no només la civil", assenyala Tomas. En aquest sentit, els responsables de l'Ajuntament asseguren que tots els habitatges localitzats són sotmesos a una comprovació periòdica.
Xarxes mafioses amb entramats complexos
L'Ajuntament de Barcelona assegura que la immensa majoria dels centenars de pisos turístics que encara hi ha la ciutat estan controlades per xarxes mafioses amb entramats complexes i ramificacions internacionals. "Són difícils de perseguir, ja que tenen utilitzen múltiples persones i empreses pantalla i és una tasca que requereix una coordinació amb altres administracions", assenyala la tinent d'alcaldia de la capital catalana.
En aquest sentit, la infracció de desenvolupar una activitat turística sense llicència se suma a altres qüestions com l'evasió i el frau fiscal, l'ús de documentació falsa per als contractes, enganyar els propietaris, no comunicar la identitat dels hostes a la policia així com els danys a espais comuns i molèsties als veïns.
A Barcelona es van arribar a detectar 38 d'aquestes xarxes. L'Ajuntament assegura que ja n'hi ha 22 de desmantellades i que s'ha optat pel format de "multiinspecció" per acabar amb la resta. Aquest juliol, per exemple, es va fer una campanya intensiva contra 134 pisos amb sospites d'acollir turistes de manera il·legal, de les quals una norantena es vinculaven a dos d'aquests entramats. "Fer-ho de manera conjunta ens evita que es puguin avisar entre ells", assenyala Laia Bonet.
Es va actuar bàsicament a Ciutat Vella i l'Eixample, però també als districtes de Sant Antoni, el barri de Galvany (Sant Gervasi) i a la Font d'en Fargues (Horta). L'actuació conjunta dels serveis d'inspecció municipals, Guàrdia Urbana i Inspecció de Treball va localitzar-ne 75 d'il·legals -8 ja estan precintats-, 16 on es va constatar que s'havia cessat l'activitat i 43 on no es va poder acreditar i es mantindrà la pressió. "A Barcelona hi ha tolerància 0 amb els pisos turístics il·legals i el 2025 duplicarem els recursos per inspecció", conclou Laia Bonet.
El 21 de juny passat l'alcalde Jaume Collboni va anunciar la fi dels pisos turístics a Barcelona a partir del novembre de 2028. La fórmula escollida és no renovar les llicències actuals a partir d'aplicar un decret llei de la Generalitat -aprovat el passat novembre- que n'estableix un màxim de cinc anys. Una vegada esgotades, els ajuntaments -també el de Barcelona- poden renovar-les o no.
La xifra oficial d'habitatges turístics són 10.101. Malgrat que el 2014 se'n va prohibir l'obertura de nous, el mateix consistori va admetre que hi havia fórmules per esquivar-ho. De fet, Nació va avançar que en quatre anys, a través de sentències judicials, se n'havien autoritzat 615 de nous, 120 dels quals concentrats en una sola finca (i centenars d'una mateixa empresa).
La fi dels habitatges turístics a la capital catalana també té diverses incògnites. A banda que dependrà de la composició del consistori després dels comicis del 2027, caldrà veure si s'acaba modificant el decret de la Generalitat -que afecta a la resta de municipis del país- o si el Tribunal Constitucional el deroga pel recurs del PP. A més, patronal Apartur ja ha anunciat que no es quedarà de braços plegats per "condemnar a mort" aquest sector de "turisme familiar". Sigui com sigui, l'actual govern municipal no canvia el discurs: "Cal recuperar el màxim nombre d'habitatges per a la seva funció original: acollir persones per viure-hi de manera permanent", insisteix Bonet.