Denegat, denegat, denegat... acceptat. El Quique es va aixecar de la taula, va sortir fins al caixer automàtic més proper, va treure els diners que li acabaven d'ingressar i els va tornar a introduir a la màquina escurabutxaques d'aquell bar de Santa Coloma de Gramenet. I una vegada i una altra. Demanava microcrèdits a totes les entitats financeres que trobava fins que alguna li concedia. La transferència era immediata i tan de pressa com els diners entraven, sortien. Mentrestant, la taula s'anava omplint d'ampolles de cervesa, que combinava ambcocaïna barata. Per si de cas la seva sort canviava, un dia va jugar amb un préstec de 2.500 euros per al dentista. La màquina no li va tornar els bitllets. Havia recaigut i estava tocant fons. L'havia deixat la parella i el pare havia mort de càncer. Li havia promès que ho deixaria. I ho ha acabat fent gràcies a la sanitat pública, a l'esport i a un nou entorn saludable. Gràcies al gimnàs de Sport2live.
El Fèlix, també a punt d'arribar a la quarantena d'edat, és un dels companys més propers. La seva vida ha estat marcada per la dependència emocional i les ganes de tenir un "bon viatge". I per una esquizofrènia que li van detectar ja d'adult. Després de viure uns anys a Anglaterra, on havia marxat per allunyar-se del cànnabis i on s'havia format en la seva passió, l'hípica, el retorn a Sant Pere de Ribes va ser catastròfic. Van tornar els vells amics, les velles dèries i les drogues. Porros, MDMA, speed i tot el que tingués a l'abast. També una vella parella que volia reprendre la relació. Es va obsessionar amb ella i la seva paranoia es va disparar. S'inventava històries i va acabar creant una realitat paral·lela. Això va ser abans de tallar la relació amb tot el seu entorn, rebre una inoportuna herència i començar a consumir prostitució cada dia. I molt abans d'ingressar en una comunitat terapèutica, un centre de reinserció social i arribar a Sport2live. Molt abans d'independitzar-se i aconseguir una vida plena.
La Brenda és una de les més joves del grup. Té 19 anys i veu l'esport com una via per combatre l'ansietat i conèixer gent. Quan va arribar al gimnàs de Sport2live, el cor li sortia per la boca. Si bé, ben aviat la van fer sentir acollida i l'ansietat social va anar disminuint. Acabava de recuperar la relació amb els pares després d'un ingrés al Clínic per un brot psicòtic. L'ayahuasca havia estat l'última línia vermella que havia traspassat. Les paranoies havien passat a ser cada vegada més estranyes i s'havia escapat de casa i dormit al pis d'uns desconeguts. Un intent de suïcidi la va deixar dos dies en coma. Com el Quique i el Fèlix, compartir la seva història i participar en aquest reportatge és una manera de comprometre's públicament a mantenir-se en el bon camí. És un contracte amb el món i, sobretot, amb els seus familiars i éssers estimats.
Sport2live, una entitat feta per i per a persones amb un historial d'addiccions
El de Barcelona és només un dels diversos gimnasos que Sport2live té repartits per Catalunya, Balears, Madrid i Castella i Lleó. Cada setmana, un total de 1.200 persones en més de 50 programes entrenen amb els preparadors físics de l'empresa per guanyar benestar alhora que se'ls proporciona una xarxa d'amistats sana i se'ls facilita la rehabilitació i reinserció. Tot, a canvi d'una quota en funció dels ingressos de cadascú. Qui no ingressa, no paga. "Mai hem deixat ningú fora", subratlla Eduardo Torras.
N'és el cofundador i coneix en primera persona els reptes i dificultats que travessen els seus usuaris. Es podria dir que el triatló de Barcelona del 2010 va suposar el punt d'inflexió definitiu i la revelació que va impulsar-lo a crear el projecte. Quan va travessar la línia de meta, va prendre consciència del poder de l'esport com a eina per superar les addiccions i va deixar enrere un historial de males decisions, mala gestió de les emocions, problemes d'autoestima i una relació tòxica amb les substàncies. Tres anys després, l'entitat social de Sport2live feia els primers passos.
Des d'aleshores, són molts els que, com el Quique, el Fèlix i la Brenda, han picat a la porta. Cada història té les seves particularitats i matisos, però totes comparteixen l'existència de problemes familiars o de socialització durant la infantesa i l'adolescència, la voluntat d'encaixar a qualsevol preu, la manca de recursos per gestionar les emocions i una llarga lluita contra els propis dimonis.
El germà gran del Quique era camell i els toxicòmans desfilaven per casa cada dia. "Pensava que era normal", recorda. Ell va començar a fumar cànnabis i beure alcohol amb 12 anys perquè és el que feien els nois més grans del barri. El vandalisme i els furts a altres adolescents van evolucionar en tripijocs de tota mena per aconseguir la dosi del dia. El Fèlix també va començar amb 12 anys i ràpidament va entrar en una espiral frenètica de festa i consum. La Brenda va descobrir la droga amb la sèrie Skinsi els porros es van convertir en la seva manera de conviure amb la separació traumàtica dels pares. La quarantena li va imposar un parèntesi del qual va sortir amb ganes de recuperar tot el que no havia consumit aquells mesos. Dues pastilles d'èxtasi estratègicament oblidades a la plaça dels Àngels de Barcelona ho van acabar de precipitar tot.
Nova amistat, nova recaiguda?
Els diversos testimonis també comparteixen un llarg historial de noves amistats que porten a recaigudes. Quan se li van acabar els diners de l'herència, el Fèlix va ingressar a un hospital i va conèixer el Marc, que s'ha suïcidat fa poques setmanes, i una noia amb qui va començar una altra relació. Quan van sortir, van recaure plegats. El mateix li va passar a la Brenda. Després d'un ingrés per ansietat, que va superar gràcies al Rivotril -un fàrmac de la família de les benzodiazepines al qual també es va enganxar-, va conèixer un noi que consumia i van construir una relació de tres amb la droga. Pidolar pel carrer era una de les moltes activitats que feien plegats. El Quique té la col·lecció més gran de males companyies. "Sempre he estat molt influenciable", admet.
Aquests precedents fan que trobar-se amb altres persones que combaten per no tornar al pou de la drogoaddicció suposi també un perill potencial. I és que, encara que tots estan en un procés de recuperació avançat, si un recau, podria arrossegar a altres. I el Quique, el Fèlix i la Brenda han vist caure molta gent. També al gimnàs. Per això, Sport2live treballa amb l'Ajuntament de Barcelona en un projecte de reducció de danys i separa els consumidors ambivalents en un grup paral·lel. "He intentat salvar a molta gent, ara em toca pensar a salvar-me a mi", reflexiona el Quique, que ja només pensa en el cap de setmana per participar amb el Fèlix i la resta en una altra cursa de muntanya. "Tinc ganes de millorar cada dia", diu. Objectiu complert.