21
d'abril
de
2023, 20:00
Actualitzat:
25
d'abril,
16:14h
Una parella de veïns històrics de barri del Poblenou de Barcelona passeja per davant de la plaça que fins ara utilitzaven com a punt de descans mentre feien encàrrecs i se la troben envoltada d'una tanca que la setmana passada no hi era. "És una pena tremenda que l'hagin tancat", diu Enric Navarro, de 88 anys. La seva dona, Carmen Valcárcel, hi aprofundeix. "Jo si em diuen que servirà perquè tirin enrere la reixa, em manifestaria". La parella s'ha trobat la tanca que envolta la plaça de Mercè Sala i han donat per fet que el que fins ara havia estat un espai obert al públic, als seus ulls, ara és privat. I només tenen raó de manera parcial, si bé la lectura que fan ells és la mateixa impressió que s'endú la majoria dels passejants.
La tanca de més de dos metres d'alçada que ha aparegut al voltant de la plaça Mercè Sala és el resultat d'una iniciativa privada dels propietaris dels habitatges i les oficines que envolten l'espai. Són tres comunitats de veïns, un espai de treball i un pàrquing. A finals de 2020 van presentar el projecte, i els permisos i tràmits tècnics han anat avançant a l'Ajuntament de Barcelona sense que hi hagi aparegut cap oposició. Tant és així que seran treballadors municipals de Parcs i Jardins els que a partir d'ara s'acostin per tancar l'accés a la plaça amb clau cada nit a les 22h i vindran a obrir-la cada matí a les 8h. Durant el dia, la tanca envoltarà la major part de l'entorn de la plaça, però hi haurà dues portes que es mantindran obertes.
L'argument esgrimit pels impulsors de la tanca és que volen seguretat, després d'haver acumulat fins a "més de 40 denúncies per actes incívics o de seguretat" els últims anys, diu el president de la mancomunitat. A més, amb aquesta intervenció assegura que buscaven "donar vida a una plaça que fins ara era de pas", i remarquen que fins i tot plantejaven invertir ells mateixos en grans testos per sumar verd i altres elements per "fer barri". Aquestes intervencions, però, han acabat quedant fora del projecte inicial. I ara conversen amb l'Ajuntament els canvis que han de venir.
Per ells, finalment, el cost de l'obra s'ha quedat en 52.104 euros i l'han pagat entre tots els propietaris implicats. En el cas d'una de les comunitats, això ha implicat que paguessin 500 euros cada llar. "Al final el que volem és que tenir seguretat a partir de les deu de la nit. I això només ho sabem els que hi vivim", resumeix el president.
Si bé tant els uns com els altres mantenen un tarannà dialogant, i no tenen cap inconvenient a compartir debat a la plaça mateix o en reunions amb l'Ajuntament, les posicions estan fermament allunyades al barri. L'entorn veïnal que no forma part de les comunitats de propietaris que han dut a terme l'actuació i que s'ha mobilitzat ho té clar. Volen que es retiri la tanca. "És l'única sortida acceptable", remarca Joan Maria Soler, el portaveu de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou sobre la matèria. "Seria un precedent bastant greu. No entenem com els propietaris d'uns lofts i uns quants pisos més se n'han sortit amb tanta facilitat a l'hora de tancar una plaça pública. Fa de barrera", afegeix el representant veïnal.
"Fa la sensació que això segueix la tendència que es dona a totes les grans ciutats on apareix la gentrificació, que s'acaba donant peu a què uns pocs privatitzin espai públic", enraona Margarita Triguero Mas, veïna de la zona i part implicada en les reunions amb el govern municipal sorgides arran de la indignació amb l'obra. Es refereix al tancament que es farà cada nit, però també a l'existència de la nova tanca durant la resta del dia: "fa que no ens hi sentim benvinguts". "Els propietaris al·leguen inseguretat i fan reclamacions de tota mena, però només tenen raó en un de 10 punts. Aquí no hi ha festes ni ens consten problemes de soroll. És veritat que en alguna ocasió es poden trobar algú pixant o fent alguna cosa que no toca, però això es pot abordar d'altres maneres", resol Lluís Santos, un altre dels veïns mobilitzats.
Entre els moviments de la zona ja s'ha començat a promoure una campanya veïnal amb el lema "Avall la tanca". Un d'aquests col·lectius és l'Observatori de Barris del Poblenou, que denuncia que és "molt sorprenent" que l'Ajuntament hagi donat permís a aquesta obra. "Com algú pot demanar una llicència per actuar en un espai públic, que et diguin que sí, tancar-ho, i pagar-ho?", es pregunta Albert Valencia, membre de la plataforma. En el mateix sentit, subratlla que aquesta és "l'única plaça de la zona" i recorda que l'entorn veïnal sempre hi ha tingut una vinculació especial, com quan es batallava perquè portés el nom de "plaça de les dones del barri de la Plata" i no la referència actual a una militant del PSC i expresidenta de Renfe.
Sigui com sigui, el debat sobre aquest espai pròxim a uns edificis que venien a substituir l'existència de l'antiga fàbrica de la Farinera ve de llarg. En el porxo que emergeix sota l'edifici d'oficines que dona al carrer Doctor Trueta i a la plaça, especialment durant la pandèmia es va convertir en refugi habitual de persones sense llar. Els habitants dels edificis del voltant, en trobar-se situacions d'incomoditat i algun conflicte puntual, van decidir aixecar una protecció arquitectònica de la zona del porxo. Això complicava l'accés als qui utilitzaven aquell espai per fer-hi vida. Un exemple del que es coneix com a arquitectura hostil, i que deixa centenars d'exemples arreu de la ciutat.
Sigui com sigui, la mesura els va funcionar. I des de llavors es va acabar amb la presència permanent de persones sense llar a la zona de la porxada. Ara bé, això no va comportar que s'acabessin les ambicions dels veïns propietaris, que van seguir dissenyant el projecte d'intervenció a la plaça. I que ara ja han aconseguit tirar-lo endavant.
Però no està clar que la reixa hagi vingut per quedar-se. Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona remarquen que l'obra no suposa "en cap cas" que es produeixin "canvis de la qualificació urbanística de l'espai públic". Així, també afegeixen que està en contacte amb l'entorn afectat per "avaluar possibles solucions per trobar el consens entre els diferents interessos legítims que suscita aquesta instal·lació".
Això, en essència, ve a dir que s'està estudiant què implicaria desfer l'embolic i retirar la reixa que administrativament s'ha permès. Així ho han expressat representants municipals en trobades amb els veïns indignats. Fonts consultades per Nació confirmen que hi ha una part del govern municipal incòmoda amb l'aixecament d'aquesta tanca. Ara bé, el difícil és la gestió de l'actual escenari. D'entrada, el canvi suposaria una indemnització als propietaris que han pagat l'obra, i tampoc no es descarten altres escenaris. Aquesta és una de les reticències que fan que s'hagi d'estudiar bé el cas, que políticament no havia estat supervisat fins que no ha sorgit la polèmica veïnal, tant al carrer com a les xarxes socials. Igualment, fonts municipals remarquen que hi ha almenys un altre cas de comunitats de propietaris que han fet una actuació similar al districte de Sant Martí: en aquest cas, amb el tancament nocturn de l'illa dels carrers Tànger, Pamplona, Sancho de Ávila i Zamora, també pagat pels privats.
De moment, a la plaça de Mercè Sala, entre els posicionaments d'uns i altres, hi ha una proposta que podria acabar imposant-s'hi, si es retirés la tanca actual. Es tracta de fer un tancament nocturn d'una zona molt més reduïda de la plaça, que es limitaria a l'entorn interior del voltant de la xemeneia fabril. És una possibilitat que alguns dels veïns crítics trobarien acceptable. L'acord per aclarir el futur definitiu de la plaça Mercè Sala, però, encara és difícil d'endevinar.
La tanca de més de dos metres d'alçada que ha aparegut al voltant de la plaça Mercè Sala és el resultat d'una iniciativa privada dels propietaris dels habitatges i les oficines que envolten l'espai. Són tres comunitats de veïns, un espai de treball i un pàrquing. A finals de 2020 van presentar el projecte, i els permisos i tràmits tècnics han anat avançant a l'Ajuntament de Barcelona sense que hi hagi aparegut cap oposició. Tant és així que seran treballadors municipals de Parcs i Jardins els que a partir d'ara s'acostin per tancar l'accés a la plaça amb clau cada nit a les 22h i vindran a obrir-la cada matí a les 8h. Durant el dia, la tanca envoltarà la major part de l'entorn de la plaça, però hi haurà dues portes que es mantindran obertes.
L'argument esgrimit pels impulsors de la tanca és que volen seguretat, després d'haver acumulat fins a "més de 40 denúncies per actes incívics o de seguretat" els últims anys, diu el president de la mancomunitat. A més, amb aquesta intervenció assegura que buscaven "donar vida a una plaça que fins ara era de pas", i remarquen que fins i tot plantejaven invertir ells mateixos en grans testos per sumar verd i altres elements per "fer barri". Aquestes intervencions, però, han acabat quedant fora del projecte inicial. I ara conversen amb l'Ajuntament els canvis que han de venir.
Per ells, finalment, el cost de l'obra s'ha quedat en 52.104 euros i l'han pagat entre tots els propietaris implicats. En el cas d'una de les comunitats, això ha implicat que paguessin 500 euros cada llar. "Al final el que volem és que tenir seguretat a partir de les deu de la nit. I això només ho sabem els que hi vivim", resumeix el president.
Oposició veïnal i crítica al tancament d'un espai públic
Si bé tant els uns com els altres mantenen un tarannà dialogant, i no tenen cap inconvenient a compartir debat a la plaça mateix o en reunions amb l'Ajuntament, les posicions estan fermament allunyades al barri. L'entorn veïnal que no forma part de les comunitats de propietaris que han dut a terme l'actuació i que s'ha mobilitzat ho té clar. Volen que es retiri la tanca. "És l'única sortida acceptable", remarca Joan Maria Soler, el portaveu de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou sobre la matèria. "Seria un precedent bastant greu. No entenem com els propietaris d'uns lofts i uns quants pisos més se n'han sortit amb tanta facilitat a l'hora de tancar una plaça pública. Fa de barrera", afegeix el representant veïnal."Fa la sensació que això segueix la tendència que es dona a totes les grans ciutats on apareix la gentrificació, que s'acaba donant peu a què uns pocs privatitzin espai públic", enraona Margarita Triguero Mas, veïna de la zona i part implicada en les reunions amb el govern municipal sorgides arran de la indignació amb l'obra. Es refereix al tancament que es farà cada nit, però també a l'existència de la nova tanca durant la resta del dia: "fa que no ens hi sentim benvinguts". "Els propietaris al·leguen inseguretat i fan reclamacions de tota mena, però només tenen raó en un de 10 punts. Aquí no hi ha festes ni ens consten problemes de soroll. És veritat que en alguna ocasió es poden trobar algú pixant o fent alguna cosa que no toca, però això es pot abordar d'altres maneres", resol Lluís Santos, un altre dels veïns mobilitzats.
Entre els moviments de la zona ja s'ha començat a promoure una campanya veïnal amb el lema "Avall la tanca". Un d'aquests col·lectius és l'Observatori de Barris del Poblenou, que denuncia que és "molt sorprenent" que l'Ajuntament hagi donat permís a aquesta obra. "Com algú pot demanar una llicència per actuar en un espai públic, que et diguin que sí, tancar-ho, i pagar-ho?", es pregunta Albert Valencia, membre de la plataforma. En el mateix sentit, subratlla que aquesta és "l'única plaça de la zona" i recorda que l'entorn veïnal sempre hi ha tingut una vinculació especial, com quan es batallava perquè portés el nom de "plaça de les dones del barri de la Plata" i no la referència actual a una militant del PSC i expresidenta de Renfe.
Un debat amb història acumulada
Sigui com sigui, el debat sobre aquest espai pròxim a uns edificis que venien a substituir l'existència de l'antiga fàbrica de la Farinera ve de llarg. En el porxo que emergeix sota l'edifici d'oficines que dona al carrer Doctor Trueta i a la plaça, especialment durant la pandèmia es va convertir en refugi habitual de persones sense llar. Els habitants dels edificis del voltant, en trobar-se situacions d'incomoditat i algun conflicte puntual, van decidir aixecar una protecció arquitectònica de la zona del porxo. Això complicava l'accés als qui utilitzaven aquell espai per fer-hi vida. Un exemple del que es coneix com a arquitectura hostil, i que deixa centenars d'exemples arreu de la ciutat. Sigui com sigui, la mesura els va funcionar. I des de llavors es va acabar amb la presència permanent de persones sense llar a la zona de la porxada. Ara bé, això no va comportar que s'acabessin les ambicions dels veïns propietaris, que van seguir dissenyant el projecte d'intervenció a la plaça. I que ara ja han aconseguit tirar-lo endavant.
L'Ajuntament estudia retirar la tanca que ha permès
Però no està clar que la reixa hagi vingut per quedar-se. Fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona remarquen que l'obra no suposa "en cap cas" que es produeixin "canvis de la qualificació urbanística de l'espai públic". Així, també afegeixen que està en contacte amb l'entorn afectat per "avaluar possibles solucions per trobar el consens entre els diferents interessos legítims que suscita aquesta instal·lació". Això, en essència, ve a dir que s'està estudiant què implicaria desfer l'embolic i retirar la reixa que administrativament s'ha permès. Així ho han expressat representants municipals en trobades amb els veïns indignats. Fonts consultades per Nació confirmen que hi ha una part del govern municipal incòmoda amb l'aixecament d'aquesta tanca. Ara bé, el difícil és la gestió de l'actual escenari. D'entrada, el canvi suposaria una indemnització als propietaris que han pagat l'obra, i tampoc no es descarten altres escenaris. Aquesta és una de les reticències que fan que s'hagi d'estudiar bé el cas, que políticament no havia estat supervisat fins que no ha sorgit la polèmica veïnal, tant al carrer com a les xarxes socials. Igualment, fonts municipals remarquen que hi ha almenys un altre cas de comunitats de propietaris que han fet una actuació similar al districte de Sant Martí: en aquest cas, amb el tancament nocturn de l'illa dels carrers Tànger, Pamplona, Sancho de Ávila i Zamora, també pagat pels privats.
De moment, a la plaça de Mercè Sala, entre els posicionaments d'uns i altres, hi ha una proposta que podria acabar imposant-s'hi, si es retirés la tanca actual. Es tracta de fer un tancament nocturn d'una zona molt més reduïda de la plaça, que es limitaria a l'entorn interior del voltant de la xemeneia fabril. És una possibilitat que alguns dels veïns crítics trobarien acceptable. L'acord per aclarir el futur definitiu de la plaça Mercè Sala, però, encara és difícil d'endevinar.