La Generalitat es reuneix avui amb la patronal del transport per mirar d'arribar a un acord i intentar que els VTC tinguin molt regulada la seva activitat assegurant la convivència dels dos serveis. Els taxistes, nerviosos, amenacen de col·lapsar la ciutat i apujar el to de les mobilitzacions (ull perquè d'aquí a un mes hi ha el Mobile). Tots hauran de cedir perquè el resultat no pot ser la desregulació i un model laboral encara més precari, tant per als xofers de VTC com per als contractats per taxistes. Sobre això us aconsello la guia que va preparar Andreu Merino i l'opinió de Jordi Bianciotto.
Aquesta és una cara ben visible de la conflictivitat que genera la nova economia, que si bé ens fa la vida més fàcil no sempre equival a condicions de treball dignes. Un altre front és el dels manters. L'Ajuntament d'Ada Colau es nega a reprimir persones que sovint han arribat de forma irregular i que tenen en la venda il·legal l'única sortida i els comerciants estan queixosos. Per la imatge que dona el centre de la ciutat i també per la competència deslleial. Andreu Merino va asseure a la mateixa taula manters i comerciants afectats per parlar-ne. Passen la pilota a les institucions, que, com passa amb el taxi, no saben com entomar-ho. Ho podeu llegir aquí. A la campanya de les municipals en sentirem a parlar.
Vigílies de judici a Lledoners. En la política ja ens mana el judici al Tribunal Suprem, que començarà en dues o tres setmanes. Els presos polítics segurament seran traslladats dissabte. Amb Oriol March us expliquem en aquesta crònica com viuen les seves darreres hores a Lledoners, on vam entrevistar l'impulsor de la Crida Jordi Sànchez. Tots han presentat escrits de defensa i la línia serà similar malgrat que el to serà diferent. Cuixart, Rull, Turull, Junqueras, Sànchez i Romeva seran els que aniran més a l'atac. I, com ens explica en la seva anàlisiJoan Serra Carné, Santi Vila serà una mena d'"ovella negra". El judici tindrà ressò internacional i molts ulls miraran a Espanya. En dona fe l'entrevista de Bernat Surroca a l'eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes. Sobre el judici també us deixo dues opinions: la de Jordi Muñoz i la d'Oriol de Balanzó sobre el paper dels periodistes. De periodisme i procés (també de mitjans públics) parla Mònica Terribas, directora d'El Matí de Catalunya Ràdio, en aquesta entrevista que li fa Pep Martí.
De Talegón al divorci a Podem i la tensió a l'ANC. A Lledoners (on dissabte es va celebrar una impressionant concentració gegantera) es prepara el judici però també es couen llistes. En vam parlar amb Sànchez -en aquest cas de la Barcelona- i de la de les europees en van parlar la "mediàtica" Beatriz Talegón i Oriol Junqueras, líder d'ERC. Ella, que ha rebut una oferta de Carles Puigdemont per anar amb la Crida a les europees, voldria que el republicanisme català anés junt, però Esquerra ho rebutja perquè creu que és més eficaç anar per separats. Oriol March us en dona els detalls en aquesta informació en exclusiva.
I els que tampoc aniran junts són Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. Sara González us explica en una peça imprescindible com s'ha covat el divorci a Podem, on tot són esquerdes. Us deixo també la meva opinió del que implica en clau catalana. Aquesta setmana estarem també molt atents als moviments a l'ANC, on un sector critica obertament el rumb de l'entitat, la dependència partidista i la gestió que fa Elisenda Paluzie malgrat que no en discuteixen l'aposta per la unilateralitat. Volen canvis. Ella ha intentat calmar els socis per carta. De tot plegat us n'ha informat puntualment Aida Morales. Veurem de quina forma ho recondueixen perquè l'ANC, com Òmnium, és clau per tibar els partits i mantenir el carrer mobilitzat.
Vist i llegit
Els intents de rescatar el petit Julen, el nen que va caure en un pou a Màlaga, seguien ahir excavant túnels per arribar fins a ell. L'atenció mediàtica ha estat espectacular. Fa cinc anys va passar una cosa similar a Granollers, quan la Joana, de només dos anys, va caure a un pou mal tapat a l'aparcament de casa. El seu pare se la va jugar i la va poder rescatar. "Si hagués vist la profunditat, potser no m'hi hauria atrevit", admet ara. L'instint de salvar una filla va poder-ho tot. La història la rescatava Àlex Font a l'Ara i la podeu llegir aquí.
El passadís
Les relacions entre ERC i l'espai neoconvergent són difícils al Govern. Més encara a les comarques on es disputen l'hegemonia i pràcticament son els dos únics partits. A les portes de les municipals la competència és ferotge. És el que passa ja fa anys a les Garrigues. Aquest cap de setmana, a les Borges Blanques s'hi celebrava la 56a Fira de l'Oli, el certamen més important de la comarca i del sector a Catalunya. L'alcalde, Enric Mir, un dels "barons" del PDECat a Ponent, va convidar el president Quim Torra a la inauguració divendres al matí. Com que era als EUA va declinar (dissabte sí que hi va passar aprofitant que visitava també Cervera). La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, no va poder substituir-lo malgrat la petició. En tractar-se en una fira del sector primari, tocava convidar la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. Però Jordà té un "problema": és d'ERC.
L'alcalde va intentar que hi assistís també la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, però no va poder per un problema personal. L'Ajuntament (i el Consell Comarcal, també en mans del neoconvergents) van vetar Jordà, amb la corresponent queixa de la conselleria, i optar per la presidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, del PDECat, que la va inaugurar finalment. Això va provocar que els alcaldes d'ERC a la comarca, indignats pel "sectarisme" neoconvergent, fessin boicot als actes institucionals de la fira, que va tenir de convidats estrella de l'organització Pilar Rahola, Jaume Alonso-Cuevillas i Sor Lucía Caram. A la fira també s'hi va veure el dissabte al vicepresident Pere Aragonès, d'Esquerra, però no en visita oficial sinó a títol particular. Els republicans van contraatacar portant ahir a la tarda com a partit al portaveu a Madrid, Joan Tardà.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1893 es va patentar la fórmula de la Coca-Cola i aquesta beguda gasosa i ensucrada es va començar a comercialitzar als Estats Units. La beguda és popular, es pot trobar pràcticament a tot el món i ha esdevingut un símbol de poder americà. I què porta la Coca-Cola? A més d'aigua i altres ingredients menors el que li dona el seu peculiar gust és un xarop a partir d'extractes de diferents plantes, bàsicament cítriques, que al llarg dels anys ha anat canviant i que la companyia ha volgut mantenir en secret. En aquest vídeo algunes pistes.
L'aniversari
El 21 de gener de 1901 va néixer a Barcelona el porter de futbol Ricard Zamora, conegut com "El Diví". Zamora va jugar al Barça, a l'Espanyol -el club dels seus amors- en dues etapes, al Reial Madrid i finalment al Niça ja durant la guerra. Va morir a Barcelona el 1978 després d'haver entrenat diversos equips i fet de secretari tècnic barcelonista. Ell va apostar per dur Kubala al club i construir un dels millors Barça de la història. Zamora va innovar com a porter en un moment en què el futbol es convertia en un esport de masses i la rivalitat era forta a la ciutat. Aquí un vídeo d'homenatge centrat en l'etapa blanc-i-blava. El trofeu de la Lliga al porter menys golejat porta el seu nom. [Aquest matí el lector Josep Maria Rebés m'ha fet notar que, malgrat que el 21 de gener és la data de naixement que consta arreu, al Registre Civil de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona hi consta la data del 14 de febrer]
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi