El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha afirmat aquest dimarts que la cooperativa d'inserció que promou l'Ajuntament de Barcelona és "un petit pas, però molt limitat" pel nombre de places que ofereix (15 inicials), i deixa fora la gran majoria dels manters. En un comunicat, considera que de la iniciativa se n'han difós per ara "declaracions o intencions", les quals reben amb cautela. "Porten quasi un any dient que es crearan oportunitats laborals i seguim sense veure-les", ha defensat, en referència a l'Ajuntament i la informació que apareix als mitjans.

"Esperem de veritat que aquesta iniciativa tímida, tan mediatitzada, no sigui projecte estètic, que serveixi per donar titulars algunes setmanes, com ja va passar en el govern Trias amb la cooperativa de ferrovellers", ha subratllat. Segons el sindicat, l'anterior govern municipal va contractar només 12 persones i el pla es va vendre "com el gran projecte que va resoldre el problema", quan defensa que, "en realitat, només es va ocultar el desallotjament de les naus i la desintegració de l'organització dels companys ferrovellers".

Els venedors ambulants també han reclamat que la cooperativa es creï amb els principis del cooperativisme, en la línia de la cultura comunitària dels africans, i no sota la lògica de buscar perfils individuals empresarials. Han criticat que la selecció final es faci des d'un equip tècnic o associacions que no els coneixen, i que en el projecte "mai es parla de parar la persecució i discriminació policial", cosa que han assegurat que no s'ha aturat. "No hi ha una política vertadera per eliminar la pobresa, la desigualtat i el racisme que vivim tots els dies els manters", han afegit.

Repliquen la campanya per informar-los dels seus drets

Pel que fa a la campanya per informar-los que tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets, el sindicat avisa que la majoria dels venedors "ja van passar per aquests serveis socials i se'ls va negar qualsevol tipus de suport". Segons el col·lectiu, en alguns casos perquè "no compleixen els requisits legals, són il·legals o massa pobres", o en d'altres perquè "no ho són tant", per la qual cosa "no cobreixen el perfil que demanden els seus filtres amb els quals mesuren la pobresa", ha conclòs.