Moriah Ferrús, la directora de culte i educació de la comunitat jueva Atid (futur) i Sílvia Leida, la seva presidenta, ens expliquen la rellevància de la festivitat: “És l’entrada en l’any 5777 i commemorem la creació del món, concretament de l’home i de la dona, que es produeix, segons la tradició, en el sisè dia de la creació”, ens explica Moriah. Com succeeix en totes les tradicions –segons la directora de culte d’Atid-, hi ha un component gastronòmic en la celebració i se solen degustar plats de temporada, amb predilecció per fruita i dolços. La poma i la mel acompanyen aquest Roix Haxana (cap d’any), una expressió molt catalana que demostra la pervivència de la cultura jueva a Catalunya. “Després ve la festa del Iom Kipur, el dia del perdó, que és de recolliment i de dejú”.
Sílvia Lleida, presidenta d'Atid Foto: Isaac Meler
Al seu costat, Sílvia Leida expressa la voluntat que “la comunitat sigui molt més visible. La religió és una cosa privada, molt íntima de les persones, però volem donar a conèixer la identitat jueva, molt lligada a la cultura catalana”. Leida assegura que “la comunitat jueva s’està obrint molt. La facilitat amb què hem contactat hagués estat més difícil fa uns anys”.
La responsable de culte d’Atid, Moriah Ferrús, no és una filla de l’emigració jueva. Explica com va entrar en contacte amb el judaisme: “Estudiant a l’institut, a Terrassa, un professor ens va mostrar un documental sobre l’holocaust que em va trasbalsar. Vaig voler conèixer Israel, vaig anar-hi, vaig fer una estada en un kibutz, vaig estudiar a la universitat, a Haifa, i em vaig convertir”. Ara dirigeix els oficis religiosos a la comunitat, un fet que ja és per ell mateix rellevant, tenint en compte que en molts àmbits la dona resta apartada de la direcció litúrgica.
Una comunitat en contínua transformació
La comunitat Atid és una mostra dels canvis produïts en la comunitat jueva catalana. Va ser fundada l’any 1992 per un grup de jueus provinents d’Amèrica Llatina, bàsicament Argentina. Des dels anys vuitanta, l’emigració jueva a Catalunya va ser majoritàriament d’origen americà. Els fluxos migratoris jueus a casa nostra han estat diversos i molt vinculats a les vicissituds polítiques que ha viscut aquest poble.
La primera entitat jueva establerta oficialment a Catalunya va ser la Comunitat Israelita, que continua sent una important referència pels jueus catalans. La seva seu es va obrir l’any 1918 i el nom d’israelita es va posar per evitar el de jueu, que encara tenia connotacions negatives en un Estat com l’espanyol, d’una tradició catòlica tan marcada.
Els anys trenta, amb el triomf nazi a Alemanya i amb règims aliats de Berlín en diversos països europeus, es va produir una allau de jueus que fugien. La dècada dels cinquanta en van venir més procedents del Marroc després de la independència d’aquest país. Molts eren sefardites, hereus dels jueus expulsats pels anomenats Reis Catòlics el 1492.
Els anys seixanta, la pressió contra les minories religioses a Turquia va fer que algunes famílies jueves optessin per marxar i s’instal·lessin a Barcelona. I a finals dels setanta i inicis dels vuitanta hi ha l’arribada de jueus sud-americans.
Un cistell ple de Kipàs Foto: Isaac Meler
Tres grans corrents religiosos
La comunitat jueva catalana és tan plural com ho és el poble jueu. Hi ha tres grans corrents religioses. L’ortodoxa segueix literalment les ensenyances de la llei i la tradició, l’oral (el Talmud) i l’escrita (la Torà). És majoritària a la Comunitat Israelita. L’escola conservadora segueix la tradició, però amb un esforç d’actualització. La branca reformista o progressista pren els textos i la tradició com un referent però posats al dia. És l’escola majoritària entre els jueus de tot el món. Atid aplega jueus de diverses línies, amb un enfocament que combina tradició i igualitarisme.
Existeixen també dues comunitats més a Barcelona, més minoritàries, la ultraortodoxa de Jabad Lubavitch i la progressista de Bet Shalom. Alguns jueus fan broma sobre aquesta diversitat recordant l’adagi que diu que per cada dos jueus, hi ha tres opinions.
Malgrat el pes dels mals records d’un passat fet de persecució i exclusions, els jueus catalans viuen cada cop amb més normalitat la seva identitat. La feina feta per un gran nombre d’entitats de tot tipus, des de socials a acadèmiques, ha aconseguit integrar la cultura jueva dins de la cultura del país. La recuperació de la memòria jueva al call de Barcelona, la tasca d’anys i anys de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics de l’IEC, la feina duta a terme pel centre Bonastruc ça Porta de Girona i l’obra deixada per l'enyorat Carles Benarroch a l’Entesa Judeocristiana de Catalunya, han fet petjada.
Moriah Ferrús agafant la Torà Foto: Isaac Meler
