El sainet de la renovació dels vocals del Consell General del Poder Judicial es fa interminable. Cadascun dels partits implicats en la decisió que no arriba acusa l'altre del bloqueig, i si bé és cert que on un no vol dos no barallen, el que està encara més clar és l'impúdic diàleg que s'hi tenen: no hi pot entrar cap altre partit i sembla que als participants no els fa vergonya reconèixer que els parlamentaris, que són els cridats per la Constitució a decidir, no tenen res a dir quan els aparells polítics que els hi faciliten l'accés a l'escó no volen.

Ara el Partit Popular, acusat pel PSOE de ser causant de l'atzucac, proposa que abans de la decisió es canvi la llei orgànica que regula el poder judicial, de manera que, en el silenci constitucional al respecte, siguin els jutges els que escollessin els dotze vocals que ho han de ser. És òbvia la raó d'aquesta proposta: la composició sociològica del cos judicial és majoritàriament conservadora, com conservadores són la major part de les associacions de jutges que existeixen a Espanya. El pur joc de probabilitats decantaria a favor seu l'orientació ideològica dels vocals elegits, i és sense dubte aquesta eventualitat la que fa crítics amb la proposta als integrants de les associacions judicials minoritàries, fins i tot la no tan petit de Jutges per la Democràcia.

Però deixant de banda raons d'interès per estar a favor o en contra d'aquesta proposta, hi ha arguments per prendre partit en un sentit o altre. Perquè la Constitució parla de la sobirania que representa el poder legislatiu, fruit de processos electorals, però també de la independència judicial. I si d'una banda és comprensible que l'enorme poder dels jutges tingui alguna mena de control per part d'altres poders (com també els jutges poden controlar els parlamentaris) en una bona intel·lecció de la separació de poders, aquesta també demana que el poder judicial sigui independent i hom és conscient de la politització que pateixen les cúpules judicials, justament pel fet que el seu òrgan disciplinari estigui en mans dels partits polítics.

Probablement la raó de l'anomalia és aquest paper protagonista que tenen els partits polítics, associacions de privats amb més poder del que pertocaria al seu nivell d'afiliació, doncs, com ha descobert l'encreuament de dades de contribuents per part d'Hisenda, sols tenen un de cada cinc afiliats que afirmen tenir. És la partitocràcia el major distorsionant del sistema democràtic, tot i que probablement també irrenunciable, per la qual cosa es pot dir que els jutges no són tan dependents de la resta de poders de l'Estat com dels partits que amb els seus integrants ocupen qualsevol dels seus òrgans decisoris.