Opinió

La sororitat, la nostra millor arma

«És cert que ens queda molta feina per fer i hem d’aprendre molt. Hem de treballar molt més amb les companyes migrades, racialitzades, transsexuals, putes...»

Aura Ruano
26 de març del 2019
El dia 6 de març a la plaça del Mercat del Clot unes companyes penjaven una pancarta per donar sortida a la cercavila informativa de la vaga del 8-M. "Sororitat" era una de les paraules que més destacava en aquesta pancarta i més d’una veïna es va acostar a preguntar-nos el significat. De nou, ens trobem amb paraules endogàmiques de l'activisme, i dels moviments socials en general, que, si volem que formin part del nostre vocabulari, hem de compartir. I encara més quan la paraula és "sororitat", ja que, precisament aquesta és la seva essencia.

El DIEC no recull el significat de "sororitat", però el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals la defineix com “relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals”.  Tot i que no em desagrada, hi podria afegir altres motius que també trobo molt importants com, per exemple, el de classe. Però el que crec que més ajuda a entendre aquest terme és apel·lar a la seva etimologia: sor. Sororitat ve de monja, de germana, i això és amb el que és important quedar-se.

La ressaca del 8-M i de les setmanes prèvies encara roman, i romandrà temps, al meu interior i al de moltes companyes de lluita. El dia 8 de març és molt destacat en tant que és el colofó -tot i que, pel meu gust s'està tornant una mica massa folklòric- però els dies previs, els de preparació són, per a mi, els realment intensos i colpidors.

Mesos abans et comences a trobar amb dones, algunes que coneixies i altres que no -algunes perquè mai no havien estat en cap lluita; i això sempre m'emociona-, de totes les ideologies, de totes les edats, de diferents procedències i nacionalitats i es va creant un ambient de germanes. És fàcil parlar, la il·lusió fa que l'organització caigui en cascada, la complicitat et deixa en un terreny de confiança absoluta amb les companyes... Tot flueix. Tot s'agermana.

És evident que hi ha moments on no es conflueix absolutament. Però la seguretat i apoderament que et dona trobar-te en un espai on ningú, només pel fet dona, et talla quan parles, on ningú no alça la veu més que tu perquè no creu en allò que has de dir, on les millors idees són parides per totes sense que ningú no s'hagi de posar una medalla... On totes intentem ser una i ens cuidem.

Convido a totes les dones que llegiu això que un acosteu als comitès de vaga dels vostres barris -no només treballen pel 8M-, que coneixeu les assemblees i moviments feministes properes -física, política o socialment-; que us rodegeu de dones i lluiteu pel feminisme. La lluita feminista l’hem de fer i gaudir entre totes.

És cert que ens queda molta feina per fer i hem d’aprendre molt. Hem de treballar molt més amb les companyes migrades, racialitzades, transsexuals, putes amb totes per treure l’entrellat sobre com sumar i ser més fortes i més germanes. Crec que és un dels passos més urgent i compto amb totes vosaltres, germanes.

Ainhoa, Lis, Alba, Asun, Gina, Queralt, Georgina, Sonia, Esther, Maria, Ruth, Lola... Perifèria Nord. Totes. Seguim, sense parar, fent el món nostre.

Periodista hiperactivista; acadèmica; docent; princesa republicana de la comunicació digital; melòmana addicta als llibres; arregladora nocturna del món. Tres voltes rebel!

El més llegit