La Fundació Neus Català ha nascut de manera oficial aquest dijous, amb un acte des del Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Just quan es compleixen quatre anys de la mort de l'activista antifeixista, Comunistes de Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), impulsen una "eina de país" contra l'extrema dreta, de memòria democràtica i de reflexió per a l'esquerra sobiranista.

L'acte ha comptat amb la presència del president de la Fundació, Ricard Ribera, i els fills de Neus Català, Margarita i Lluís Català. A més, també ha intervingut la seva biògrafa Elisenda Belenguer i l'activista Rosario Cunillera, vicepresidenta de l'entitat. Tots han coincidit que la figura de Català és més necessària que mai davant el creixement dels discursos d’odi i de les forces antidemocràtiques.

Margarida Català ha defensat que "no n'hi ha prou amb els homenatges". "Hem d'explicar la deportació i els valors que defensaren, perquè la seva lluita no sigui en va. Hem d'actuar i lluitar perquè el neofeixisme segueix present. Encara no hem aconseguit la democràcia i la pau", ha afegit. Al seu torn, Ribera ha defensat que la figura de Neus Català "simbolitza la militància comunista, modèlica i constant i la lluita contra el franquisme i el nazisme" i per això que considera que el seu llegat "és clau davant l’avanç de l’extrema dreta".
 
Berenguer, l’antropòleg Manuel Delgado i el secretari general de Comunistes, Héctor Sánchez, han mantingut un col·loqui moderat per la periodista Laura Aznar, en què han reivindicat la figura de Català com “una de les imprescindibles de Bertol Brecht”, en paraules de Delgado. A la presentació també hi han assistit personalitats de la política catalana com Joan Saura, Imma Mayol, Ester Capella, Dolors Sabater, Eulàlia Reguant o Marta Rosique.

Amb la voluntat d’esdevenir un espai per al conjunt del sobiranisme d’esquerres, la Fundació compta amb un consell assessor d’una cinquantena de persones provinents de diferents espais, amb figures com Xavier Domènech, David Fernández o Joan Tardà, provinent de l’activisme polític, i persones d’altres àmbits com la fotògrafa Pilar Aymerich, l’escriptora Antonina Rodrigo, el promotor musical Pere Camps, o Marie France Cabeza, presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück.