Diumenge passat al matí a la carretera de les aigües de Collserola. Centenars de barcelonins corrent, anant amb bicicleta o passejant. El dia és esplèndid, la visibilitat boníssima. De sobte, miro cap al mar i veig, a la dreta de Montjuïc, sobre l'horitzó, dues petites ombres. Dubto, no pot ser. Som al migdia i ja a mig abril però... no hi ha cap dubte, és la Serra de Tramuntana!

És la tercera vegada a la vida que aconsegueixo veure Mallorca a vista d'ocell des de Catalunya. Molt pocs dies a l'any es donen les condicions climatològiques i atmosfèriques que ho fan possible. En veure Mallorca tan a prop automàticament recordo que fa poques hores s'ha anunciat que es recupera la reciprocitat amb IB3 i que la televisió balear es podrà veure a Catalunya. Tan a prop..., només faltaria! També de seguida em ve al cap que just fa dos anys vaig escriure Asfixiant la llengua, crònica dels atacs del PP contra el català, un llibre que aquest Sant Jordi sortosament ja és obsolet.

El llibre fa un repàs als atacs del PP contra la llengua arreu del territori, fent un especial èmfasi a les Balears i al País Valencià, allí on els conservadors disposaven de totes les eines per emmudir i folkloritzar la nostra llengua. Més que un llibre, una autèntica història de por. En la pàgina Facebook d'Asfixiant la Llengua, durant els mesos posteriors a la seva sortida, anaven apareixent noticies que podrien haver-s'hi inclòs si s'hagués editat més tard. Però des del mes de maig de l'any passat totes les notícies de la pàgina han canviat de to i són sempre "bones notícies".

De sobte Maó es torna a dir Maó, València recupera el seu accent obert i el català torna a ser un requisit per ser funcionari a Balears. Cantar en valencià deixa de ser delicte i Raimon torna a casa i actua en teatres públics. Les escoles menorquines ja no han d'aplicar el nefast i trampós TIL i els seus directors ja no són expedientats. Escola Valenciana és vist com un aliat i no com un destorb, i els càrrecs públics ja no demanen perdó per parlar en la nostra llengua. Els consellers d'educació tornen a dignificar el nom el seu càrrec, els nins i les nines illenques tornen a veure el Súper 3 i el Lapao jau a la prestatgeria de les bromes...

En el llibre apareix un gran moviment social defensant la llengua contra els atacs del PP però mentre l'estava escrivint tothom em comentava que l'única esperança era una reacció a les eleccions de maig de 2015. I així fou, quan de cop en una sola nit l'hegemonia del PP quedà esberlada. Perderen Govern Balear, la Generalitat Valenciana, la gran majoria dels ajuntaments, diputacions i tots els consells insulars. La dignitat civil s'expressà a les urnes i mai més es podrà dir que votar no serveix per a res.

En tot això penso mentre continuo observant aquella imatge finíssima a l'horitzó. Somric i penso que el PP ha fet molt de mal a la llengua però quan expliquem d'aquí a 50 anys perquè el català està ben viu i amb bona salut, a la pàgina de la història estarà escrit en lletres majúscules tota aquella gent que va fer de tot i més per la vitalitat de la nostra llengua.