20
de gener
del
2019
Actualitzat
el
21
de gener
a les
12:15h
A primera hora de la tarda del 2 de novembre del 2017, vuit membres del Govern de Catalunya i Santi Vila esperaven, a les dependències de l'Audiència Nacional, que la jutge Carmen Lamela dictés la interlocutòria que implicaria el seu ingrés a la presó. Ni els entrepans i refrescos que els van fer arribar els advocats després de la declaració van amorosir el contacte d'alguns consellers amb Vila, que ja havia arribat sol a la citació judicial. La relació als passadissos va ser gèlida. Poc abans de les cinc de la tarda transcendia que els integrants del Govern començaven a ser dispersats en presons de l'extraradi de Madrid. El trasllat, rectificat a mig fer per concentrar els dirigents independentistes a Estremera i Alcalá Meco, va significar l'últim contacte de Vila amb el grup. L'endemà, després que la família pagués la fiança, l'exconseller d'Empresa va tornar a casa.
La dimissió a última hora de Vila abans de la declaració d'independència al Parlament -va entregar la carta de renúncia a Carles Puigdemont la nit del 26 d'octubre- va ser interpretada per alguns com un intent desesperat de salvar-se. A l'extitular d'Empresa li va servir per passar només una nit a la presó. D'altres, però, hi van veure la liquidació d'una trajectòria que pretenia ser ambiciosa. "Has dinamitat la teva carrera política", va pronosticar-li un conseller en aquella jornada freda a Madrid de finals del 2017, conscient dels efectes que tindria l'adeu precipitat del Govern. Vila pretenia que no fos així, fins al punt que es projectava com a candidat del PDECat.
Resulta, però, que el moviment de l'exalcalde de Figueres era un exercici d'equilibrisme massa complex en un context tan agitat: la presó i el 155 condicionaven les eleccions imposades del 21-D. Tot i que Vila exhibia la complicitat de figures com les d'Artur Mas -mai verbalitzades públicament per l'expresident-, al partit no li perdonaven càlculs que eren considerats com a traïcions. La salutació a Mariano Rajoy en aquell sopar a Foment del Treball en què ja no hi podien ser els presos n'és una. Més que una salutació, al PDECat hi van desxifrar una genuflexió. Vila va haver de buscar una sortida: va deixar la militància del partit que pretenia liderar i va trobar encaix al sector privat com a director general d'Aigües de Banyoles. Allunyat de la política va escriure un llibre, de títol provocador (D'herois i traïdors) que li va comportar més enemistats, també a ERC.
La convivència al banc dels acusats
El judici de l'1-O arrencarà un any i tres mesos després de la primera declaració davant la jutge Lamela. Vila tornarà a coincidir amb els excompanys de Govern. Ara, al banc dels acusats. En l'escrit de defensa per rebutjar els delictes de malversació i desobediència, redactat per l'advocat Pau Molins, ja s'ha desmarcat de la resta de dirigents, a qui no considera "presos polítics". Sobre la desobediència, Molins sosté que Vila sempre va ser partidari de "promoure accions polítiques de consens, contràries a estratègies unilaterals". En relació a la malversació, la representació de l'exconseller subratlla que, des de la intervenció judicial sobre l'1-O, va ordenar al seu departament "no autoritzar cap contractació, despesa o pagament públic" relacionat amb el referèndum. Tot, sintetitzat en nou pàgines que allunya Vila dels fets de la legislatura, malgrat ser conseller fins al penúltim dia del mandat.
Malgrat la distància que separa l'argumentari del dels presos, el lletrat de Vila ha format part del xat de coordinació en el qual s'han posat en comú les estratègies de defensa. Els advocats dels dirigents independentistes no esperen que la declaració de Vila suposi cap incriminació de la resta d'acusats per buscar un "avantatge competitiu" en la sentència. La convivència al judici no serà agradable, cert, però Vila sempre ha sabut navegar en situacions incòmodes. Li deu ser més difícil de digerir la llunyania del poder polític per a qui no amagava l'anhel per seure a la cadira de Palau, garant de la via dels matisos i del diàleg. "Mai et podrem agrair prou el que has fet per Catalunya! Dono gràcies a Déu per la teva intervenció", li va escriure Iñigo Urkullu el 26 d'octubre del 2017. Vila no va aconseguir que el que pensava el lehendakari fos la lectura generalitzada a Catalunya. Al judici serà l'ovella negra.
La dimissió a última hora de Vila abans de la declaració d'independència al Parlament -va entregar la carta de renúncia a Carles Puigdemont la nit del 26 d'octubre- va ser interpretada per alguns com un intent desesperat de salvar-se. A l'extitular d'Empresa li va servir per passar només una nit a la presó. D'altres, però, hi van veure la liquidació d'una trajectòria que pretenia ser ambiciosa. "Has dinamitat la teva carrera política", va pronosticar-li un conseller en aquella jornada freda a Madrid de finals del 2017, conscient dels efectes que tindria l'adeu precipitat del Govern. Vila pretenia que no fos així, fins al punt que es projectava com a candidat del PDECat.
"Has dinamitat la teva carrera política", va pronosticar-li un company de Govern quan els seus moviments van permetre-li esquivar la presó
Resulta, però, que el moviment de l'exalcalde de Figueres era un exercici d'equilibrisme massa complex en un context tan agitat: la presó i el 155 condicionaven les eleccions imposades del 21-D. Tot i que Vila exhibia la complicitat de figures com les d'Artur Mas -mai verbalitzades públicament per l'expresident-, al partit no li perdonaven càlculs que eren considerats com a traïcions. La salutació a Mariano Rajoy en aquell sopar a Foment del Treball en què ja no hi podien ser els presos n'és una. Més que una salutació, al PDECat hi van desxifrar una genuflexió. Vila va haver de buscar una sortida: va deixar la militància del partit que pretenia liderar i va trobar encaix al sector privat com a director general d'Aigües de Banyoles. Allunyat de la política va escriure un llibre, de títol provocador (D'herois i traïdors) que li va comportar més enemistats, també a ERC.
La convivència al banc dels acusats
El judici de l'1-O arrencarà un any i tres mesos després de la primera declaració davant la jutge Lamela. Vila tornarà a coincidir amb els excompanys de Govern. Ara, al banc dels acusats. En l'escrit de defensa per rebutjar els delictes de malversació i desobediència, redactat per l'advocat Pau Molins, ja s'ha desmarcat de la resta de dirigents, a qui no considera "presos polítics". Sobre la desobediència, Molins sosté que Vila sempre va ser partidari de "promoure accions polítiques de consens, contràries a estratègies unilaterals". En relació a la malversació, la representació de l'exconseller subratlla que, des de la intervenció judicial sobre l'1-O, va ordenar al seu departament "no autoritzar cap contractació, despesa o pagament públic" relacionat amb el referèndum. Tot, sintetitzat en nou pàgines que allunya Vila dels fets de la legislatura, malgrat ser conseller fins al penúltim dia del mandat.
"Mai et podrem agrair prou el que has fet per Catalunya!", li va escriure Urkullu abans de la declaració d'independència; Vila no va aconseguir projectar aquella percepció al PDECat
Malgrat la distància que separa l'argumentari del dels presos, el lletrat de Vila ha format part del xat de coordinació en el qual s'han posat en comú les estratègies de defensa. Els advocats dels dirigents independentistes no esperen que la declaració de Vila suposi cap incriminació de la resta d'acusats per buscar un "avantatge competitiu" en la sentència. La convivència al judici no serà agradable, cert, però Vila sempre ha sabut navegar en situacions incòmodes. Li deu ser més difícil de digerir la llunyania del poder polític per a qui no amagava l'anhel per seure a la cadira de Palau, garant de la via dels matisos i del diàleg. "Mai et podrem agrair prou el que has fet per Catalunya! Dono gràcies a Déu per la teva intervenció", li va escriure Iñigo Urkullu el 26 d'octubre del 2017. Vila no va aconseguir que el que pensava el lehendakari fos la lectura generalitzada a Catalunya. Al judici serà l'ovella negra.