Després d'anys de maltractaments, la Nadia -nom inventat per protegir-ne la identitat- va abandonar el seu agressor de manera definitiva. El marit amb qui s'havia casat de jove, amb qui havia marxat a viure a Alemanya a la recerca d'una oportunitat laboral i amb qui havia tingut tres filles, s'havia tornat una persona cada vegada més violenta. La situació era extrema i la pressió familiar ja no era suficient per retenir-la. No era la primera vegada que intentava posar fi a la relació abusiva. En l'etapa alemanya ja va adreçar-se a l'ajuntament del municipi on residien per demanar ajuda i ell es va veure obligat a tornar a Espanya. Si bé després de dos mesos en una casa de protecció a l'altra banda del país, parir la tercera filla amagada del pare, superar una depressió, integrar-se, accedir a un pis i obtenir una bona feina, els seus pares la van convèncer per tornar a l'Estat amb la parella. "Ha canviat i les nenes necessiten una figura paterna", li deien.
De tornada a casa, al sud d'Espanya, però, no va canviar res. Les agressions, els enganys i la desatenció familiar van incrementar-se i tots els avenços es van desplomar en un instant. El trencament final va ser alliberador. La Nadia va reunir la força per portar l'agressor a judici, aconseguir el divorci, una ordre d'allunyament i la pàtria potestat de les tres filles, que ara duen el seu cognom. Era una gran victòria, però la va haver de celebrar sola. La família no aprova la ruptura i la culpabilitza, tot i conèixer les agressions i haver vist les conseqüències a la pell de la seva filla, neta, neboda, cosina i amiga. La Nadia s'ha refugiat ara a l'àrea de Barcelona, on intenta refer la seva vida.
"Com a societat, cal posar el focus en l'agressor i en el context facilitador de les violències, en comptes de les víctimes", defensen Beatriz López i Josep Castillo, psicòloga d'atenció a les dones i psicòleg clínic de l'associació In Via. Recomanen veure el nou film Soy Nevenka, sobre un cas paradigmàtic a l'Estat, quan la consciència col·lectiva era una altra. El macrojudici a França contra 51 homes per violar durant vuit anys Gisèle Pélicot mentre estava drogada pel marit, Dominique Pélicot, també mostra el poder de l'entorn a l'hora de naturalitzar la violència masclista, recorden aquestes professionals.
Així, la Nadia està refent la seva vida sense cap ajuda de l'entorn més proper, que l'ha aïllat. Ha vingut a viure a Catalunya, on no té cap xarxa de suport, sense feina i sense que l'exmarit, que ja ha complert condemna, li passi cap pensió de manutenció. "És injust que jo hagi de carregar amb tot mentre ell està tranquil a casa seva", es queixa. Les tres filles, encara petites, ho són tot. Són molt responsables, afectuoses i bones estudiants. Si bé són també un impediment per obtenir la desitjada autonomia. "Sense ajuda, no puc mantenir una feina de 40 hores setmanals i complir amb les obligacions de mare soltera", denuncia. I és que d'ofertes no li falten.
Treballar o tenir cura de la família
Després de participar en el programa Sequoia de la fundació Formació i Treball per a la inserció laboral de dones víctimes de violència de gènere, finançada amb Fons Europeus Next Generation i amb la coordinació del Departament d'Igualtat i Feminisme, la Nadia ha pogut firmar diversos contractes en els sectors del comerç i de les cures. El domini de l'alemany i l'àrab, a més del castellà i el català -que està estudiant-, també li obren moltes portes. El problema és que a les nou del matí ha d'acompanyar les filles a l'escola, a les cinc de la tarda les ha de tornar a casa i no hi ha els avis per tenir-ne cura si alguna es posa malalta. "El sistema no està preparat per donar resposta a totes les conseqüències de la violència masclista", afirma la seva tècnica d'acompanyament de Formació i Treball, Eva Cirac.
Es refereix a les conseqüències que apareixen l'endemà d'abandonar l'agressor, que sovint implica abandonar els pilars de tota una vida per començar de zero. Marxar de la seva ciutat amb poques maletes i deixar enrere l'entorn social i familiar. Nadia destaca que a Catalunya ha pogut accedir a tota l'ajuda psicològica que no li van oferir a Alemanya. També està molt agraïda per la formació laboral i en habilitats socials. Consultats per Nació, des del Departament d'Igualtat i Feminisme subratllen que a Catalunya es duu a terme un acompanyament integral en el procés de recuperació de les dones supervivents a través de la xarxa de SIE repartida per tot el territori, amb 17 centres que s’ampliaran a 21 abans de finals de 2024. A més, hi ha 41 serveis residencials especialitzats per als casos en què calgui protecció.
La Nadia ha passat per tot aquest procés i ha viscut dos anys amb les filles en centre residencial protegit. Posteriorment, amb l'inici de les formacions, va poder estalviar i conciliar sense problemes gràcies als convenis amb empreses i a les beques, però en el moment de reincorporar-se al món laboral, aquestes facilitats han desaparegut. Se li ha acabat la Renda Activa d'Inserció (RAI) i està a l'espera que li atorguin la renda garantida de ciutadania. "Si no haguessis deixat el marit, no et trobaries en aquesta situació", li diuen els pares.
Una pedra més en el procés de recuperació
Per a moltes dones víctimes de violència de gènere, els problemes reincorporar-se al món laboral se sumen a les dificultats per aconseguir un habitatge, tot i que no és el cas de la Nadia. A més, cal tenir en compte que aquesta doble problemàtica arriba en ple procés de recuperació després d'anys de maltractaments. La Nadia es troba en una etapa avançada de la teràpia. Encara, però, se sent culpable i ha perdut la confiança en el món exterior, sobretot en els homes, per bé que ja no sent dolor i no descarta iniciar una nova relació sentimental quan arribi el moment. La seva capacitat de resiliència li ha permès buscar ajuda professional i centrar-se a tirar endavant la família, però moltes companyes no han pogut. "He vist moltes dones quedar-se pel camí", relata.
En aquest sentit, López i Castillo destaquen que aquestes dones arriben a consulta amb molta culpa i vergonya, pel qual és fonamental que el terapeuta construeixi un vincle fort amb elles. Afirmen que és impossible saber si es podrà arribar a una recuperació total i que, en tot cas, l'objectiu és treballar les conseqüències a curt termini, com per exemple l'estrès posttraumàtic, i la imatge que els queda d'elles mateixes i de la societat que les envolta. "La ferida es queda, però deixa de fer mal", diu López a les pacients. També subratllen que la violència cap a una dona maltractada també la pateixen els fills, de la mateixa manera que pateixen les conseqüències materials d'abandonar l'agressor.
El Departament d'Igualtat i Feminisme explica que es coordina amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya i fundacions i entitats per impulsar projectes com Sequoia, a més de posar a disposició de les víctimes indemnitzacions de 3.319,8 euros que es calculen amb l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Si bé, Cirac reitera que el sistema ha d'incidir en el mercat laboral i incorporar figures com un tutor vinculat al lloc de treball, així com formar els companys de feina per evitar conductes que poden ser traumàtiques per a elles. "Un simple gest brusc o un to de veu similar al de l'agressor les pot desestabilitzar molt", explica. La Nadia no s'hauria imaginat que aquest seria l'últim escull. "Només em queda instal·lar-me en una feina per girar full de manera definitiva", reitera. El llarg trajecte de l'emancipació de l'agressor.