El sol surt per la línia de l'horitzó a la platja de la Barceloneta. La sorra és freda. Els negocis apugen les persianes, els cotxes toquen el clàxon i la massa corre per arribar a la feina a l'hora sense apartar la vista de l'smartphone. Les persones que la conformen tenen un origen i un destí. Són lliures i en Manuel n'és un més, però encara se sent un estrany. Algú que duu la paraula "expresidiari" escrita al front. Li fa l'efecte que aquells amb qui creua la mirada el reconeixen i endevinen d'on ve.
Canvia de vagó si té la sospita que algú el jutja. Sap que és una paranoia fruit d'una autopercepció culpable i una societat que, de manera subtil, i de vegades no tant, encara el criminalitza pel seu passat. La recepcionista fa dues passes enrere quan li explica que ve de Lledoners i que necessita un certificat per a l'educadora social que acrediti que s'ha presentat al centre de salut mental. "A veure si truca als Mossos", pensa.
El jutge acaba d'atorgar-li el tercer grau -el règim de semillibertat després de ser condemnat per un delicte dolós- per bona conducta i ha sortit de presó després de 14 anys. En té 60 i feia gairebé una dècada i mitja que no veia sortir el sol, no trepitjava la sorra, no es desplaçava amb transport públic i no dormia fora d'un centre penitenciari. Se sent descol·locat, perdut i incomprès. Sent vergonya. El món exterior ha avançat molt de pressa i ell s'ha quedat enrere.
El barri no és com el recordava. A la cantonada del Frankfurt del Pep ara hi ha una botiga de mòbils i el bar on passava els dissabtes amb els amics ja no hi és. Ells tampoc. Els ha buscat a Facebook sense èxit. "És com si hagués caigut una bomba atòmica i la societat que jo coneixia hagués estat substituïda per una altra", relata. Per no parlar de l'escletxa tecnològica. Els pares i els germans són morts, i només li queda la filla, que ja en té prou amb tenir cura de la neta. Se sent molt sol.
Una bufetada de realitat
Les expectatives que en Manuel s'havia format durant tots aquests anys s'han truncat. Ha passat de cobrar 700 euros pertreballar d'encarregat a la cafeteria de la presó a haver d'aprendre a buscar feina amb una edat pròxima a la jubilació. El SEPE li denega la prestació d'atur tot i haver cotitzat durant 11 anys a la presó, i li demana que el contracti una empresa externa tot i que sigui per un dia per poder accedir a l'ajuda. Els bars i restaurants no el volen com a cambrerperquè el consideren massa gran, i la barrera tecnològica i cultural no l'ajuda. El primer mes en llibertat és el primer en què no té ingressos. "El carrer és molt bonic si tens la cartera plena", reflexiona.
De fet, el sou el va perdre quan, arran de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric i les protestes del funcionariat, el van apartar de la cafeteriaperquè ell tenia una condemna per un delicte dolós. "Ens van discriminar per motiu d'empresonament", es queixa. Assegura que, en set anys que va treballar a cuina, mai va veure cap pres jugar amb un ganivet. En tot cas, era un refugi per als interns de més llarga durada, ja que és on es cobra més i on s'aconsegueixen més avantatges, com una cel·la individual. "Ens van treure tots els guanys que havíem aconseguit i ens van deixar sense ingressos ni responsabilitats amb què ocupar el temps entre reixes", afegeix. El Govern del PSC ha continuat amb els acomiadaments de presos.
Ara, dorm de dilluns a dijous a presó, i els divendres i els caps de setmana, a la casa d'acollida Pere Oliveres de Càritas. Allà li proporcionen un sostre durant el procés de reinserció fins que aconsegueixi una feina estable i una habitació o un pis. En cinc anys de projecte, la pràctica totalitat dels usuaris aconsegueixen oportunitats, destaca la coordinadora, Sandra Pérez-Portavella, que lamenta que la llista d'espera és massa gran i manquen recursos. Aquest és l'objectiu del Manuel, però no ho tindrà fàcil. Participa en el programa Reincorpora de La Caixa, on el guien per elaborar un bon currículum, preparar les entrevistes de feina i entrar en una bossa de treball, tal com li va recomanar la seva filla. "No pots posar a Infojobs que has treballat dos anys per al CIRE -el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció-. Així mai t'agafaran", li deia.
Reinserció gràcies a la presó o tot i la presó?
L'Article 25.2 de la Constitució espanyola estableix que l'orientació del sistema penitenciari ha de ser la "reeducació" i la "reinserció social". En Manuel, però, assegura que la presó "et custodia mentre dura la condemna, però no t'ajuda a reinserir-te". Coincideix amb la tesi de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB), que rebutja parlar de reinserció a través de la pena privativa de llibertat i, en tot cas, entén que es pot no renunciar a la reintegració"tot i l'experiència penitenciària", tal com detalla el president, Iñaki Rivera.
El Departament de Justícia rebat que el Govern ha desenvolupat un model propi de reinserció "referent", basat en el model FOI (formació, ocupació, inserció) i en col·laboració amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Segons dades de l'executiu, el 2023 van aconseguir la contractació de 3.562 persones. El catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Cid, també entén que el sistema sí que ofereix oportunitats de reinserció i elogia el mètode de retorn esglaonat -el segon i el tercer grau i la llibertat condicional-, alhora que destaca la tasca dels equips multidisciplinaris involucrats. Es tracten les causes del trencament de vincles amb la societat i s'acompanya en el retorn, analitza.
I és que l'Estatut català, com els del País Basc, Galícia i Andalusia, desenvolupa que la Generalitat assumeixi les competències en gestió penitenciària, que estan traspassades des de fa més de quatre dècades. Això implica que el sistema penitenciari català té algunes especificitats i, segons Rivera, aquestes no el converteixen en modèlic, precisament. En aquest sentit, l'Observatori denuncia l'aplicació "quotidiana" de tècniques perseguides pel Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa i el Síndic de Greuges com són les contencions mecàniques o els règims d'aïllament superiors als 14 dies, que relacionen amb problemes de salut mental per als reus, amb 11 suïcidis aquest 2024.
Tot plegat té un impacte en la reinserció dels presos, afirmen els experts consultats per Nació, tot i divergir en la gravetat de la situació a Catalunya. En Manuel no ha patit aquestes tècniques i defineix l'estada a la presó com "una mili molt llarga". Ha seguit al peu de la lletra l'itinerari que marca el sistema i els informes positius li han permès obtenir tots els beneficis penitenciaris. El problema és l'endemà de sortir en llibertat. Segons les darreres dades de la Generalitat del 2023, la reincidència penitenciària se situa a Catalunya en el 21,1%. En Manuel està convençut que no engreixarà l'estadística. Té l'esperança de progressar i, en tot cas, de tenir una vida frugal. "Mai amb una targeta de crèdit", fa broma.
Ara, voldria unir-se a un grup de rock, com en els vells temps, i reprendre la seva passió per la bateria, refer per fi una xarxa social que actualment és inexistent i, de pas, generar ingressos amb els bolos. Si bé, sap que no es pot presentar al càsting i dir que només pot tocar de sis a vuit de la tarda perquè ha de dormir entre reixes i no pot estar fora de nit. "Ni m'imagino la conversa", expressa amb resignació. De moment, aspira a participar en un taller de música i continuar en la bona línia per acreditar una estabilitat econòmica que li permeti l'anhelada llibertat condicional, el darrer pas cap a una nova vida. "Afronto molts desavantatges, però soc optimista", repeteix.