De «bestiesa» a «gran encert»: les opinions sobre la prohibició de fumar a les terrasses

Fumadors i no fumadors apel·len a la llibertat individual per defensar, uns, el seu dret a consumir tabac a la via pública, i els altres, a poder passar una estona de gaudi sense patir pel fum

Publicat el 23 de setembre de 2023 a les 13:45
"La nostra llibertat acaba on comença la dels altres", va sentenciar, fa més de dos-cents anys, el filòsof anglès John Stuart Mill. I aquesta frase, que pronunciada podria semblar tan òbvia i escaient, moltes vegades (per no dir sempre) xoca contra un sistema democràtic que, per mantenir un mínim d'ordre social, ha de fer lleis i posar límits. O, dit d'una altra manera, ha de regular la llibertat amb el benentès que es tracta d'un concepte dinàmic que evoluciona al mateix ritme que ho fa la societat i tots els canvis que li són inherents.

En aquest sentit, doncs, i si ens centrem exclusivament a abordar la nova llei per combatre les addiccions que el Departament de Salut de la Generalitat ja fa temps que treballa per implementar, es fa evident que no només genera discòrdia entre la ciutadania, sinó que mentre que alguns la conceben com una alenada de llibertat, els altres la reben com un gest de repressió. Precisament, aquesta setmana s'ha fet pública l'enquesta òmnibus del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) on s'assenyala que més de la meitat dels catalans estaria a favor de limitar més el consum de tabac

Des de Nació s'ha parlat amb diverses persones anònimes per conèixer, de primera mà, quines són les opinions que els genera el debat sobre el tabac i la possible prohibició de fumar a les terrasses dels bars i restaurants. Al contrari del que podria pensar molta gent, no tots els fumadors condemnen la decisió del govern, ni tots els no fumadors defensen amb les ungles i les dents un espai cent per cent lliure de fum.

A falta de conèixer els detalls de la nova legislació i de quin procés d'aplicació seguirà, molts dels entrevistats coincideixen a afirmar que calia posar ordre en aquest tema: "Amb l'excusa que tothom és lliure de fer el que vulgui, sembla que no puguis queixar-te quan estàs asseguda en una terrassa i just darrere teu, en una altra taula però ben enganxada, hi ha una persona que va llançant-te el fum del seu cigarret a la cara", lamenta la Teresa, veïna de Manresa, que segueix: "Amb espais grans és diferent, perquè pot haver-hi molta més separació entre taules". Tot i així, i com a no fumadora que és, ella veu "amb molt bons ulls" l'aplicació de la normativa, igual que la Montse, de 55 anys, que des d'aquest estiu que "m'he tornat molt sensible amb el tema del fum: fins fa mig any no em molestava, però no sé què m'ha passat que d'uns mesos cap aquí, no ho suporto", explica.

Més enllà de la molèstia que tots els favorables a la nova llei manifesten sentir quan tenen algú a prop fumant, hi ha qui posa l'accent en la canalla i la gent gran: "Soc mare i m'incomoda perquè gairebé sempre que sortim a prendre alguna cosa amb els nens, tenim aquest problema; no és just que hagin d'empassar-se el fum d'algú que podria marxar a fer la cigarreta uns quants metres més enllà", lamenta la Laura. En una mateixa línia s'expressen la Núria i el David, que són molt contundents amb el fet que es fumi mentre hi ha gent que menja: "No hi ha res que em posi més nerviós que estar sopant tranquil·lament i haver-me de menjar la nicotina dels altres".

Dintre dels no fumadors, hi ha qui va una mica més enllà i enduriria encara més la nova llei: "Aquest any hem anat de viatge a un país estranger on no estava permès fumar a la via pública i la veritat és que els carrers feien goig, de com de nets estaven", comenta el Joan, que no ha fumat mai.  La Sira, que va estar vivint al Brasil "fa molts anys", també comparteix que "allà, a les terrasses dels bars, la gent que volia fumar havia d'aixecar-se de la taula posar-se al darrere d'una línia per no molestar la resta; i ho trobaven el més normal del món! Jo crec que és qüestió d'acostumar-nos-hi".


"Potser que abans prohibissin els autobusos de gasoil"

El com, és el que més incerteses genera: "Què representa; que si jo estic amb les meves amigues i vull fumar, m'hauré d'aixecar i llavors ja sí que ho podré fer? És una bestiesa i un sense-sentit, tot plegat, perquè no arreglarà res", afirma, convençuda, l'Imma, que està intentant deixar el tabac: "Crec que s'haurien de prendre un altre tipus de mesures per evitar que fumem, i aquestes haurien de passar per potenciar els missatges d'empatia i  respecte per la nostra salut i la de la resta de persones".

Tot i estar força d'acord amb els arguments de l'Imma, el Joan -que només fuma quan surt de festa- opina que "no hem de perdre de vista que la salut es paga amb els impostos de tots, i qui fuma ho fa perquè vol fer-ho i, per tant, no és just que si llavors es posa malalt haguem de costejar-li el tractament la resta de ciutadans". Igual que és injust, afegeix, "que els fumadors passius acabin tenint els pulmons negres per culpa d'inhalar un fum que no han escollit".

Parlant d'inhalar substàncies tòxiques de manera involuntària, el Ferran, fumador des de fa molts anys, al·lega que "trobo una tonteria" les mesures que proposa la llei, sobretot perquè hi ha altres coses molt més contaminants i nocives: "Potser que abans prohibissin els autobusos de gasoil, per exemple", diu. I aquesta sentència la subscriu al 100% el Francesc, que reflexiona: "Posats a prohibir, que està tan de moda, per què no prohibeixen els cotxes, que contaminen molt més que els que fumem un cigarret tot fent un cafè?". 


Zonificar, la 'solució' que genera més consens 

"Com a no fumadora que soc, la nova llei em sembla un gran encert perquè m'agrada pensar que podré estar en una terrassa sense rebre el fum dels altres", diu la Georgina, que continua: "D'altra banda, però, entenc que els fumadors reivindiquin tenir un espai on fumar: si a dins no poden i a fora tampoc, el més raonable seria oferir-los una alternativa". Però, quina? Segons la Carla i la Montse, podria passar per la zonificació: "No ha de ser gaire difícil separar espais perquè tothom pugui estar còmode", resolen. No obstant, s'ha de tenir en compte que no tots els establiments gaudeixen d'una terrassa de grans dimensions, la qual cosa impediria fer un repartiment equitatiu i amb una distància raonable entre els pro tabac i els que hi estan en contra.

En aquest sentit, el Guillem, que fuma i està vinculat a la restauració, pateix per si aquesta decisió de no permetre fumar a les terrasses, acaba afectant el sector: "Jo soc el primer que si em prohibeixen fer una cigarreta mentre sopo distesament amb els meus amics en un restaurant, optaré per celebrar els àpats a casa meva i així segur que podré fumar sense restriccions", diu. Al final, conclou, "qui hi sortirà perdent serem els que ens dediquem a això".

Finalment, en cas que la legislació tirés endavant i s'optés per fer marxar uns metres enllà els fumadors que estiguin asseguts a les terrasses i tinguessin ganes d'encendre's una cigarreta, ¿què passaria amb les burilles? "Als bars com a mínim hi ha cendrers, però si la gent fuma dreta al carrer, veient com som d'incívics tots plegats, no sé si anirà en detriment de la ciutat neta que volem", reflexiona el Pere.