El candidat François Fillon és un polític assetjat per l’escàndol, però no està disposat a llançar la tovallola. Avui, en roda de premsa, ha deixat anar llast i ha demanat perdó per haver contractat la seva dona i dos fills. El Peneloppegate (l’ingrés per part de la seva dona de prop de 900.000 euros per una suposada feina fictícia que ha posat a la llum Le Canard Enchaîné) l’empaita i l’ha forçat avui a dir literalment: “Demano excuses als francesos”.

Segons Fillon, contractar els parents directes va ser una equivocació, però no pas una il·legalitat, ja que la llei francesa ho permet. La situació seria, com  a mínim, poc ètica. El problema és que no hi ha proves que realment la senyora Fillon es dediqués a la tasca d’assessora parlamentària de l’home que ara somia –serà un miratge?- a viure al Palau de l’Elisi, on el socialista François Hollande ja fa les maletes.

Fa ben poc, Fillon era un líder orgullós, que havia vençut sense contemplacions figures aparentment amb més pes que ell, com Nicolas Sarkozy i Alain Juppé. Avui és un candidat en dificultats que mostra la ferida en el rostre. Però queda clar que no es rendirà fàcilment. De moment, ha creat un comitè polític que aplega figures dels diferents sectors del partit Els Republicans. Ha dedicat el cap de setmana a conversar telefònicament amb Sarkozy, Juppé i tots els barons de la dreta i ha integrat polítics propers a ells en el nucli dur de la campanya.

Macron ja és segon

Un efecte de l’esclat de l’escàndol és que Fillon ha caigut en els sondejos. Qui puja ara és Emmanuel Macron, el candidat independent, ex-ministre d’Economia d’Hollande, a qui una enquesta li dóna la segona posició amb un 22-23% darrera de Marine Le Pen (26-27%) amb Fillon, fins ara gran favorit, en tercera posició fregant el 20%.

Si el centrista François Bayrou optés per presentar-se a l’Elisi, això encara podria perjudicar més Fillon. La política francesa és ara mateix un cau de conspiracions amb un munt de personatges amb els ulls en els sondejos que van apareixent cada dia. Fillon encara espera remuntar i que la ciutadania oblidi els seus afers. Però si no aconsegueix aturar l’hemorràgia i Macron apareix com una opció, acaronada finalment per un ampli sector de l’electorat socialista, els dies de Fillon poden estar comptats.