El cardenal Robert Prevost, procedent dels Estats Units, és el nou Papa de l'Església catòlica. A un quart de vuit del vespre, el cardenal protodiaca Dominique Mamberti ha anunciat el primer Pontífex procedent del país de les barres i estrelles en tota la història del catolicisme.
Mamberti també ha anunciat el nom que ha triat Prevost: Lleó XIV. El darrer que va triar aquest nom va ser Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci, el 256è de tota la història. Escollit el 1878, va gaudir d'un papat de més de 25 anys, morint el 1903, als inicis del nou segle. No és Francesc II, ell seguirà el seu camí, però indica el que serà el punt fort del pontificat.
És el sisè nom més utilitzat de la història dels Pontífexs. A més, Lleó es va fer servir molt durant els segles V, VII, IX i X, en les etapes més primerenques de l'Església catòlica. Cal destacar que el primer, Lleó I, va ser catalogat com "El Gran" i la seva etapa com a Papa és considerada "una de les més importants de tota la història".
Homenatge a Lleó XIII?
Al llarg de la història, el nom de Lleó ha arrossegat tantes connotacions a través de les accions dels homes que van fer-lo servir que és molt difícil concretar els motius exactes pels quals Prevost ha escollit aquest en concret. Tot i això, Prevost, per ser una figura pròxima a Francesc, casa molt amb la línia continuista de Lleó XIII. Un Papa que, de fet, va ser qui va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya el 1881.
Els motius són clars: Pecci, a més de ser el segon més ancià en morir de tota la història (als 93 anys), va ser un gran defensor dels drets dels treballadors, dels salaris justos i de les millores de les condicions, però es va oposar amb força al socialisme -que apareixia amb força en aquelles dècades, especialment a Europa-. Com a curiositat, és el segon Lleó no italià de la història d'aquesta nomenclatura. El primer va ser Lleó IX, nascut a Eguisheim, a l'actual França.
Lleó XIII també va ser qui va signar l'encíclica Rerum Novarum -en la seva crítica al socialisme i en aplaudiment al capitalisme, però carregant contra aquell més dur-, donant pas al que coneixem fins ara com les democràcies cristianes. Va ser un Pontífex obert en el marc del seu temps, a més de tenir al seu costat un gran diplomàtic que va marcar una era: Rampolla.
Per què és tan important el nom?
En el moment que se sap el nom d'un Papa ja comencen les especulacions sobre la seva línia i sobre quina serà la seva ideologia. S'atribueix al mateix Crist la tradició del canvi de nom des que va dir a qui seria primer Papa: "Simó, tu ets Pere". Però és cert que en el primer cristianisme els papes conserven en el nom del baptisme. Va ser un Pontífex de l'era antiga, Mercuri, nom de déu pagà, qui va ser forçat a modificar el nom. I es va anomenar Joan II. Era l'any 533.
En el seu moment també va ser molt significatiu que Bergoglio triés el nom de Francesc, un que encara no s'havia fet servir en tota la història del Vaticà. També va ser el primer a escollir-ne un de nou des del segle X i un nom que no fos compost.
