L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ja té pla d'urbanisme verd. Fins i tot l'hi ha posat un nou nom: "Urbanisme climàtic". El segell presentat s'allunya nitídament de la línia de treball marcada pels governs anteriors compartits entre comuns i socialistes, llavors liderats per Ada Colau. El batlle barceloní proposa "una nova etapa", "una nova forma de fer" i es planteja "canviar la mirada sobre com transformar la ciutat". Així, s'ha evitat fer menció a noves intervencions sobre carrers amb molt de trànsit per convertir-los en eixos verds, per exemple. I s'ha apostat per un nou model. Aquesta via es presenta com la gran recuperació dels espais buits de la ciutat, els racons "sense ús" o "amb molt poc ús", ha dit Collboni. Es tracta de placetes, solars pendents d'urbanitzar, espais entre edificis o cantonades. Aquest mandat es vol arranjar tot un cúmul de bocins de la ciutat que si se sumen, arriben a les 22,3 hectàrees. Això suposa guanyar més verd que el que hi ha a tot el Parc de la Ciutadella (16,3 Ha).
L'anunci preveu destinar 150 milions d'euros aquest mandat a intervenir sobre espais que han de ser senzills de transformar perquè ja tenen la qualificació de zona verda i simplement ningú els havia acabat d'arranjar mai. La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, els ha definit com aquells punts de la ciutat en que "hi passem per davant sense adonar-nos-en" i ha reivindicat la possibilitat de guanyar-hi verd ràpidament. A més, el pla inclou també utilitzar les teulades d'edificis públics (10) o les mitgeres de diversos blocs (60). També s'integrarà el pla d'ombres per lluitar contra els efectes de la calor.
El pla també inclou recuperar i millorar interiors d'illa, la gran promesa urbanística del PSC pel que fa al guany de vegetació a la trama urbana durant l'última campanya electoral. Llavors, l'alcaldable socialista va presentar com a model alternatiu a les superilles la recuperació de 30 nous interiors d'illa a l'Eixample en vuit anys. Ara, la iniciativa formal presentada per l'Ajuntament de Barcelona assegura que aquest mandat se'n faran 10 de nous (i se'n milloraran 8 d'existents). La desena de noves zones verdes que apareixeran entre edificis de veïns, però, no està previst que siguin totes al districte central de la ciutat. N'hi haurà algun cas, però no serà predominant. De fet, els tres primers anunciats són a les Corts, Sant Andreu i Horta-Guinardó.
Així, el gruix de la trentena de nous interiors d'illa promesos a l'Eixample salten de mandat. El govern municpal remarca que la complexitat dels acords urbanístics necessaris en aquesta zona requereix més temps per preparar "un instrument" que a partir de 2027 permetria fer una gran intervenció a les zones del centre de la ciutat. Aquest serà el mandat de preparar-lo, asseguren, mentre miren a altres punts de Barcelona. De fet, Jaume Collboni ha remarcat que no només manté aquella promesa, sinó que s'ha decidit ampliar mires a altres punts del territori. "Quan parlàvem de la recuperació d'interiors d'illa, sempre pensàvem en l'Eixample. Ara diem, no només a l'Eixample: a tota la ciutat", ha reblat.
Sigui com sigui, la voluntat del govern Collboni l'ha comandat l'arquitecta en cap de l'Ajuntament, Maria Buhigas, i busca incidir en unes zones de la ciutat que fins ara no havien tingut prou atencions, explica. De fet, els càlculs municipals estableixen que hi ha un 24% de la superfície de tota la capital catalana que es pot considerar "buida" i "sense categoria". És a dir, que en aquell sòl no hi ha un edifici amb ús, però tampoc un carrer, una plaça, ni un jardí. El conjunt d'aquests esapsi detectats arribarien a les 100 hectàrees i, de moment, el consistori ja té un pla per intervenir-hi en una quarta part.
L'Ajuntament ha preparat unes simulacions gràfiques en què s'explica com es pensa actuar en aquestes zones. Un dels espais ja en obres és l'encreuament entre els carrers Burgos i Sagunt, davant l'escola de Cal Maiol, al barri de Sants. En aquest cas, es tracta d'una cantonada que requereix un enderroc on apareixeran zones d'estada, vegetació i ombra, però que també implicarà l'arribada de verd a una paret mitgera o al sostre del centre educatiu.
Altres exemples se centren a dibuixar els canvis potencials en un interior d'illa, on també s'integren zones de joc. O, per exemple, l'ús "interbloc". Aquesta darrera intervenció fa referència a l'arranjament de zones que envolten blocs residencials.
Entre els punts definits que ja ha anunciat el consistori barceloní hi ha la coberta del dipòsit del Rei Martí, l'espai entre blocs dels edificis del carrer Juan Mena, la coberta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb els Jardins Oriol Martorell o l'entorn de l'escola Sant Martí.
Pel que fa als interiors d'illa, els tres projectes nous confirmats són a la illa Danubi (les Corts), al número 34 del carrer Estoril (Horta-Guinardó) i a la illa Colorantes (Sant Andreu). A banda, quedaran set iniciatives més que es descobriran al llarg del mandat. I pel que fa a la millora dels interiors d'illa, el consistori ha anunciat que actuarà d'entrada a tres jardins: Beatriu de Provença, Clotilde Cerdà i Emma de Barcelona. En aquest cas, sí que es troben tots a l'Eixample.
Amb una reacció immediata, els comuns han sortit al pas de l'anunci de Collboni amb una crítica contundent. "Tenim una proposta que només suma 20 hectàrees per un mandat, ni una quarta part de les més de 90 hectàrees de verd que Barcelona en Comú hem fet els últims vuit anys”, ha reblat l'actual portaveu de BComú i anterior màxima responsable d'Urbanisme al govern local, Janet Sanz. De fet, en la mateixa línia, considera que l'alcalde socialista "renuncia tant als eixos verds com als interiors d'illa" amb aquest pla. Des del govern municipal, en canvi, reivindiquen que se segueixen mantenint plans de transformació sobre vies que els comuns consideraven eixos verds, com la reforma de l'avinguda Meridiana.