El segon sorteig de la Grossa de Cap d'Any serà recordat perquè el número guanyador del primer premi, el 91614, no s'ha venut, i per tant aquests diners es podran destinar al finançament de projectes del departament de Benestar social i Família. A més, el premi ha quedat desert en una segona edició del sorteig que, tot i l'augment de la tirada només ha arribat a unes vendes molt similars a les del 2013. 

Elsa Artadi, directora general de Tributs i Jocs, assumeix que la xifra de vendes ha servit únicament per “consolidar” el sorteig, sense cap creixement espectacular, ja que “hi havia la possibilitat de créixer o de caure i ens hem quedat al mig”, i apunta que el “handicap número u” de Loteria de Catalunya és “la identificació dels punts de vendes”. Malgrat tot, assegura que el 2015 tornarà a haver-hi sorteig 

-El primer número de la Grossa no s'ha venut. Loteria de Catalunya estava preparada per aquesta possibilitat?

-Sí, era una possibilitat que sabíem que existia, perquè sempre hi ha una probabilitat i per tant no ens ha sorprès. Hem venut la meitat de tot però no la meitat de cada numero, ja que s'han distribuït desigualment i per tant han quedat números sense vendre. Ara, això sembla una cosa sorprenent, però sempre pot passar i de fet passa també en altres loteries.

-Però s'ha venut el mateix que l'any passat, tot i haver augmentat la tirada i haver començat abans la campanya.

-Sí, hem venut si fa no fa el mateix que l'any passat. Quan ens vam plantejar aquest segon sorteig teníem moltes possibilitats i hi havia veus que deien que doblaríem en vendes i d'altres que passat l'efecte novetat no vendríem ni cinc. Hi havia la possibilitat de créixer molt o la de caure i ens hem quedat a l'escenari del mig. Estem satisfets, consolidem unes vendes que no són petites, parlem de molts milions d'euros i fem forat al mercat, però competim contra sortejos centenaris. La idea és seguir treballant i que els sorteig ens aporti diners.

-Però les novetats d'enguany respecte el 2013 han servit només per igualar resultats.

-Si no haguéssim sortit amb 50 milions i amb números de cent sèries, no hauríem venut 24 milions, perquè la major demanda que tenim és de número sencer. Més de 500 associacions han fet participacions i sabem que els ha anat bé perquè no han tornat res, en aquest sentit estem fidelitzant consumidors. A més, l'any passat érem una novetat i això ens donava més presència als mitjans, i a més hem vist que tenim problemes d'identificació, sabem que hi ha gent que demana la nostra loteria a les administracions de loteria de la xarxa estatal.

-Aquest és un problema històric de Loteries de Catalunya, que no compta amb una xarxa tan específica com la loteria espanyola.

-Sí, sabem que hem d'aconseguir que la gent s'habituï a reconèixer els nostres punts de venda.

-S'han venut 24 milions d'euros i la previsió global de premis era de repartir-ne 35. En cas que tots els premis s'haguessin venut, d'on haurien sortit els diners?

-Per aquest cas tenim una bossa de contingències en el pressupost. Hi ha una diferència entre les loteries passives, com la Grossa, i les actives, com la 6/49. En el primer cas els premis estan predefinits i en el segon depèn del què es juga, i per això loteries passives només se'n fan des del sector públic, perquè són un producte arriscat. Quan no cobreixes el 70 per cent has de tenir una bossa de contingència, perquè sempre pot passar que s'hagi de repartir més del que s'ingressa. En aquest sorteig hem tingut vuit milions de beneficis, però igual l'any vinent podria passar a l'inrevés, cal assegurar amb els anys i ser prudents, però en totes les loteries hi ha un fons de contingència que es va nodrint d'altres anys i d'altres productes. Ara, utilitzar aquest fons no és l'escenari ideal per l'entitat.

-De cara al 2015, preveuen ja algun canvi?

-De moment anem prenent nota de tot i després de Reis començarem a fer valoracions, però sabem que el handicap número u és el de la identificació dels punts de vendes.

-En tot cas, hi haurà Grossa el 2015?

-Sí, això segur.