A l'absis de l'Església de Santa Maria de l'Pi hi ha una làpida on hi posa escrit: "El 6 de abril de 1806 llegó la noticia de la aprobación de los milagros del siervo de Dios de José Oriol, con cuyo motivo iluminose exteriormente esta iglesia. Y al pasar por este puentecito se cayó desplomado al suelo el director José Mestres sin recibir el menor daño a pesar de su extraordinaria gordura, como consta en el archivo de la R. Comunidad, y para cuyo recuerdo se colocó esta lápida".
Fora de context potser costa una mica entendre el que realment va passar però el primer que s'ha de fer és veure a quina distància està el petit pont que hi ha a la part alta de l'absis i saber qui van ser Sant Josep Oriol i el senyor Mestres.
Josep Oriol va ser un barceloní molt devot que va viure al segle XIX a la ciutat. Se’l coneixia per ser un sacerdot amb gran propensió a la caritat i en vida se li van atribuir miracles taumatúrgics i d’altres com convertir rodanxes de rave en monedes. Se’l sol representar pujat sobre d'un núvol, tal com se’l pot veure a la figura que té dedicada a l'interior de l'església.
Santa Maria del Pi. Foto: Dani Cortijo
Per arribar a ser declarat sant per l'església catòlica cal primer ser considerat servent de Déu. Posteriorment es procedeix a la beatificació i un cop acceptats com a vàlids els miracles en vida per part del Vaticà es procedeix a la canonització.
Curiosament en aquesta mateixa paret es poden veure diverses plaques que testifiquen el procés. Una, prop de la cantonada amb la façana principal dedicada al "BTO Oriol". L'altra, la placa que ens ocupa que el denomina servent de Déu. Per últim, la placa oficial de la plaça, en què ja se li atribueix la santedat.
Quan la Santa Seu va aprovar els miracles de Sant Josep Oriol es va fer una gran festa a la ciutat. Santa Maria del Pi, parròquia de la qual era assidu el sant, rivalitzava amb Santa Maria de la Mar i les dues esglésies es van il·luminar profusament amb fanalets. Es parla de processons i pirotècnia.
En aquest context, el mestre d'obres de la catedral José Mestres i Garmatxes, per la seva envergadura, la seva matusseria i, qui sap si possiblement haver pres alguna copa per celebrar la canonització, va caure d'alt a baix del pont. Sense rebre danys això sí, malgrat la seva extraordinària obesitat.