Un independentista desacomplexat i de primera hora, que prenia poques prevencions a l'hora de mirar-se el món, que evitava la correcció política, i que tenia una influència gran (molt gran) en els dos presidents del procés: Artur Mas i Carles Puigdemont. Aquest era Víctor Terradellas (Reus, 1962), cooperant, polític i empresari que ha mort aquest diumenge a Tarragona després de patir el divendres un ictus al seu mas de Cornudella de Montsant, al Priorat. Deixa esposa (la també cooperant Judit Aixalà) i dos fills.

Terradellas, que en els darrers anys havia estat al focus judicial pel finançament de CDC i el procés i per l'anomenada trama russa del procés —ja arxivada—, va arribar a la política des del món de la cooperació. Quan aquest era un àmbit reservat a l'esquerra, ell va convèncer l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol (amb qui sempre va tenir una relació política i personal íntima, igual que amb Oriol Pujol, el seu fill polític), perquè hi apostés. Així, l'ONG que liderava, IGMAN-Acció Solidària, va tenir un paper rellevant a l'hora de vehicular la solidaritat catalana amb els Balcans en els anys més dur del conflicte, especialment a Bòsnia. També va fer feina a Bolívia, Guatemala, el Marroc o el Kurdistan.

Portar CDC a l'independentisme

La tasca com a cooperant en diversos països i conflictes va donar-li un perfil en l'àmbit de les relacions internacionals que va facilitar-li l'arribada al pont de comandament polític. En el postpujolisme es va fer militant de CDC i va crear-hi la Plataforma per la Sobirania, un lobby intern per arrossegar el partit a posicions independentistes. El context i la insistència van fer que se n'acabés sortint i la seva incidència, fonamentada també en la seva facilitat per empatitzar, va fer que, com a nou secretari general, Oriol Pujol el ratifiqués —havia accedit al càrrec un any abans— el 2012 com a secretari de relacions internacionals del partit liderat aleshores per Artur Mas. 

Amb el càrrec, que compatibilitzava amb l'edició d'una revista per projectar Catalunya de la fundació que presidia, la CATMón, i la tasca de la seva ONG, va llençar-se a l'acció exterior per buscar complicitats per la independència, el seu gran objectiu. La seva mirada escapava del que era habitual a CDC, que sempre s'havia mogut en el marc europeu i liberal, i també a la política catalana. Terradellas va buscar aliances a Europa, sí (havia conreat bones relacions a Alemanya i en l'entorn de Tony Blair al Regne Unit), però també en cercles de poder als Estats Units, a Israel i fins i tot a Rússia.

Agenda de contactes potent

El seu eclecticisme ideològic i una visió particular de la realpolitik hi ajudaven. Que qualsevol país podia fer servei si ajudava a fer realitat l'estat català (o a explicar-lo) i que les relacions internacionals tenien a veure amb interessos i no amb principis, eren idees que defensava. La seva habilitat l'havia dut a reunir-se amb líders com Shimon Peres (va aconseguir que rebés el secretari general de CDC a la presidència del govern d'Israel) o Henry Kissinger malgrat que ell preferia volar per sota del radar. Les seves idees sobre la política exterior les va explicar el 2016 en una conferència a l'Aula Magna de l'edifici històric de la UB presentada per Mas i pel rector Dídac Ramírez i que podeu recuperar íntegra aquí.

En els anys del procés va exercir de conseller privilegiat de Mas i de Puigdemont. Els assessorava en les relacions internacionals, però també en els assumptes de la política catalana o del partit. Terradellas va ser dels que més es va moure a CDC per, davant el bloqueig que es va produir a finals de 2015 quan la CUP es va negar a investir el fins aleshores president, promoure per al càrrec a Puigdemont. Paradoxalment, tenia relacions fraternals amb dirigents de la CUP, així com de Bildu.

Els alts i baixos del procés

Amb el fins aleshores alcalde de Girona i diputat, a qui va assessorar en el desenllaç de l'octubre de 2017 i a qui va pressionar sense èxit per fer efectiva la DUI, la relació va ser de proximitat política i personal i d'acompanyament també en els anys de l'exili malgrat que ja havien aflorat diferències. Terradellas va acabar distanciant-se del seu espai polític i criticant obertament la manca de determinació dels líders independentistes en el moment clau.

El 2018 va ser detingut després que la policia l'acusés de desviar diners de la Diputació de Barcelona per la cooperació a l'acció exterior de Convergència i del procés. El cas no ha tingut recorregut judicial, així com tampoc l'anomenat cas Volhov i la trama russa. El representava el seu advocat i amic Francesc Sánchez, antic coordinador de CDC. La investigació sí que va evidenciar la incidència política de Terradellas en diversos àmbits i les gestions que havia fet amb els entorns del poder a Moscou per obtenir suports i mitjans per a la causa independentista que Puigdemont mai va activar.

El Priorat i els amics

Actualment, i després de ser un dels que va sortir malparat del fracàs del procés deixant-hi pel camí patrimoni i algunes amistats i de temptejar el 2023 una incursió a la política local reusenca, es mantenia independent i era partidari de la renovació profunda dels partits i els lideratges. Era pessimista sobre el futur d'Europa i estava convençut que tenia més futur la Xina que no pas els Estats Units.

Terradellas fa anys que regentava un mas de turisme rural al Priorat, comarca de la que era un enamorat. Al Molí dels Aubins eren habituals les trobades amb personalitats per debatre del país en una taula parada per ell on mai faltaven ni l'allioli ni el vi. El seu caràcter fort i tarannà de polemista sempre van conviure amb l'afabilitat, la generositat i una lleialtat de ferro als amics que era tan desacomplexada com el seu independentisme.