Cada 8 de març recordem la lluita històrica de les dones per la igualtat, la justícia i els drets humans. Així mateix, es diu que el Dia Internacional de les Dones hauria de ser tot l’any, sense cap necessitat d’un dia commemoratiu. Actualment, però, encara cal que hi hagi un dia dedicat a totes les dones per conscienciar sobre les discrmininacions i les desigualtats que pateixen en diversos àmbits, com ara a la feina, a l’esport i a la llar.
Amb motiu del 8-M, hem elaborat un glossari a partir del Termcat per repassar conceptes bàsics en català entorn d’aquest dia commemoratiu i reivindicatiu. Alguns són neologismes o termes teòrics, i d’altres, paraules que llegim i sentim habitualment però que encara no sabem ben bé què volen dir. Al capdavall, però, tots aquests conceptes són útils per ajudar a detectar abusos, agressions i violències o reclamar la igualtat sense estereotips de gènere.
1. Assetjament sexual
Primer de tot, cal tenir clar que l’assetjament sexual és un delicte. El cas públic més recent és el d’un professor de la Universitat de Barcelona que han apartat arran d’una denúncia d’una alumna per assetjament sexual. A més, la mateixa universitat ha explicat que entre el 2023 i el 2024 van rebre 39 denúncies i van obrir cinc expedients disciplinaris per conductes masclistes i casos d’assetjament sexual. Amb tot, aquest delicte consisteix a sol·licitar favors de naturalesa sexual d’una manera ofensiva, humiliant i intimidatòria per a la persona afectada.
2. Agressió sexual
En aquest cas, també cal parlar de delicte. Els últims dos casos mediàtics entorn d’aquest delicte han estat els de Saül Gordillo i Íñigo Errejón. Principalment, consisteix a fer actes de caràcter sexual sense arribar a l’accés carnal quan es fa servir força o intimidació, quan la víctima està privada de raó o de sentits, quan s’abusa de la seva alienació o quan té menys de 12 anys.
3. Biaix de gènere
El biaix de gènere és el resultat d’un plantejament erroni d’igualtat o de diferències entre dones i homes que causa una situació desigual i discriminatòria per a un gènere respecte de l’altre. Són exemples de biaix de gènere la infrarepresentació d’un gènere i la sobrerepresentació de l’altre en un àmbit determinat, l’extrapolació a dones dels resultats d’assaigs clínics fets bàsicament en mostres masculines o l’atenció diferenciada entre homes i dones basada en prejudicis i en falses assumpcions i no en diferències biològiques.
4. Bretxa de gènere
Quan es parla de bretxa de gènere, en general es fa referència a la diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit. Per exemple, la Cambra de Comerç apunta que la presència de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses a Catalunya només ha augmentat un 0,6% entre el 2018 i el 2024. En concret, però, també es pot parlar de bretxa salarial de gènere, que és la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones.
5. Conciliació
Avui dia és molt difícil conciliar, sobretot en el cas de les dones. En termes generals, la conciliació de la vida laboral i familiar és la compatibilització més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. Per exemple, una víctima de violència masclista explicava recentment a Nació com, després de fugir de l’exmarit i de casa amb tres fills, tota sola li és impossible mantenir una feina i conciliar.
6. Cosificació
La cosificació és el fet de degradar una persona, una classe de persones o un animal a la condició d’objecte. Fa tot just una setmana, per exemple, es va fer públic que un forn de pa de Barcelona emet un anunci que cosifica les dones. De fet, l’Institut Català de les Dones ha denunciat que el vídeo, que mostra dones en roba interior mentre fan veure que fan pa, atès que “contribueix a sostenir la discriminació” i “porta a la interpretació generalitzada que el cos de les dones és un objecte d’ús”.
7. Empoderament
Aquest terme ens ha arribat de la paraula empowerment de l’anglès. En un principi, el Termcat va optar per la forma apoderament, perquè considerava que empoderamentera un calc de l’anglès. Finalment, però, es va decantar per empoderament perquè era molt més precís semànticament per al nou significat del terme. Així mateix, l’empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
8. Feminisme
Actualment, molta gent encara no té clar què significa el feminisme. Com a resum, és unaposició teòrica, política i social que defensa i reivindica la igualtat de dones i homes en drets, llibertats i oportunitats, a partir de l’evidència empírica que constata la desigualtat per raó de sexe que pateixen les dones davant dels homes en tots els àmbits socials. Ara bé, el feminisme té un caràcter crític i plural que inclou diferents corrents de pensament. Per això, els diferents feminismes es determinen per la manera com es defineix la inferioritat de condicions de les dones i les fites que es reivindiquen. En aquest sentit, es pot identificar el feminisme de la diferència, el feminisme de la igualtat, el feminisme liberal, el feminisme radical i el feminisme descolonial, entre d’altres.
9. Masclisme
El Termcat defineix el masclisme com a conjunt d’idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l’home, com a mascle, sobre la dona i com a conjunt de creences, actituds, conductes i pràctiques socials destinades a justificar i promoure el manteniment d’un tracte discriminatori contra les dones. En aquest reportatge a Nació, diversos testimonis expliquen la cara més crua de la violència masclista.
10. Misogínia
En la mateixa línia, hi ha el terme misogínia, que significa aversió cap a les dones i tot el que representa la condició femenina. A diferència del masclisme, però, la misogínia no defensa la superioritat de l’home sobre la dona, sinó la necessitat d’alliberar-se de la dependència i la influència femenines.
11. Patriarcat
Des de les albors de la humanitat i fins a mitjan segle XX, diu el Termcat, totes les societats han estat patriarcals. Amb tot, el patriarcat és una forma d’organització social, política i econòmica basada en la dominació del pare, especialment a partir del control de la reproducció humana, que reserva a l’home el protagonisme en l’espai públic, on exerceix el poder que relega la dona a l’espai domèstic i a la funció reproductora, n’hi reprimeix la sexualitat i s’apropia de la seva força de treball.
12. Sexisme
El sexisme, malgrat els avenços, és present a tot arreu, fins i tot a les lletres de les cançons. En suma, es tracta d’una ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels dos sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a aquestes identitats.
13. Sororitat
Aquest terme ha anat guanyant força els últims anys. De fet, el 2018 va ser seleccionat neologisme de l’any per l’OBNEO i el 2020 l’IEC el va incorporar al DIEC. D’una banda, el Termcat explica que la sororitat és el lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos i preocupacions. I, de l’altra, el DIEC apunta que relació de solidaritat entre dones, especialment quan té com a objectiu la consecució de llur empoderament i la lluita contra l’opressió.
14. Sostre de vidre
El sostre de vidre és un terme creat per metàfora que fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. És a dir, és una discriminació no explícita que, dins una organització estructurada jeràrquicament, impedeix el desenvolupament professional d’un treballador, especialment per raó de sexe, barrant-li l’accés a llocs de treball amb responsabilitat.
15. Violència de gènere
La violència de gènere suposa una violació del dret a la integritat de la persona. Consisteix en la violència física, sexual, psicològica o econòmica contra una dona pel fet de ser dona, que inclou amenaces, coacció i privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en l’àmbit de la vida pública com en el de la privada, amb l’objectiu de mantenir la dona en subordinació.