10
de maig
de
2016, 20:30
Actualitzat:
11
de maig,
9:38h
El calendari juga a vegades males passades. El mateix dia que es compleixen 35 anys de l’elecció de François Mitterrand com a president, el 10 de maig de 1981, ha estat el triat pel govern socialista de Manuel Valls per imposar la polèmica llei de treball per decret llei. Un recurs emprat altres cops per l’executiu francès, però que suposa un cop fort per l’esquerra al poder, ja que ha estat l’oposició d’un sector del Partit Socialista (PSF) a l’Assemblea Nacional el que ha decidit el primer ministre a recórrer a l’article 49.3 de la Constitució que permet tirar pel dret obviant el legislatiu.
Projet de loi Travail : le Premier ministre...por gouvernementFR
El projecte de llei va ser elaborat per la ministra Myriam El Khormi, però ha esdevingut la gran iniciativa legislativa de l’executiu de Manuel Valls, amb el suport total del president François Hollande. El text ha estat sotmès a moltes modificacions per suavitzar-lo, però manté la prioritat dels convenis en cada fàbrica per damunt dels col·lectius, una reducció important dels mesos d’indemnització pels treballadors amb més de vint anys en una empresa i facilitats per l’acomiadament en un país orgullós del seu estat del benestar. La revolta en el cor del PSF és un fet i a Valls no li sortien els números a l’Assemblea, on els socialistes disposen d’una majoria precària.
El recurs al decret ha estat assumit com un desafiament per l’ala esquerra del PSF. A aquestes alçades, els ponts entre sectors importants del partit governant i el tàndem Hollande-Valls estan trencats. Una dada significativa a un any just de les properes eleccions presidencials. Amb la Constitució a la mà, només una moció de censura podria impedir l’entrada en vigor del decret. L’oposició de dretes, acabdillada pel partit Els Republicans de l’expresident Sarkozy, ja ha anunciat que la presentarà en les properes hores. Es votarà dijous, el mateix dia que França viurà una nova jornada de protesta dels sindicats i el moviment dels indignats Nuitdebout.
Una data simbòlica
Hi ha molt de simbolisme en aquest 10 de maig. És una data mítica en l’imaginari de l’esquerra francesa. Fa trenta-cinc anys, el molt llunyà 1981, el socialisme arribava al poder després de dècades d’estar a l’oposició. Ho va fer de la mà de François Mitterrand, que avui apareix com una figura d’una altra època. Potser fins i tot d’un altre món. Amb ell guanyava el PSF, però també la Unió de l’Esquerra, que incloïa el Partit Comunista. Durant un període breu, el nou govern va intentar una política diferent, amb fiscalitat progressiva i nacionalitzacions. Però aviat va venir l’hora dels adéus a la ideologia i el realisme polític, en forma de pragmatisme.
Ha passat molt de temps. La mateixa Constitució de 1958 que Mitterrand tant va criticar, feta pel general De Gaulle amb mentalitat autoritària, li va servir a ell i ara als seus hereus socialistes per sotmetre el legislatiu quan cal. Com ara. El socialisme governant ja fa molt que ha perdut l’aurèola d’una força de canvi, però amb Hollande i Valls, no té tampoc el talent que li va permetre a l’astut Mitterrand encarnar més valors dels que realment representava.
Projet de loi Travail : le Premier ministre...por gouvernementFR
El projecte de llei va ser elaborat per la ministra Myriam El Khormi, però ha esdevingut la gran iniciativa legislativa de l’executiu de Manuel Valls, amb el suport total del president François Hollande. El text ha estat sotmès a moltes modificacions per suavitzar-lo, però manté la prioritat dels convenis en cada fàbrica per damunt dels col·lectius, una reducció important dels mesos d’indemnització pels treballadors amb més de vint anys en una empresa i facilitats per l’acomiadament en un país orgullós del seu estat del benestar. La revolta en el cor del PSF és un fet i a Valls no li sortien els números a l’Assemblea, on els socialistes disposen d’una majoria precària.
El recurs al decret ha estat assumit com un desafiament per l’ala esquerra del PSF. A aquestes alçades, els ponts entre sectors importants del partit governant i el tàndem Hollande-Valls estan trencats. Una dada significativa a un any just de les properes eleccions presidencials. Amb la Constitució a la mà, només una moció de censura podria impedir l’entrada en vigor del decret. L’oposició de dretes, acabdillada pel partit Els Republicans de l’expresident Sarkozy, ja ha anunciat que la presentarà en les properes hores. Es votarà dijous, el mateix dia que França viurà una nova jornada de protesta dels sindicats i el moviment dels indignats Nuitdebout.
Una data simbòlica
Hi ha molt de simbolisme en aquest 10 de maig. És una data mítica en l’imaginari de l’esquerra francesa. Fa trenta-cinc anys, el molt llunyà 1981, el socialisme arribava al poder després de dècades d’estar a l’oposició. Ho va fer de la mà de François Mitterrand, que avui apareix com una figura d’una altra època. Potser fins i tot d’un altre món. Amb ell guanyava el PSF, però també la Unió de l’Esquerra, que incloïa el Partit Comunista. Durant un període breu, el nou govern va intentar una política diferent, amb fiscalitat progressiva i nacionalitzacions. Però aviat va venir l’hora dels adéus a la ideologia i el realisme polític, en forma de pragmatisme.
Ha passat molt de temps. La mateixa Constitució de 1958 que Mitterrand tant va criticar, feta pel general De Gaulle amb mentalitat autoritària, li va servir a ell i ara als seus hereus socialistes per sotmetre el legislatiu quan cal. Com ara. El socialisme governant ja fa molt que ha perdut l’aurèola d’una força de canvi, però amb Hollande i Valls, no té tampoc el talent que li va permetre a l’astut Mitterrand encarnar més valors dels que realment representava.