Barcelona fa mesos que ha acceptat que la prohibició d'obrir nous pisos turístics -vigent des de 2014- té fuites. La més important: l'escletxa judicial que han trobat un grup de propietaris a partir d'un estira-i-arronsa formal entre l'Ajuntament de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals de 2019. Des de llavors, un grapat de sentències han anat donant la raó als propietaris que van insistir i això ha suposat un increment substancial dels habitatges d'ús turístics de la ciutat. Són casos acceptats a contracor per l'administració. Al desembre, tal com va avançar aquest diari, el consistori va detallar que els últims quatre anys havia hagut d'acceptar fins a 615 noves llicències de pisos destinats a fer negoci amb el turisme i que hi havia 271 casos més en revisió. Ara, a partir d'una petició del dret a la informació, Nació ubica on i com han emergit aquests pisos turístics que han presentat batalla judicial a l'Ajuntament.
Les finques afectades van molt més enllà del controvertit cas del número 84 del carrer Tarragona, on inicialment es van atorgar 120 llicències de cop que impactaven sobre pisos de lloguer on vivien famílies de manera estable. De fet, segons aquests noves dades, hi ha 16 edificis arreu de la ciutat que ja han incorporat 10 o més llicències d'habitatge d'ús turístic (HUT) que podrien capgirar l'escenari residencial que hi ha actualment.
Un d'aquests casos és el del carrer Tarragona. Allà, finalment s'hi han inscrit 42 pisos al registre municipal d'HUTs, ja que el govern va reaccionar amb una maniobra per retirar la majoria dels permisos tramitats. Ara bé, hi ha altres exemples amb nombroses llicències incorporades per la porta del darrere amb aval judicial. És el cas dels 58 permisos aconseguits al número 64 del carrer Sant Fructuós, al barri de la Font de la Guatlla. O les 34 llicències aconseguides tant al número 327 del carrer Balmes com al número 68 del carrer Còrsega.
De fet, aquests punts que ara es poden convertir en macroblocs turístics a través de la via judicial es concentren en uns districtes molt concrets. Sarrià-Sant Gervasi (5) i l'Eixample (4) són els principals focus d'aparició d'aquests nous usos turístics més concentrats. També hi ha tres casos a Sant Martí, dos a Sants-Montjuïc i dos més a Ciutat Vella. Aquesta última referència té especial importància perquè és una de les zones amb més problemes pel que fa a la desaparició de veïns i on l'Ajuntament ja ha expressat explícitament que creu que cal eliminar-hi pisos turístics els pròxims anys. De moment, però, a 16 indrets de la ciutat ja poden aparèixer nous blocs de gran concentració turística -aquells que acullen 10 llicències o més- i engreixar una xifra que fa gairebé un any era de 192 finques.
Sigui com sigui, el mapa elaborat per aquest diari ubica tots els casos en què una sentència ha obligat el consistori a inscriure el pis turístic els últims quatre anys. En molts supòsits, es tracta de finques que incorporen una sola llicència.
El mapa dels nous pisos turístics de Barcelona, en la majoria de casos per sentència judicial
Segons les dades facilitades per la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona a partir de la petició de transparència d'aquest diari, entre 2019 i el gener de 2024 s'han incorporat 671 pisos turístics al recompte municipal. Aquests són els casos que queden reflectits al mapa. És una xifra lleugerament superior a la que va oferir el mateix consistori el desembre passat, quan parlava de 615 casos. Sigui com sigui, això inclou els expedients obligats per mandat judicial -la gran majoria- però també altres casuístiques. Un exemple pràctic seria el fet de poder sumar pisos turístics als marges de la ciutat si se'n tanquen d'altres al conjunt del territori barceloní, tal com contempla el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) vigent.
L'escletxa i la barrera dels 10.000 pisos turístics
A la gran majoria de finques amb una sentència a sobre, els posicionaments judicials tenen a veure amb l'escletxa que va exemplificar el cas del carrer Tarragona, tot i que poden haver-hi altres escenaris que hagin acabat als jutjats, remarquen des de l'Ajuntament. Al marge d'aquest matís, l'augment destacat del nombre de pisos turístics a la ciutat cal buscar-lo en un desajust confirmat el setembre de 2019.
En aquell moment, el TSJC va declarar nul el PEUAT barceloní que limitava que s'atorguessin noves llicències. Això va suposar que molts propietaris veiessin l'oportunitat i es llancessin a reclamar permisos d'habitatge d'ús turístic. El govern municipal va considerar que el pla urbanístic no havia decaigut perquè la sentència no era ferma i va rebutjar totes les peticions. Mentrestant, es va afanyar a refer el problema formal que el tribunal havia assenyalat al PEUAT i va aprovar-lo de nou. Anys més tard, diferents sales judicials han començat a donar la raó als propietaris que es van trobar la negativa municipal i s'ha obligat l'Ajuntament de Barcelona a inscriure aquests pisos turístics al cens de la ciutat.
Al voltant d'aquesta polèmica, el consistori barceloní no ha tingut més remei que acceptar-ho, malgrat que això impactava en finques de les quals s'han expulsat veïns per fer pisos de lloguer turístic. L'únic recurs per pal·liar aquest sotrac el va anunciar l'anterior equip de govern, amb els comuns al capdavant. Es va trobar una fórmula -a través d'una llei catalana- per deixar sense efecte les llicències de pisos turístics si passaven més de tres mesos entre que s'havia atorgat el permís d'HUT i el moment en què es feia servir el pis com a allotjament de visitants per primera vegada. Això blindava els pisos on vivien famílies amb un contracte d'arrendament estable. Com que no se'ls podia fer fora en menys de tres mesos, la propietat perdria la vigència de la llicència. De portes enfora, l'Ajuntament només va anunciar que aplicaria aquest sistema als pisos del carrer Tarragona i va plantejar poder anar més enllà. De moment, però, no s'ha concretat públicament l'evolució d'aquesta idea.
De fet, els pròxims mesos, encara es pot engreixar més la llista dels pisos turístics actius a la ciutat. Al desembre, fonts municipals parlaven de revisar uns 271 casos més que barrejaven expedients pendents dels jutjats i altres casuístiques. Aquest gener, la Gerència d'Urbanisme, en resposta a la petició de transparència d'aquest diari, apuntava que almenys hi ha 50 llicències més que es preveu incorporar al cens d'habitatges d'ús turístic pròximament arran d'una sentència judicial recent. El cas més destacat, els 16 potencials pisos per a visitants que es decretaran al número 536 de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Tot plegat irromp en un escenari en què el govern de Barcelona -en mans del PSC- defensa obertament la necessitat de reduir la presència de pisos turístics de manera "dràstica" a les zones més saturades turistes. Ho ha dit recentment el mateix alcalde, Jaume Collboni. De moment, però, aquesta tipologia de pisos s'ha quedat a l'espera de com es desplega el pla de la Generalitat per regular aquest mercat i acabar amb les llicències que no caducaven mai, una vegada s'aconseguien. Això encara està pendent de resoldre's al Parlament i s'acabarà d'aclarir els pròxims mesos. El que és segur, però, és que les reduccions massives de pisos turístics no començaran a veure's -si arriben- fins almenys d'aquí cinc anys. És el límit temporal que ha posat el Govern d'entrada. Fins llavors, es mantindrà la xifra actual a Barcelona, que fins i tot creixerà mínimament i pot creuar la barrera simbòlica dels 10.000 pisos turístics.