Els llocs de Catalunya on cauen més llamps

Una investigadora de la UPC identifica 148 zones amb impactes recurrents després d'analitzar 5 milions de descàrregues

Un llamp impacta al Delta de l'Ebre
Un llamp impacta al Delta de l'Ebre | Agustí Descarrega
Redacció
11 de juliol de 2024, 18:50

On cauen més llamps a Catalunya? La professora i investigadora Glòria Solà, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ha estudiat cinc milions de llamps al país i 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia) registrats en els últims deu anys i la seva distribució. A Catalunya, destaquen el cim de Sant Jeroni a Montserrat o la Torreta de l’Orri al Pallars Sobirà.

L’estudi identifica a Catalunya 148 Localitzacions de Llamps Recurrents (RLS), on cada any cauen diversos llamps núvol-terra, a una altitud de 2.400 metres de mitjana. El 13% de llamps recurrents impacta en edificis alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions i el 84%, en zones molt escarpades i a altituds entre cotes de 1.000 i 3.000 metres, majoritàriament als Pirineus.

Un llamp pot impactar dos cops al mateix lloc?

La investigadora de l'ESEIAAT, centre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), també desmunta la creença que un llamp no impacta mai en el mateix lloc dues vegades i crea el concepte de Recurrent Lightning Spots (RLS), o Localitzacions de Llamps Recurrents, en català, zones on cauen més d’un llamp núvol-terra a l’any. Segons l’estudi, cada segon 44 llamps núvol-terra impacten en algun punt dels 510 milions de km² de la superfície de la Terra.

L’estudi, publicat a la revista Journal of Geophysical Research i fruit de la tesi doctoral de Solà, també explica la diferència dels cinc milions de llamps durant deu anys a Catalunya i els 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia). La diferència s’explica per la ubicació tropical d’aquesta regió, molt més activa en tempestes. L’estudi també determina que el 5% de les RLS a Catalunya es concentren a les rutes marítimes del Mediterrani. Les dades s’han recollit a través de la xarxa de detecció de llamps LINET.

Solà destaca que, més enllà de constatar científicament que hi ha llocs amb una incidència recurrent de llamps, el valor de la recerca “rau en l’interès que pot suposar per al sector de l’energia eòlica, les telecomunicacions, la distribució d’energia elèctrica i fins i tot per a les companyies asseguradores”.