Contràriament al què es pensava, els orígens del nucli de Camps, a Fonollosa (el Bages) no daten de l'any 950, sinó que van molt més enllà i se situen entre el segle IV i V. Així ho demostren els resultats de l'excavació que s'ha fet aquest darrer any a la plaça del nucli, on s'han trobat les restes d'un edifici funerari i cinc tombes associades d'època tardoromana (també dita paleocristiana o tardoantiga).

Una de les troballes més excepcionals és la llosa de l'entrada a aquest edifici, una peça única a Catalunya que té esculpides amb pedra tres parells de petjades capiculades que, segons ha explicat l'arqueòloga responsable de l'excavació, Núria Cabañas, en la religió cristiana simbolitzen "que deixes el món dels vius per entrar al món dels morts". En total, al jaciment de Camps, s'hi han trobat 158 tombes des de l'època tardoantiga fins a l'època contemporània, fet pel qual s'ha convertit en un dels més importants de la Catalunya Central.

Aquest dimarts s'ha posat punt final a les excavacions arqueològiques que des de fa un any s'estan fent al nucli de Camps i el resultat ha estat "excepcional". De les 158 tombes, cinc daten d'entre el segles IV i V. Segons els experts, a Catalunya només hi ha localitzats una desena d'enterraments d'aquest tipus (segles IV i V) i Camps en té cinc.

A més de les tombes, al jaciment també s'hi ha localitzat una troballa única a Catalunya i de la qual només se'n coneix un referent als Museu Capitolins de Roma. Es tracta del llindar d'un temple funerari que té esculpides amb pedra tres parells de petjades capiculades que simbolitzen "la sortida del món dels vius i l'entrada al món dels morts", segons Cabañas. 

A banda, l'arqueòloga ha explicat que el jaciment també ha ajudat a situar els orígens del nucli de Camps molt més enllà del que ja es coneixia. 

Un exemplar del llindar

Les troballes es van fer arran d'una simple obra d'urbanització de la plaça del nucli de Camps. Ara, un cop finalitzada la intervenció arqueològica, que ha comptat amb un pressupost de 90.000 euros, es començaran els treballs per urbanitzar la plaça, que hauran d'estar finalitzats el desembre. 

L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, ha explicat que se senyalitzaran els elements més singulars que s'han trobat. A més, es farà una reproducció del llindar, que s'instal·larà a la plaça perquè la gent la pugui trepitjar. L'original es conservarà a l'església del poble. 

Hernández ha lamentat que no es puguin continuar els treballs arqueològics per manca de finançament, però ha afegit que està "molt satisfet" dels resultats. "Ens queda una tranquil·litat molt gran, li hem donat valor a les troballes, han quedat documentades i quedaran protegides amb una capa geotèxtil i amb grava que, si en qualsevol moment, hi ha voluntat i pressupost, costarà relativament poc tornar a aixecar la plaça", ha explicat. Hernández espera que les troballes es converteixin en un nou centre d'atracció del poble.