21
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
19:51h
Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units, han descobert un mecanisme molecular mitjançant el qual l'excés de proteïnes a la dieta podria augmentar el risc d'ateroesclerosi. L'estudi, publicat a la revista científica Nature Metabolism, situa el límit de proteïnes en un 22% del total de la ingesta.
La investigació combina petits assaigs en humans amb experiments en ratolins i cèl·lules en el microscopi i demostra que consumir més del 22% de les calories de la dieta provinents de proteïnes pot conduir a una activació més gran de les cèl·lules immunes que exerceixen un paper en la formació de la placa ateroescleròtica, fet que impulsa el risc a patir arterioesclerosi.
Basant-se en experiments inicials en subjectes humans sans, els investigadors han simulat condicions similars en ratolins i en macròfags humans, cèl·lules immunitàries que han demostrat ser particularment sensibles als aminoàcids derivats de proteïna. El resultat ha estat que superar el límit pot afectar negativament els macròfags, que són responsables d'eliminar les deixalles cel·lulars, fet que porta a l'acumulació d'un "cementiri" d'aquestes cèl·lules dins de les parets dels gots i a l'empitjorament de les plaques ateroescleròtiques amb el temps.
Curiosament, l'anàlisi dels aminoàcids circulants va mostrar que la leucina (un aminoàcid enriquit en aliments d'origen animal com la carn de res, els ous i la llet) és el responsable principal de l'activació anormal dels macròfags i del risc d'ateroesclerosi, cosa que suggereix una possible via per a futures investigacions sobre la modificació personalitzada de la dieta, o "nutrició de precisió".
La investigació combina petits assaigs en humans amb experiments en ratolins i cèl·lules en el microscopi i demostra que consumir més del 22% de les calories de la dieta provinents de proteïnes pot conduir a una activació més gran de les cèl·lules immunes que exerceixen un paper en la formació de la placa ateroescleròtica, fet que impulsa el risc a patir arterioesclerosi.
Basant-se en experiments inicials en subjectes humans sans, els investigadors han simulat condicions similars en ratolins i en macròfags humans, cèl·lules immunitàries que han demostrat ser particularment sensibles als aminoàcids derivats de proteïna. El resultat ha estat que superar el límit pot afectar negativament els macròfags, que són responsables d'eliminar les deixalles cel·lulars, fet que porta a l'acumulació d'un "cementiri" d'aquestes cèl·lules dins de les parets dels gots i a l'empitjorament de les plaques ateroescleròtiques amb el temps.
Curiosament, l'anàlisi dels aminoàcids circulants va mostrar que la leucina (un aminoàcid enriquit en aliments d'origen animal com la carn de res, els ous i la llet) és el responsable principal de l'activació anormal dels macròfags i del risc d'ateroesclerosi, cosa que suggereix una possible via per a futures investigacions sobre la modificació personalitzada de la dieta, o "nutrició de precisió".