Gairebé la meitat dels catalans, un 46,9%, creu que les persones en situació de pobresa ho són perquè volen, perquè s'acomoden a la seva situació o perquè depenen de les ajudes socials en lloc de buscar una solució. Així es desprèn de l'informe territorial de l'Enquesta d'Indicadors Nacionals d'Aporofòbia (EINA), elaborat per AporoLAB (IQS School of Management), amb la col·laboració de la Fundació la Caixa. L'estudi, elaborat a partir de les respostes de 953 entrevistes a Catalunya -6.000 a tot l'Estat-, analitza situacions quotidianes d'aporofòbia, terme que es fa servir per referir-se al rebuig, aversió, por o menyspreu cap a les persones pobres, sense recursos o en situació de sensellarisme.
En termes generals, fent la comparació amb les dades estatals, Catalunya presenta menys prejudicis sobre la pobresa que la mitjana de la població espanyola. Ara bé, hi ha algunes dades que sí que evidencien la percepció catalana en relació amb el sensellarisme. En detall, els catalans registren més rebuig declarat en situacions de contacte quotidià amb persones sense llar. Flavio Comim, codirector d'AporoLAB, remarca que la mitjana d'actituds aporofòbiques a Catalunya és superior que l'estatal. Aquestes són les dades clau que s'extreuen de l'informe EINA.
Conviure quotidianament amb la pobresa
Gairebé 2 de cada 10 persones es canviarien de lloc al transport públic. El 18,2% està d’acord amb canviar-se de seient si una persona sense llar s’asseu al seu costat, davant del 15,4% del conjunt d’Espanya. També hi ha més rebuig a Catalunya a l’entrada de persones sense llar en un bar. El 14,1% està d’acord a no deixar entrar una persona sense llar en un bar. A Espanya, d'acord amb les dades de l'informe, el percentatge és del 12%.
La relació amb les ajudes i l'habitatge
Gairebé la meitat dels catalans creu que les persones pobres depenen de les ajudes. Així mateix, més d’un terç de catalans creu que les persones pobres s’aprofiten dels subsidis. El 37,8% comparteix aquesta opinió, davant del 43% de la mitjana estatal. En aquesta línia, el 9,4% de catalans atribueix la pobresa a la mandra o a la manca de principis morals -menys que el 10,8% estatal-, i el 8,5% de catalans descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions.
En relació amb l'habitatge, una de cada cinc persones enquestades a Catalunya afirma que se sentiria incòmode amb habitatge públic al barri. En xifres, el 20,9% expressa incomoditat davant la construcció d’una promoció d'aquestes característiques al seu veïnat. La dada és lleugerament inferior al 23,3% estatal.
La fòbia a la pobresa creix entre els joves
Les dades de l'informe també mostren que la fòbia a les persones en situació de pobresa creix entre les noves generacions. En dades, el 20,2% dels joves de 18 a 24 anys descriu les persones pobres com a moralment inferiors o amb addiccions. Entre les persones de 65 anys o més, el percentatge baixa al 4,5%.
A més, el 23,8% dels joves es canviaria de lloc al transport públic si s’hi assegués una persona sense llar. Entre els més grans, és el 10,6%. També el 23,8% dels joves està d’acord a no deixar entrar una persona sense llar en un bar, davant del 10% de les persones de 65 anys o més. El 31% dels joves també se sentiria incòmode amb una promoció d’habitatge públic al barri, davant del 15,7% de la franja més gran de població.
Més enllà de les dades sobre la convivència quotidiana amb les persones en situació de pobresa, l'estudi estableix una relació clara entre el perfil ideològic -declarat en les respostes de l'enquesta- i la tipologia de les respostes. Per exemple, el 23,5% de les persones enquestades que combreguen amb una ideologia de dretes o d'extrema dreta creu que qui és pobre ho és per mandra. En canvi, els qui tenen una ideologia d'esquerres, el percentatge és del 3,8%.
