Ha passat un any i mig des del dia en què una parella d'ancians del barri del Poblenou de Barcelona es fregaven els ulls mentre lamentaven el que tenien al davant: havia aparegut una tanca de més de dos metres d'alçada a la plaça on cada dia paraven a descansar quan anaven a fer encàrrecs. Ho explicaven a Nació. Es tractava de la plaça Mercè Sala, una zona d'estada i de pas. Les barres metàl·liques les havien instal·lat una agrupació de propietaris de pisos i oficines de l'entorn amb el vistiplau de l'Ajuntament de Barcelona. I des de llavors ha passat un any i mig.
En aquest temps hi han conviscut la indignació de molts veïns amb protestes al carrer, els titubejos del consistori, la convicció dels promotors de la tanca contra la presència de persones sense llar a la zona, les reunions tibants entre totes les parts i, finalment, l'acord. Segons expliquen els implicats a aquest diari, finalment la tanca desapareixerà. Però no del tot.
El pacte té quatre eixos. El primer, segons els plans que hi ha sobre la taula, implica que en el futur es retirarà de la plaça Mercè Sala la tanca privada que actualment envolta tota una zona que abans era de pas. Per contra, com a segon punt clau, se cedirà de manera parcial a la petició dels veïns i propietaris d'habitatges i oficines, tot desplegant un nou tancat amb un perímetre més reduït que permeti clausurar els punts d'accés als edificis i els porxos d'una de les finques.
La tercera decisió inclou que l'acord de remodelació de la plaça afegeixi un guany d'espai públic: el solar abandonat que queda enganxat a les finques es transformarà en una zona verda a proposta dels veïns. I en quart lloc, malgrat l'oposició inicial dels que criticaven "la privatització" de l'espai, l'entesa estableix que des d'aquest mateix agost passat i fins que comencin les obres de la nova urbanització es tancarà la plaça cada nit amb un cadenat del qual s'encarregarà personal de Parcs i Jardins. Això es pot allargar uns dos anys, apunten els càlculs municipals.
El pacte ha estat sofert i l'aposta final ha defugit el maximalisme inicial, quan el govern municipal -llavors encara format per comuns i socialistes- va assegurar que la instal·lació d'aquella tanca privada havia estat un error i que es retiraria ràpidament. En aquell moment, els propietaris insistien: "Ja no poden tocar la tanca perquè és privada. S'ha fet tot perfecte, seguint els procediments que tocaven. I ara se'ns diu que si ens la volguessin treure, haurien d'anar a una instància judicial que ens donaria la raó", deia el president de la mancomunitat.
La situació s'havia convertit en un afer curiós. El mateix consistori que havia validat internament tot el pla d'instal·lació de la tanca a petició d'uns privats, en trobar-se les queixes d'una part del veïnat de l'entorn de la plaça, es posava les mans al cap i defensava retirar-la. "Quan ho vam veure es va detectar que, per més que els aspectes tècnics i l'homologació de la tanca fossin correctes, l'afectació sobre la qualitat de l'espai públic era excessiva", explica ara el gerent del districte de Sant Martí, Josep Garcia Puga. Mentrestant, els propietaris, que ja s'havien gastat en conjunt 52.104 euros, se'n feien creus. I entre declaracions d'intencions, peticions allunyades i consultes jurídiques, començaria un procés llarg.
Dues postures veïnals ben allunyades
Les posicions van quedar clares ràpidament. Els propietaris d'aquests nous pisos i d'oficines -on també hi ha habitatges amb llicència turística- denunciaven que la presència de persones sense llar sota la porxada d'un dels blocs implicava que apareguessin escenes de brutícia i restes fisiològiques de manera habitual. També apuntaven a alguna escena de tensió o baralla. En aquest sentit, el gerent del districte de Sant Martí resol que és possible que s'hagi donat algun episodi d'estira-i-arronsa entre persones que habiten al carrer, però hi afegeix un matís: "Si em pregunta si hem tingut algun acte de violència destacable en aquest punt, com a mínim en els darrers quatre anys, la resposta és no".
Des de l'altra banda del veïnat tot es veu d'una manera ben diferent. Veïnes implicades en la recuperació de l'esperit obert de la plaça Mercè Sala segueixen considerant que això és una privatització i lamenten el relat dels propietaris dels pisos. "A les reunions es veia. Sembla que visquin en un altre món, perquè es capfiquen amb què tot és molt perillós i no els treus d'aquí", diu Isabel Vázquez, qui viu a pocs metres de la plaça. De fet, els propietaris van arribar a acumular un document de 180 pàgines amb fotografies i denúncies que van fer arribar a l'Ajuntament. "Esclar que hi ha hagut persones sense sostre de manera més o menys habitual, però mai he vist cap follón", s'hi suma Cristina Santamaria, una altra dona que viu a tocar de la zona.
Sigui com sigui, sobre l'origen de la tanca, que va començar sent incert, des del govern del districte assenyalen que l'explicació és que aquesta illa havia estat dissenyada amb un projecte de remodelació proposat pels propietaris i habitants dels edificis que van arribar en el marc del desplegament del 22@, una pràctica habitual en aquest sector caracteritzat per barrejar oficines i pisos relativament nous. Com ja existia aquest formalisme, amb el temps "la mateixa mancomunitat va presentar una moficiació de la urbanització", exposa Garcia Puga. És aquesta realitat la que va possibilitat el canvi urbanístic, que va anar passant de despatx en despatx acumulant signatures de validació. "No es por fer a tot arreu. Per exemple, com a privat jo puc plantejar tancar plaça Catalunya? Doncs no", estableix.
Des de l'Associació de Veïns i Veïnes (AVV) del Poblenou també s'ha jugat un paper determinant. Els representants del veïnat del barri han assistit a les trobades en què el districte ha intentat conciliar les parts, una vegada constatada la tensió, i des del primer moment han fet costat als detractors de la tanca. "Una cosa és que hi hagi nous espais, com els interiors d'illa, que es decideixen tancar d'inici, i una de molt diferent és que allò que va ser un guany popular d'espai públic, com és el referent de la plaça Mercè Sala, es decideixi tancar per iniciativa privada", enraona Toni Coll, membre de l'AVV del Poblenou.
En el seu cas, entén que els propietaris estan en el seu dret de demanar el que considerin, però les crítiques apunten cap al paper que van jugar els serveis municipals. "Els veïns que van demanar la tanca ho van fer tot bé, si tenen l'opinió que això s'ha de tancar. El que molesta és que l'Ajuntament ho accepti i un dia la resta del veïnat s'ho trobi sense més", aprofundeix la mateixa veu.
El serrell pendent: possible compensació als privats
Des del districte consideren que és poc probable que un cas tan flagrant es repeteixi, però remarquen que hi ha altres comunitats en què els propietaris han demanat encerclar un espai públic per tancar-los de nit i que se'ls hi ha concedit. De la mateixa manera, finalment els veïns promotors de la clausura de la plaça Mercè Sala tindran un sistema similar.
Hi haurà una tanca que evitarà la pernoctació de persones sense llar a la zona d'accés als edificis, inclosa l'antiga xemeneia de Can Gili Vell. El pas quedarà barrat cada nit i fins al matí següent i només hi podran accedir-hi els veïns i treballadors amb una clau. Això s'ha decidit fer així "per tal d'evitar espais foscos, casos d'incivisme i mals usos que poden provocar molèsties als veïns i veïnes de la zona", comuniquen fonts oficials de l'executiu municipal, en mans d'un PSC que governa en solitari.
També reivindiquen que aquest futur canvi "té l'acord" dels habitants de l'entorn de la plaça Mercè Sala i que ara falta un últim serrell: "un acord amb la comunitat promotora per tal de fixar el rescabalament que comporti la retirada d'una part de la tanca que es va instal·lar". Així, s'obre la porta a alguna mena de compensació cap als privats.
La lluita veïnal activa un espai abandonat
Mentrestant, Josep Garcia Puga calcula que les obres podrien començar "el segon o tercer trimestre del 2026" perquè entremig s'ha de redactar el projecte de transformació, aprovar-lo internament i després licitar-ne les obres. Aquesta nova urbanització, però, almenys satisfà míninament els veïns indignats amb la tanca pel guany de l'espai del solar abandonat que es troba a la cantonada del passatge Mas de Roda amb el carrer Roc Boronat, fins ara qualificat d'equipament.
La idea és deixar-ho com a zona verda i que habiliti un nou pas -durant el dia- que permeti creuar tota la illa en diagonal. A més, aquest nou espai també quedarà fora del tancat definitiu. Si no hi ha cap gir de guió, el traç gruixut estableix que aquest és el final del serial de la tanca de la plaça Mercè Sala.