08
de març
de
2019, 07:00
Actualitzat:
7:14h
La vaga feminista ha vingut per quedar-se. L'èxit de la convocatòria de l'any passat -que va obtenir un suport massiu- viurà un segon acte aquest divendres, amb una aturada que tindrà expressions arreu del país. Les dones han dit prou: prou a la desigualtat en el món laboral, prou a la falta de presència en els llocs de responsabilitat, prou als assassinats i prou a l'assetjament sexual. Prou, en definitiva, a la vulneració dels seus drets. El seu és un sí ferm: un sí a la llibertat, un sí a la igualtat efectiva. Com a societat tenim deures pendents. Fem que és verbalitzin més enllà del 8 de març.
NacióDigital completa una setmana en la qual ha dedicat atenció diària als continguts informatius que motiven l'aturada d'aquest divendres –podeu seguir-ho en directe al minut a minut-. Us hem acostat entrevistes, reportatges i articles de dades per il·lustrar el nucli de la reivindicació feminista. Aquest divendres trobareu una portada monogràfica, amb la capçalera pintada de color lila, en solidaritat amb el 8-M. El diari s'ha adherit a la vaga i l'empresa editora destinarà els recursos corresponents als sous dels treballadors i treballadores que secundin l'aturada a una entitat del col·lectiu feminista. Hem triat Ca la Dona, a qui agraïm el seu treball incansable per protegir els drets de les dones.
També hem demanat a les nostres opinadores que acostessin als lectors el missatge feminista a partir de lectures, sèries o pel·lícules. Laura Pinyol, Montserrat Nebrera, Bel Olid, Ruth Gumbau i Gina Driéguez ens han ajudat a fer pinzellades de cultura, a partir d'uns vídeos que han preparat Laura Estrada i Martí Urgell. Us recomano també l'article d'Elisenda Rovira, que analitza la setmana lila dels mitjans, una mirada crítica al tractament que la premsa fa del 8-M.
La declaració (lesiva) de comandament dels Mossos al Suprem. Manuel Castellví, comissari en cap d'informació dels Mossos durant el referèndum, estava ahir en una posició complicada. Les forces i cossos de seguretat de l'Estat han estat durs contra la policia catalana, a la qual veuen com a còmplice necessària per a la celebració de l'1-O. Castellví s'ha descarregat la responsabilitat i ha situat el Govern com a principal artífex de la votació. Fins i tot ha indicat que comandaments dels Mossos van aconsellar a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn desconvocar la votació només uns dies abans. La hipòtesi de les càrregues policials ja estava damunt la taula. Heu de llegir la crònica de Sara González des del Tribunal Suprem.
El cop d'efecte de Junqueras, la pitjor notícia per a Asens. Oriol Junqueras serà el cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles. El moviment dels republicans -que situaran el seu president com a cap de cartell en els comicis del 28 d'abril i també a les europees del maig, com era conegut- sacseja el mapa electoral del tot. L'anunci -fet per sorpresa i que arriba després de l'adeu confirmat de Joan Tardà al Congrés després de 15 anys d'activitat parlamentària- agafa l'espai neoconvergent sense haver definit la candidatura i neutralitza el gest dels comuns. JxCat pensa en Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, però no ha tancat el projecte. I els comuns, que havien triat Jaume Asens i Gerardo Pisarello -dos dels perfils més propers a l'independentisme- com a noms propis de la seva llista per a les espanyoles, ara es troben que competeixen contra una marca original i un símbol.
Tal com va avançar dimecres NacióDigital, la candidatura dels comuns estarà encapçalada pels dos tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i per la diputada Aina Vidal. Asens, tot i haver estat presentat com a número quatre d'Ada Colau aquest mateix febrer per afrontar les eleccions municipals a Barcelona, serà el cap de cartell mentre que Pisarello ocuparà la tercera posició del projecte electoral.
L'ex d'Unió Eva Parera i la llista de Manuel Valls. El candidat a l'alcaldia de Barcelona presentarà aquest divendres més noms de la llista de les municipals. Després que transcendís el fitxatge de l'exministre socialista Celestino Corbacho, serà el torn d'Eva Parera, exdirigent d'Unió que es convertirà en la número quatre de la candidatura de Valls i portaveu del projecte, una informació que us vam avançar aquest dijous. Al costat de Parera -que tindrà protagonisme en la precampanya i la campanya- també està previst que es presenti la número dos de la llista, el nom de la qual fins ara no ha transcendit. Valls ha triat el dia de la vaga feminista per projectar les dones del seu equip que tindran més notorietat.
Vist i llegit
Patricia Sanz és vicepresidenta de l'ONCE i ha escrit un article molt oportú abans del 8-M. En una columna al diari Público, Sanz posa llum a un altre vessant de la discriminació, la invisibilitat de les dones amb discapacitat. Un col·lectiu de dos milions i mig de persones que afronten una realitat de la qual hi ha molt poques dades. Segons l'INEM, la mitjana del salari d'un home a l'estat espanyol és de 25.924,23 euros, el d'una dona és de 20.131,41. Però si parlem de discapacitats, la desigualtat es reprodueix. Un home discapacitat cobra una mitjana de 20.614,20 euros, pels només 17.365 euros d'una dona amb minusvalia. El pitjor de tot és que no es disposa de gaire estudis sistemàtics sobre aquesta realitat. L'autora es pregunta: quantes directives amb discapacitat hi ha en les grans empreses?
El nom propi
Martha McSally és senadora republicana i va servir durant 26 anys a l'exèrcit dels Estats Units. De fet, va ser la primera dona que va pilotar un avió de combat a les forces armades nord-americanes. Aquesta setmana ha revelat al Senat que va ser violada per un superior quan servia com a militar. Ho podeu llegir en aquest article publicat per The New York Times. El testimoni de McSally ha tingut un enorme ressò mediàtic. La senadora ha explicat que no va denunciar l'agressió en el passat perquè se sentia "avergonyida i confosa" i "no confiava en el sistema". "Com moltes víctimes, vaig sentir que el sistema m'estava violant una altra vegada", ha sentenciat.
La frase de la setmana
"No vaig veure cap feminista d'esquerres defensar les nòvies dels guàrdies civils d'Altsasu". La frase és de Pablo Casado i la va pronunciar aquest dijous a la Cadena Cope, l'endemà d'una visita de precampanya a Altsasu i el mateix dia que l'Audiència Nacional ha mantingut les penes de presó per als set joves d'aquesta localitat navarresa que van veure's implicats en una baralla amb agents de l'institut armat, tot i descartar l'acusació de terrorisme. Casado ha demostrat repetidament la seva distància amb l'argumentari de la vaga feminista d'aquest divendres, però ahir va anar un pas més enllà: va culpabilitzar les esquerres -en aquest cas, les dones d'esquerres- de no condemnar els fets d'Altsasu i mostrar fredor amb les víctimes col·laterals de la baralla. El líder del PP atribueix la violència només als condemnats, però obvia la responsabilitat dels guàrdies civils en els fets. Tot sigui per buscar vots. La pregunta és: hi ha feministes disposades a votar un candidat que considera "inassumible" el manifest que crida a l'aturada del 8-M?
Els imperdibles
Una de les novel·les més celebrades dels darrers mesos l'ha escrita Isaac Rosa (Sevilla, 1974). L'obra "Feliz final" (Seix Barral), aplaudida per dones i homes indistintament, té el valor de satisfer el lector en una matèria tan sensible i de complexa descripció com són les relacions amoroses. L'escriptor i columnista se'n surt en l'intent de donar la volta a les convencions i construeix un text de precisió quirúrgica, propi d'un forense, amb el qual no costa empatitzar-hi. "Hem assistit a la demolició de l'amor romàntic, però hem estat incapaços de construir nous imaginaris amorosos", sostenia Rosa en una entrevista recent. En una jornada com la d'aquest divendres, és pertinent recomanar-vos un llibre que radiografia amb tan encert les relacions entre homes i dones, des de la ficció més realista. Bon 8 de març! Bon cap de setmana!
NacióDigital completa una setmana en la qual ha dedicat atenció diària als continguts informatius que motiven l'aturada d'aquest divendres –podeu seguir-ho en directe al minut a minut-. Us hem acostat entrevistes, reportatges i articles de dades per il·lustrar el nucli de la reivindicació feminista. Aquest divendres trobareu una portada monogràfica, amb la capçalera pintada de color lila, en solidaritat amb el 8-M. El diari s'ha adherit a la vaga i l'empresa editora destinarà els recursos corresponents als sous dels treballadors i treballadores que secundin l'aturada a una entitat del col·lectiu feminista. Hem triat Ca la Dona, a qui agraïm el seu treball incansable per protegir els drets de les dones.
També hem demanat a les nostres opinadores que acostessin als lectors el missatge feminista a partir de lectures, sèries o pel·lícules. Laura Pinyol, Montserrat Nebrera, Bel Olid, Ruth Gumbau i Gina Driéguez ens han ajudat a fer pinzellades de cultura, a partir d'uns vídeos que han preparat Laura Estrada i Martí Urgell. Us recomano també l'article d'Elisenda Rovira, que analitza la setmana lila dels mitjans, una mirada crítica al tractament que la premsa fa del 8-M.
La declaració (lesiva) de comandament dels Mossos al Suprem. Manuel Castellví, comissari en cap d'informació dels Mossos durant el referèndum, estava ahir en una posició complicada. Les forces i cossos de seguretat de l'Estat han estat durs contra la policia catalana, a la qual veuen com a còmplice necessària per a la celebració de l'1-O. Castellví s'ha descarregat la responsabilitat i ha situat el Govern com a principal artífex de la votació. Fins i tot ha indicat que comandaments dels Mossos van aconsellar a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn desconvocar la votació només uns dies abans. La hipòtesi de les càrregues policials ja estava damunt la taula. Heu de llegir la crònica de Sara González des del Tribunal Suprem.
El cop d'efecte de Junqueras, la pitjor notícia per a Asens. Oriol Junqueras serà el cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles. El moviment dels republicans -que situaran el seu president com a cap de cartell en els comicis del 28 d'abril i també a les europees del maig, com era conegut- sacseja el mapa electoral del tot. L'anunci -fet per sorpresa i que arriba després de l'adeu confirmat de Joan Tardà al Congrés després de 15 anys d'activitat parlamentària- agafa l'espai neoconvergent sense haver definit la candidatura i neutralitza el gest dels comuns. JxCat pensa en Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, però no ha tancat el projecte. I els comuns, que havien triat Jaume Asens i Gerardo Pisarello -dos dels perfils més propers a l'independentisme- com a noms propis de la seva llista per a les espanyoles, ara es troben que competeixen contra una marca original i un símbol.
Tal com va avançar dimecres NacióDigital, la candidatura dels comuns estarà encapçalada pels dos tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i per la diputada Aina Vidal. Asens, tot i haver estat presentat com a número quatre d'Ada Colau aquest mateix febrer per afrontar les eleccions municipals a Barcelona, serà el cap de cartell mentre que Pisarello ocuparà la tercera posició del projecte electoral.
L'ex d'Unió Eva Parera i la llista de Manuel Valls. El candidat a l'alcaldia de Barcelona presentarà aquest divendres més noms de la llista de les municipals. Després que transcendís el fitxatge de l'exministre socialista Celestino Corbacho, serà el torn d'Eva Parera, exdirigent d'Unió que es convertirà en la número quatre de la candidatura de Valls i portaveu del projecte, una informació que us vam avançar aquest dijous. Al costat de Parera -que tindrà protagonisme en la precampanya i la campanya- també està previst que es presenti la número dos de la llista, el nom de la qual fins ara no ha transcendit. Valls ha triat el dia de la vaga feminista per projectar les dones del seu equip que tindran més notorietat.
Vist i llegit
Patricia Sanz és vicepresidenta de l'ONCE i ha escrit un article molt oportú abans del 8-M. En una columna al diari Público, Sanz posa llum a un altre vessant de la discriminació, la invisibilitat de les dones amb discapacitat. Un col·lectiu de dos milions i mig de persones que afronten una realitat de la qual hi ha molt poques dades. Segons l'INEM, la mitjana del salari d'un home a l'estat espanyol és de 25.924,23 euros, el d'una dona és de 20.131,41. Però si parlem de discapacitats, la desigualtat es reprodueix. Un home discapacitat cobra una mitjana de 20.614,20 euros, pels només 17.365 euros d'una dona amb minusvalia. El pitjor de tot és que no es disposa de gaire estudis sistemàtics sobre aquesta realitat. L'autora es pregunta: quantes directives amb discapacitat hi ha en les grans empreses?
El nom propi
Martha McSally és senadora republicana i va servir durant 26 anys a l'exèrcit dels Estats Units. De fet, va ser la primera dona que va pilotar un avió de combat a les forces armades nord-americanes. Aquesta setmana ha revelat al Senat que va ser violada per un superior quan servia com a militar. Ho podeu llegir en aquest article publicat per The New York Times. El testimoni de McSally ha tingut un enorme ressò mediàtic. La senadora ha explicat que no va denunciar l'agressió en el passat perquè se sentia "avergonyida i confosa" i "no confiava en el sistema". "Com moltes víctimes, vaig sentir que el sistema m'estava violant una altra vegada", ha sentenciat.
La frase de la setmana
"No vaig veure cap feminista d'esquerres defensar les nòvies dels guàrdies civils d'Altsasu". La frase és de Pablo Casado i la va pronunciar aquest dijous a la Cadena Cope, l'endemà d'una visita de precampanya a Altsasu i el mateix dia que l'Audiència Nacional ha mantingut les penes de presó per als set joves d'aquesta localitat navarresa que van veure's implicats en una baralla amb agents de l'institut armat, tot i descartar l'acusació de terrorisme. Casado ha demostrat repetidament la seva distància amb l'argumentari de la vaga feminista d'aquest divendres, però ahir va anar un pas més enllà: va culpabilitzar les esquerres -en aquest cas, les dones d'esquerres- de no condemnar els fets d'Altsasu i mostrar fredor amb les víctimes col·laterals de la baralla. El líder del PP atribueix la violència només als condemnats, però obvia la responsabilitat dels guàrdies civils en els fets. Tot sigui per buscar vots. La pregunta és: hi ha feministes disposades a votar un candidat que considera "inassumible" el manifest que crida a l'aturada del 8-M?
Els imperdibles
Una de les novel·les més celebrades dels darrers mesos l'ha escrita Isaac Rosa (Sevilla, 1974). L'obra "Feliz final" (Seix Barral), aplaudida per dones i homes indistintament, té el valor de satisfer el lector en una matèria tan sensible i de complexa descripció com són les relacions amoroses. L'escriptor i columnista se'n surt en l'intent de donar la volta a les convencions i construeix un text de precisió quirúrgica, propi d'un forense, amb el qual no costa empatitzar-hi. "Hem assistit a la demolició de l'amor romàntic, però hem estat incapaços de construir nous imaginaris amorosos", sostenia Rosa en una entrevista recent. En una jornada com la d'aquest divendres, és pertinent recomanar-vos un llibre que radiografia amb tan encert les relacions entre homes i dones, des de la ficció més realista. Bon 8 de març! Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?