22
de gener
de
2017
Actualitzat:
09
de febrer,
17:26h
Les externalitzacions que el govern de Barcelona va haver de pagar el 2015, entre contractes menors i majors, sumen més de 582 milions d’euros. Així ho constata el document que, després d’un any de feina, ha entregat la regidoria de Presidència als partits de l'oposició, a petició de la la CUP, que el va publicar immediatament al seu web i el va difondre a les xarxes socials. L'informe ha de permetre revisar tot el mapa de cessions a empreses i remunicipalitzar alguns serveis, una de les promeses de l'alcaldessa.
Tanmateix, l'enorme volum de contractes dificulta la seva anàlisi i evidencia que el consistori té una "tasca ingent" per endavant, tal com reconeixen des de l'equip de govern. Així, si el pressupost liquidat del consistori va ser aleshores de 2.790 milions d’euros, un 20,86% es destina, com a mínim, a aquesta mena de cessions. En total, el document aplega gairebé 900 contractes, que cobreixen uns 250 serveis. Tots ells beneficien més de 500 empreses i donen feina a unes 14.800 persones.
El propi consistori reconeix que gairebé la meitat dels contractes són necessaris per al seu bon funcionament, mentre que la resta, el 55%, es correspon a serveis per a la ciutadania. Fins ara, l'Ajuntament només oferia un desglossament dels contractes menors, que no requereixen de concurs públic, i un llistat general de les grans empreses sense desglossar. Aquest nou informe, que a NacióDigital hem analitzat, aplega tots els conceptes i en detalla els de les grans empreses.
En concret, només la partida més important que es reparteixen Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Corporació CLD, Cespa i Urbaser, de 256 milions d'euros, suposa la meitat del cost de totes les subcontractacions. La segueixen els serveis d'atenció domiciliària que gestionen Suara Serveis SCCL i ABD; i la conservació de l'enllumenat, que es reparteixen CITELUM, SECE i IMESAPI. En aquest rànquing també s'hi troben els serveis informatius de BTV, la gestió dels punts verds o el canal d'informació a la ciutadania.
Però, d'entre totes les empreses a les quals l'ajuntament hi confia la prestació de serveis, la que rep els contractes més sucosos és FCC. En concret, els més de 100 milions que va rebre el 2015 eren per al contracte de neteja que comparteix amb altres empreses del sector, per a la gestió de tota la xarxa de clavegueram i per al manteniment de les fonts i parcs de la ciutat.
Quan el consistori va signar tres d'aquests cinc grans contractes, l'executiu encara desconeixia que FCC podria haver comès irregularitats per valor de 800.000 euros que ara estan sent investigades en un procés judicial. Per aquest motiu, el govern municipal va aprovar, a petició d'Esquerra i la CUP, que es revisin els contractes signats amb l'empresa. En el ple, en què Colau va obtenir també l'aval per remunicipalitzar la gestió de l'aigua, Barcelona En Comú i PSC es van abstenir.
En el rànquing, s'hi troba així mateix la teleoperadora Qualytel S.A, que gestiona el canal d'informació ciutadana i altres serveis d'atenció i d'oficina; i Progess S.L, que es dedica a la gestió de centres cívics, casals per a gent gran i centres d'atenció infantil, entre d'altres. En nombre de contractes, les empreses que encapçalen el llistat són, altra vegada, Progess S.L, amb més de 43 convenis, seguida per la Fundació Pere Tarrés, Clece, ABD, Aramark i Lúdic 3 SCCL.
Els centres cívics i casals, tota una gestió a repartir
En total, segons el document, els districtes van rebre de forma directa i indirecta uns 21 milions. D'aquests, gairebé 16 milions ho van ser per a cessions directes i, tal com mostra la gràfica superior, la major part es va repartir entre Ciutat Vella, Nou Barris i Horta Guinardó, cadascun dels quals supera els dos milions. A l’altra banda del rànquing s’hi troben els districtes de Sant Andreu i de Gràcia, l’últim dels quals no arriba ni als 800.000 euros en externalitzacions.
La major part d’aquestes partides es destinen a la gestió de centres cívics i casals i, en menor mesura, a missatgeria, aparells d’imatge o impressions. Tanmateix, aquesta gestió poques vegades recau en mans d’entitats veïnals, amb excepcions com el districte de Nou Barris. En general, el consistori opta per premiar un petit grup d’empreses: Trànsit Projectes S.L, Lúdic 3 SCCL, Progess S. L i Encís SCCL, seguides de QSL Serveis Culturals S.L, Fundació Pere Tarrés i Calaix de Cultura S.L.
De fet, Trànsit Projectes S.L ha escalat posicions d’un any a un altre de forma aclaparadora: ha passat de tenir una concessió el 2014 per valor d’uns 378.000 euros a la llista de grans contractes, i uns 76.000 en petits contractes, a estar al rànquing de les 15 empreses que més cobraven de l’Ajuntament el 2015 amb 1.900.000 euros. En total, s’endú concessions a set dels deu districtes de la ciutat.
Tanmateix, l'enorme volum de contractes dificulta la seva anàlisi i evidencia que el consistori té una "tasca ingent" per endavant, tal com reconeixen des de l'equip de govern. Així, si el pressupost liquidat del consistori va ser aleshores de 2.790 milions d’euros, un 20,86% es destina, com a mínim, a aquesta mena de cessions. En total, el document aplega gairebé 900 contractes, que cobreixen uns 250 serveis. Tots ells beneficien més de 500 empreses i donen feina a unes 14.800 persones.
El propi consistori reconeix que gairebé la meitat dels contractes són necessaris per al seu bon funcionament, mentre que la resta, el 55%, es correspon a serveis per a la ciutadania. Fins ara, l'Ajuntament només oferia un desglossament dels contractes menors, que no requereixen de concurs públic, i un llistat general de les grans empreses sense desglossar. Aquest nou informe, que a NacióDigital hem analitzat, aplega tots els conceptes i en detalla els de les grans empreses.
ELS 1O CONVENIS MÉS CARS DEL 2015
El llistat, però, no agrupa només els contractes signats el 2015 per l'ex-alcalde Xavier Trias i, a partir del maig, pel govern d'Ada Colau, sinó que hi apareixen dates anteriors, algunes fins i tot de la dècada dels noranta que encara segueixen vigents. Les xifres constaten, tal com mostra la taula superior, que els serveis de neteja i manteniment, juntament amb els d'afers socials, suposen la major part de les externalitzacions.
En concret, només la partida més important que es reparteixen Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Corporació CLD, Cespa i Urbaser, de 256 milions d'euros, suposa la meitat del cost de totes les subcontractacions. La segueixen els serveis d'atenció domiciliària que gestionen Suara Serveis SCCL i ABD; i la conservació de l'enllumenat, que es reparteixen CITELUM, SECE i IMESAPI. En aquest rànquing també s'hi troben els serveis informatius de BTV, la gestió dels punts verds o el canal d'informació a la ciutadania.
ELS 15 GRANS CONTRACTISTES DEL 2015
Quan el consistori va signar tres d'aquests cinc grans contractes, l'executiu encara desconeixia que FCC podria haver comès irregularitats per valor de 800.000 euros que ara estan sent investigades en un procés judicial. Per aquest motiu, el govern municipal va aprovar, a petició d'Esquerra i la CUP, que es revisin els contractes signats amb l'empresa. En el ple, en què Colau va obtenir també l'aval per remunicipalitzar la gestió de l'aigua, Barcelona En Comú i PSC es van abstenir.
En el rànquing, s'hi troba així mateix la teleoperadora Qualytel S.A, que gestiona el canal d'informació ciutadana i altres serveis d'atenció i d'oficina; i Progess S.L, que es dedica a la gestió de centres cívics, casals per a gent gran i centres d'atenció infantil, entre d'altres. En nombre de contractes, les empreses que encapçalen el llistat són, altra vegada, Progess S.L, amb més de 43 convenis, seguida per la Fundació Pere Tarrés, Clece, ABD, Aramark i Lúdic 3 SCCL.
LA SUBCONTRACTACIÓ PER DISTRICTES
En total, segons el document, els districtes van rebre de forma directa i indirecta uns 21 milions. D'aquests, gairebé 16 milions ho van ser per a cessions directes i, tal com mostra la gràfica superior, la major part es va repartir entre Ciutat Vella, Nou Barris i Horta Guinardó, cadascun dels quals supera els dos milions. A l’altra banda del rànquing s’hi troben els districtes de Sant Andreu i de Gràcia, l’últim dels quals no arriba ni als 800.000 euros en externalitzacions.
La major part d’aquestes partides es destinen a la gestió de centres cívics i casals i, en menor mesura, a missatgeria, aparells d’imatge o impressions. Tanmateix, aquesta gestió poques vegades recau en mans d’entitats veïnals, amb excepcions com el districte de Nou Barris. En general, el consistori opta per premiar un petit grup d’empreses: Trànsit Projectes S.L, Lúdic 3 SCCL, Progess S. L i Encís SCCL, seguides de QSL Serveis Culturals S.L, Fundació Pere Tarrés i Calaix de Cultura S.L.
De fet, Trànsit Projectes S.L ha escalat posicions d’un any a un altre de forma aclaparadora: ha passat de tenir una concessió el 2014 per valor d’uns 378.000 euros a la llista de grans contractes, i uns 76.000 en petits contractes, a estar al rànquing de les 15 empreses que més cobraven de l’Ajuntament el 2015 amb 1.900.000 euros. En total, s’endú concessions a set dels deu districtes de la ciutat.
Consulta l'informe d'externalitzacions de l'Ajuntament de Barcelona